DIMARTS, 23 D'AGOST
Acabats d'arribar de Canfranc, encara no em plantejo començar a trucar per sortir dimecres, estic cansat i cal recuperar-se . Però un missatge del Lluis em fa repensar la situació.
Proposta: Sortir dimarts per fer quelcom al Pirineu, una escapada d'aquestes llampec que acostumem a fer. A més les propostes que em fa son llamineres i sens dubtar-ho accepto.
La proposta que guanya, és anar a la Dent d'Orlu per fer una via, (que jo tinc a la llista de pendents i que no se si podre fer-la), la via “Le Lezard”.
La paret Sud Est, va ser la primera visita que vaig fer a la Dent, (fa un munt d'anys). Vaig fer dues visites a aquesta paret i les dues per fer la via “Les enfants de la Dalle”, que varem fer fins la reunió que s'uneix amb l'aresta i despres varem rapelar les dues vegades.
Ara tinc l'oportunitat de fer una via sencera en aquesta paret.
La pujada fins a peu de paret s'ha fet llarga i molt més complicada del que recordaba i el cami tot i ser bonic esta molt embrossat, senyal que no es una zona de consum massiu.
Per fi arribem a peu de via i ens preparem per començar, com que segur que baixarem per aqui, deixem el que no farem servir a peu de via.
La primera tirada comencem doblant-la i ens presentem a seixanta metres del terra. La tirada esta assegurada amb dotze parabolts que representa una assegurança cada cinc metres, tonica que anirem trobant en totes les tirades
La segona també en empalmem dues, tot i que la segona part és més dificil que la primera i tot segueix amb la mateixa tonica d'assegurança. La tirada va combinant plaques d'adherencia amb diedres fissurats on ens caldrà, a les primeres apretar els dits dels peus i a les segones tibar de bons cantells.
La tercera segons la ressenya te quaranta metres, però en realitat en surten trenta, però com que la tirada següent, és de les dures, preferim no allargar-la. Aqui trobarem cinc parabolts.
La quarta te una llargada igual, comptem trenta metres al recuperar la corda, però és de les tirades exigents de la via, placa d'adherencia pura amb cinc assegurances i amb uns pendols importants, si rellisques, perquè la tirada va tota en diagonal ascendent. El Lluis s'ha comportat bé amb mi i ha reforçat un flanqueig delicat amb un alien, tot un detall !!!.
La cinquena deixa de banda la adherencia per superar un mur per diedres i esperons que desafien la gravetat, tot tira enfora, per sort les fissures i els cantos son potents i pots tibar de valent.
El darrer tram que pertany a la tirada seguent és lleig, cal fer escalada/matoll tracció. La tirada esta assegurada amb vuit parabolts i ens deixa als peus de la tirada més exigent de la via.
La tirada seguent es curta, rebuscada i exigent. Els dos hem coincidit en que si la tirada sortis recte sobre la reunió, baxaria la dificultat i l'exposició del tram. Però la via va per on va i cal seguir-la. Uns metres de cinque ens porten al fons d'un diedre negre per la molsa i a la dreta un parabolt que protegeig la sortida obligada fins un altre parabolt, (que no pots agafar fent A0). Hem posat un alien , no gaire bo . Despres un flanqueig horitzontal , moolt fi fins una reunió que ens hem saltat i continuem escalant fins la següent. Cal dir que per fer el flanqueig de sortida del pas a mi m'ha calgut fer un pas dulfer per estalviar-me un pendol considerable, l'experiencia és un grau !!!.. Set parabolts protegeixen el recorregut.
La tirada seguent, també es de sise grau, però el fet de pujar recte a munt, suavitza molt el compromis. Trobarem sis parabolts.
La darrera tirada s'enfila per un diedre per sortir entre matolls sota el gran arbre que assenyala la fi de la via. La tirada es vertical i protegida per cinc parabolts.
Trobem un gran arbre mort amb infinitat de bagues velles i a la seva dreta aprofitant un altre arbre i les restes d'aquest s'ha muntat un nou rapel amb cordinos i maillons , des de el que rapelarem.
Amb set rapels tornem a ser al terra i tan sols hem tingut un petit ensurt en un dels rapels.
Una via contundent i mantinguda on cal escalar .
Ara tan sols resta la baixada que es fa menys feixuga que la pujada, tot i que els meus genolls no ho veuen així.
Una vegada al cotxe , carretera i manta per tornar a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.............................................Le Lezard (La sargantana)
APERTURISTES.......................... Jean Claude Costessèque, Thierry Pouxviel
COMPANYS DE CORDA .......... Lluis Parceria
MATERIAL................................... 14 cintes, semafor aliens (opcional)
DIFICULTAT ................................ 6a+/A0
Ei !!! Visas. Sense afany de molestar. Podries posar el grau remarcat igual que fas amb les Roles, o posar-ho amb color groc? es que no s´afiguren. Una abraçada
ResponElimina