ARESTA A LA COMA DE GELIS

 DIMECRES, 10 D'AGOST

Despres de dues setmanes sense poder escalar per vacances familiars, ja toca tornar a notar el contacte amb la roca, tot i que les temperatures aconsellen quedar-se a casa amb aire condicionat.

Una trucada a l'Isabel per saber la disponibilitat i em diu que ha quedat amb l'Antonio, que fa dies que no coincidim. No ho dubto gens i m'apunto a la jugada.

Tot i la calorada tenen previst anar a la Coma de Gelis, una aresta divertida i sense compromis que ajudara a trobar novament les sensacions.

Per no pasar gaire calor decidim sortir aviat i anar directament per feina, despres ja tindrem temps de fer-la petar amb una bona cervesa.

Deixem el cami al parquing de sota la Paret del pont , on surt el cami i a pocs metres del principi veiem un retol penjat a un arbre que diu, tancat per desprendiments, però com nosaltres anem a principis del cami, no creiem que ens afectin.

En efecte arribem a peu de via , sense veure rastres de desprendiments i ens posem a la feina.

La primera tirada la fem curta, uns vint metres i fem reunió abans d'agafar els diedres . En aquest tram trobarem dos ponts de roca i un pitó que no hem fet servir perque quedaba desplaçat.

La segona tirada enfilem el primer diedre i ens aturem sota la primera torre amb una tirada llarga on trobarem un pito i un arbre llaçat, (el material de ferro de la via es dificil de veure perque esta mimetitzat). La reunió la fem aprofitant arbres.

La tercera tirada , acabem de pujar a la primera torre i comencem la primera part horitzontal de la cresta amb passatges delicats per la finura de l'aresta i la roca dolenta que anem trobant. D'assegurances trobarem dos arbres llaçats i un pitó.

La quarta tirada, segueix la carena ajaguda però com a tram final superem la”gepa” i fem reunió al coll que hi ha despres aprifitant un gran merlet que hi ha. Trobarem dos pitons i dos ponts de roca al recorregut.

La cinquena tirada , supera el darrer tram d'aresta fina i amb una caminada facil en deixa sota la segona torre. Reunió en uns arbres a peu de la torre. A la tirada trobarem dos arbres llaçats.

La sisena tirada supera la torre per un gran diedre amb aparença de trencat, però no ho esta . Superem la torre i baixem per la vessant contraria fins sota el contrafort de la darrera torre. La tirada esta protegida per tres arbres llaçats i una vegada despgrimpada la torre en caminar pla fins a peu de contrafort.

La darrera torre es pot fer d'una tacada, però com que comença a apretar el Sol , decidim fer reunió a peu de torre, una vegada superat el contrafort. Aqui encara tenim ombra i un ventet suau, fa la temperatura més agradable. El contrafort esta protegit per un pont de roca.

La vuitena tirada, és la més bonica de totes, vertical i més mantinguda, comença per un tram “riglero” fins arribar a una figuera i despres per placa gris fins el cim. Trobarem tres ponts de roca i un pitó.

Cal dir que en tot el recorregut podem afegir flotants al gust.

Una vegada al cim , un petit rapel de vinticinc metres ens deixa a terra en la vessant Sud Oest.

Aqui el vent no es nota i si la calor i decidim descansar en una petita balma que hi ha.

Una vegada repartit i plegat el material enfilem per un corriol cap el cami d'aproximació i cap el cotxe.

Arribats al creuament trobem que han posat una cinta que barra el cami, però nosaltre ja hem acabat la feina i anem directes al bar per fer la cervesa de rigor.

Un bon dia d'escalada per retrobar-nos amb els companys on el principal ha estat la companyia i on no hem passat la calor que creiem que passariem.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................................. Aresta a la Coma de Gelis

APERTURISTES............................... Anonims

COMPANYS DE CORDA................... Isabel Notivoliu, Antonio Gomez

MATERIAL.......................................... 6 cintes, Camaolts o Aliens al gust

DIFICULTAT....................................... V