VIA LUZ VIRTUAL

 DISSABTE, 25 DE JUNY

Despres de la darrera sortida on el temps va jugar-nos una mala passada, tinc un proposta “especial” per aquest dissabte.

La zona de Coma de Vaca, la conec de fer alguna caminada, fa molts anys, però per escalar no la conec i darrerament per les xarxes surten algunes vies que semblen interessants.

A més l'aproximació per Tregurà sembla més curta, segons diuen. Cal anar a provar-ho.

Avui tan sols sortim la Isabel i jo. Per tant quedem com sempre a les set.

Quasi a les deu del mati estem al creuament de pistes on tenim que deixar el cotxe i començar a caminar.

Al parquing ja hi ha una vintena de cotxes, tot i que la majoria segur que aniran al Balandrau.

La pista que puja fins el coll de Tres Pics presenta un seguit de punts acolorits de gent que va pujant, però una vegada al coll i ja començant la baixada a Coma de vaca anem completament sols.

A les dotze arribem a peu de via, ja hem patit la primera inocentada, de l'hora i quart que diu la guia, nosaltres hem trigat quasi el doble.... uufff !!!, ja estem vells.

Com que no coneixem gaire la zona, ens costa un xic identificar la paret fins que seguint el GR al Coll de la Marrana i una vegada superat un resalt, ja es veu ben definida la paret.

Mentre preparem el material i localitzem la via, arriba una cordada que també han fet el mateix i volen fer la mateixa via.

Nosaltres ens posem en una linea molt llaminera on es veuen alguns parabolts i que creiem que és la “ Flying Circus” però que resulta ser la “Luz Virtual”.

La primera tirada, comença rabiosa i amb un tipus de roca al que no estem gaire abesats, sembla sabonosa i amb el Sol brilla com si fos molt relliscosa. La tirada esta assegurada, però la distancia entre assegurances , és important i cal progresar amb compte. Hi ha un tram on hem posat un camalot del 0,5 per minimitzar la distancia entre assegurances.

Hi ha nou parabolts en el recorregut i costa molt veure la reunió , amagada darrera un bloc, però amb uns 55 metres recorreguts, aquesta no podia estar gaire lluny.

La segona tirada és molt estetica i més mantinguda que la primera amb un flanqueig a la dreta sota uns desploms que no es gaire evident, sort d'haver vist des de la reunió brillar una assegurança a la dreta del flanqueig i enmig d'un diedre molt evident. Trobarem la reunió a 60 metres i els darrers metres es fan penosos pel pes de les cordes i el fregament.

La tercera tirada, ja molt més fàcil esta completament neta, cal agafar un diedre ajagut a la dreta de la reunió i seguir per un espero poc marcat. Nosaltres no hem trobat la reunió i hem fet reunió en una gran fissura quasi a la sortida. A la tirada hem posat dos camalots el del 0,5 i el de 0,75. També el recorregut es de 60 metres llargs.

La darrera tirada, ja molt tumbada, hem trobat una reunió amb una baga i dos parabolts a uns cinc metres per sobre nostre i despres caminant fins arribar a l'herba del cim.

En aquesta tirada, una petita calabruxada ens ha avisat que tenim que apretar el pas si no volem mullar-nos i baixem rapids a peu de via ( la opció de baixar caminant és la millor,..... en deu minuts ja estem recollint el material).

Marxem amb unes primeres gotes que per sort no aniran a més i veiem als altres escaladors fent la segona tirada.

Ara tan sols resta fer el llarg cami de tornada, que la veritat és fa molt i molt pesat.

Si no fos per la quantitat de besties en llibertat que no es molesten en amagar-se i fugir corrents. Al no ser un cami massificat estan molt tranquils i confiats.

De tornada ens aturem a Llanars per fer la cervesa de rigor.

                    

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................... Luz Virtual

APERTURISTES....................... Gustavo Mañez

COMPANYS DE CORDA.......... Isabel Notivoli

MATERIAL................................ 12 cintes, joc discret de Camalots

DIFICULTAT................................ V+