EL FORAT DE LA PERA

 DIMECRES, 23 DE MARÇ

Aquesta setmana no ens cal pensat amb un objectiu, el Joan va dir que pujava al Peladet amb en Xavier i com que fa temps que no coincidim, ens hi apuntem.

Hi ha moltes vies a fer per la zona.

Sortim del Bruc a les vuit i ens aturem per esmorzar a Artesa on coincidim amb una colla de bombers que també pugen a Vilanova per entrenar-se. Per sort ells es queden al Pas Nou i no ens prendran la via, perquè son un munt de colla.

En lloc de pujar per la pista superior aquesta vegada ho fem pel poble de Rubies i copsarem com esta la pista, (la darrera vegada que vaig anar-hi per aqui , la pista era un infern de regerots. Avui sembla nova, fins arribar al diposit d'aigua, la resta esta millor que abans però no es tan bona.

A Rubies, no hi ha ningú i un vent gelat ens dona la benvinguda, un ventet que no ens deixara durant tot el dia.

Els nostres objectius els acabem de definir tot esmorzant, encara que el Joan i el Xavier tenen clar que volen anar a la via “Esperit Mohica”, nosaltres que no teniem el objectiu clar, ens decantem per la via “ El Forat de la Pera” una de les que tenia pendents.

En un primer moment dubtem per on començar, en pocs metres hi ha varies linies, però l'encertem i ja ens posem en solfa.

La primera tirada, ja en fred ens posa a to, primer unes grades facils però aviat la paret es posa tiesa i cal apretar fins arribar al primer espit, per sobre tenim que trobar un pitó però hi ha un arbre que ha crescut molt i el tapa completament, quasi ens el passem de llarg.

Per sobre un tram facil i una nova placa molt llisa ens separa de la reunió.

A la segona tirada i uns metres per sobre la reunió veiem un espit, teoricament per sota hi ha un pitó però no es veu, uns metres d'apretar i el trobem, ben amagadet, per sobre un desplom abans d'arribar al espit i per sobre una placa molt vertical que des de sota sembla llisa però que una vegada en situació van sortint franges molt bones per anar progresant.

La tercera tirada es de llarg la més dificil i mantinguda, ja sigui per la roca, per la verticalitat o per la dificultat.

Comença com l'anterior amb un pas de confiança per trobar un pitó amagat ambas d'arribar al primer espit, despres entra en un diedre amb un aspecta trencat on hi ha un pont de roca que millor ni tocar-lo, la corda te un aspecte dantesc, per sort poc abans pots posar algun flotant a tope i estalviar-te el pont de roca.

Per sobre, la resta de tirada amb blocs amb aspecte de trencat i algun arbre amb cordes iguament negres com el del pont de roca. Algun espit espaiat per donar tranquil·litat i un pas de decissió amb l'assegurança força lluny per entrar a la reunió.

La quarta tirada presenta la roca completament diferent comença la zona amb les preses arrodonides tipica d'aquesta paret, els primers metres es deixen fer bé fins arribar al mur final abans d'entrar a la reunió, on cal fer una bona apretada, aqui ja noto que els braços , mes ben dit , les falanges em diuen que prou i em cal cercar una alternativa, per sort per la dreta de l'itinerari hi ha un tram igual de desplomat però que les preses son més grans i pots tibar de braç i no de falanges fins arribar al pitó que hi ha abans d'entrar a la reunió.

Aquesta escaquejada m'ha permes superar el tram, però ara la corda fa una siga saga i costa un munt recuperar-les, (una cosa compensa l'altre ).

La cinquena tirada ja és molt més suau, teoricament tinc que trobar un pitó i un espit, però no trobo res, fins la reunió al cim.

La Isabel si que ha vist el pitó, (he passsat al costat i no l'he vist ), del espit, ni rastre.

Una vegada al cim, no ens entretenim gaire, per`què els companys ja son baix i fa un fred que pela.

De baixada ens aturem a Vilanova per fer un mos i recuperara-nos amb una bona cervesa abans de fer el cami de tornada.

J, ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................... El Forat de la Pera

APERTURISTES .................... Joan Vilà

MATERIAL.............................. 15 cintes, joc de Camalots fins nº 1

DIFICULTAT............................ 6a