DIUMENGE, 10 D’ABRIL
Feia mesos que tenía aquesta via a la llista de pendents. L’altra vegada que varem venir, en veure la roca del primer tram varem desistir, però posteriors cordades que l’han fet no la deixen malament.
Avui sortim en Pere , la Isabel i jo i em deixen escollir on anar, je ,je, és la meva oportunitat!!!.
La primera aturada la fem a Pons per esmorzar i acabar de definir on anem i després directes al pàrquing on deixem el cotxe. Ara toca fer l, aproximació a la paret que per sort no és gaire costeruda.
Els primers metres tal i com recordaba ja et posen en situació, una roca escamosa que es desfa entre els dits i la primera assegurança força amunt, la segona també està molt separada però al menys si caus no tocaras el terra.
La tercera també a una distancia important està en mig d’una placa escamosa, però la trampa es anar per dins la canal que fa la cova i sortir en horitzontal a la dreta per xapar-la. Superat aquest tram, la cosa millora i deriva en una escalada espectacular i curiosa, superant metres per unes concrecions calcàreas per dins la cova, aprofitant estalactites i estalacmites fins a sortir de la cova amb uns passatges molt bonics.
Trobarem ponts de roca en estalacmites i algún parabolt en el recorregut. Nosaltres hem posat un camalot del nº 1 en un forat a la sortida de la cova.
La segona tirada és la tirada més mantinguda de la via, comença amb un tram de roca bona però dificil per entrar en diedre on la roca torna a ser crostosa i dificil de sobreequipar més del que hi ha i la traca final és superar un diedre on la roca tremola al picar-lo. Aquest diedre cal superar-lo fins arribar sota un sostre i sortir per l’esquerra a cercar un parabolt situat uns metres a l’esquerra. Hem protegit aquest tram amb un camalot del 0,75 i un alien groc. Superat el parabolt de l’esquerra ja trobarem la reunió amb un parabolt i un pont de roca.(la reunió la hem reforçat amb un micro de color verd.
La tercera és la tirada més homogénea de la via, no hi ha cap tram que ens hagi fet suar més del compte. Primer un flanqueig horitzontal per entrar en una canal on trobarem un arbre llaçat, després per placa fins la reunió.
La quarta tirada presenta uns primers metres complicats, cal superar un encastament que trobarem sobre un desplom és difícil de xapar i caure d’alla és costellada segura al repla de sota el desplom. Superat el tram , ja és molt més fàcil fins la reunió.
La cinquena tirada crec que és la més mal assegurada, trobarem un parabolt després de fer uns deu metres per roca crostosa i ara ve el passatge dificil de la tirada, molt dificil d’assegurar fins molts metres més amunt. La resta, ja és més facil fins el collet del cim .
La baixada en dos rapels que cal localitzar seguint la carena a ponent.
Una vegada al terra, directes a fer la cervesa
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM…………………………………….. Falsa Modestia
APERTURISTES……………………… Montse Betorz, Emili Lopez
COMPANYS DE CORDA……………. Isabel Notivoli, Pere Giró
MATERIAL……………………………. 14 cintes, Camalots 0,75 i 1 , Alien Groc
DIFICULTAT………………………….. 6a/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada