DIUMENGE, 27 DE FEBRER
Aquesta setmana, despres de molt temps sense coincidir m'ha trucat el Jordi per sortir el diumenge. Amb el temps que fa que no coincidim , no dubto en confirmar la meva disponibilitat.
A més la proposta que em fa es de les que no es poden rebutjar, anar a fer una via que em porta mala estrugança , la Manuel Muñoz.
Finalment el diumenge, sortim sols.
Despres de fer l'aturada per esmorzar arribem al parquing sobre les deu i comencem la agradable aproximació a peu de via.
La primera tirada, com sempre, es resisteix a que pugui fer el primer tram en lliure. Crec que la dificultat es molt més gran que la que diu la ressenya, estrep i amunt !!!.
La resta de tirada es deixa fer més bé, és un cinquè molt apretat i obligat, però com que és la tercera vegada que el faig, vaig més tranquil. Trobarem sis parabolts i un pont de roca petit a llaçar
La segona tirada, comença amb dos passatges d'estrep per sortir a una placa amb bonys que cal anar sortejant a dreta i esquerra per terreny llimat per l'aigua fins poc abans d'entrar a la reunió on hi ha una apretada més consistent. La tirada esta ben assegurada amb set parabolts i dificilment podrem posar res més.
La tercera tirada és la darrera tirada que he fet fins ara, les dues vegades anteriors, la pluja ens ha fet baixar. Avui tot i estar molt emboirat no sembla que vagi a ploure.
La tirada es dura amb una entrada al diedre molt incomoda i dificil, tonica que es mante durant tota la tirada. Trobarem set parabolts pero hem posat a més un camalot del 0,75 i un altre del nº 1.
La quarta tirada supera un diedre molt marcat i més brut que l'anterior tirada, amb una entrada potent que ja t'avisa que no baixis la guardia perquè es força exigent. Trobarem quatre parabolts però a més hem posat tres camalots mitjans. La reunió esta just a la dreta d'un arbre.
La cinquena tirada, per als “lolos” deu ser la “hostia”, un mur vertical amb les assegurances doblades, (hi ha l'espit vell i just al costat el parabolt nou), que per a nosaltres els “mortals” ens va de conya per fer artificial comode. Els passos son llargs. Trobarem onze assegurances i en el primer tram que es lliure podem reforçar-lo tot i que nosaltres no ho hem fet.
La sisena tirada, es estranya, comença amb un petit diedre a la dreta de la reunió per posar-se sobre un bloc que sobresurt sota un desplomb i sobre d'aquest hi ha la seguent assegurança, és dificil de xapar perquè estas incomode sota el balmat i no post sortir-te gaire per no caure. Una vegada xapat cal fer un parell de passatges en artificial i sortir per una placa amb panxes on trobarem passatges dificils i obligats abans d'entrar en una rampa que ens porta a la reunió en uns arbres.
La setena tirada és la més facil de la via, cal remuntar una llastra enganxada a la paret fins que aquesta s'aplana i trobem la reunió. La tirada tot i serfacil cal anar en compte per la roca. Trobarem dues assegurances.
La vuitena tirada, comença amb una apretada, just sobre la reunió, per a continuació fer un parell de passos en artificial i despres seguir per una placa ja més suau fins la reunió en un avantcim. Trobarem set assegurances.
Teoricament aqui acaba la via però nosaltres encara hem fet uns metres més assegurats per superar un resalt facil que cal fer per arribar al cim.
Per la baixada cal travessar tot el cim i en un primer collet que trobarem baixar a la dreta per un cami poc marcat amb fites i pintades que ens porten directes al cami d'aproximació.
Ara directes al cotxe i cap a casa .
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................................. Manuel Muñoz
APERTURISTES ........................ A. Vedo, M. Miró, J. Soler, J. Solé, A. Olivier
COMPANYS DE CORDA............ Jordi Rosillo
MATERIAL.................................. 12 cintes, estrep, joc discret de Camalots
DIFICULTAT................................ Ae/V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada