ENERGIA SOLAR

 DIUMENGE, 05 DE FEBRER DE 2023

El darrer diumenge ja varem quedar amb el David per tornar a fer una escapada d'escalada, tan sols resta decidir el lloc i la via.

El dissabte ja ens truquem per decidir que fem i jo he preparat algunes vies de la llarga llista de “pendents “, d'aquelles que si no em porta ell dificilment m'hi posaré.

De la llista li fa gracia la via “Energia Solar” a Cap de Ras, ja se que jo les passaré canutes, però anant de segon cal intentar-ho.

Esmorzem amb tranquil·litat a Ca l'Anna i marxem directes cap a Ager . A la pista tan sols hi ha una furgoneta, cosa extranya amb el dia bonissim que fa , de fet ara son les onze i el termometre ens marca onze graus, una bestiessa d'inversió tèrmica.

Arribem a peu de via amb no gaire patiment, (en aquest sector l'aproximació és curta) i ens pugem a la reunió O sense problemes grimpant uns quants metres de rampes fàcils, (també es pot entrar flanquejant d'esquerra a dreta per una vira). A la reunió hi ha un espit.

La primera tirada ja ha estat “re-batejada”, tinc una ressenya que la gradua de 6a i ara en el nou llibre del Luychi el grau a pujat a 6b, (per mi completament d'acord i més). La roca és llastrossa i no dona confiança , també hem trobat que la primera assegurança esta molt lluny de la reunió amb potencial caiguda a la rapissa. (aquesta situació es repeteix en totes les tirades). La primera tirada està equipada amb espits .

La reunió la fem en una rapissa comoda.

La segona tirada comença amb un llarg flanqueig a l'esquerra per unes herbes que no fan cara d'haver estat trepitjades en molt temps i no és fins uns 10 metres despres que trobem el primer parabolt que assenyala per on tenim que pujar. Una placa gris, però crostossa i molt llisa, els primers metres dificils es deixen fer, però despres d'un tram facil i ha un petit “bombo” que demana afilar-se les ungles, despres torna a afluixar fins la reunió. Aqui fem reunió en una nova feixa comoda al costat d'un gran bloc caracteristic.

Ara comença la part dura de la via, fins ara ha estat un tast del que ens espera.

La tercera tirada comença com les anteriors amb la primera assegurança a “canpistraus” i amb una potencial caiguda lletja a la rapissa, (tant pel de primer com pel de segon, perquè la linea recta sota l'assegurança no es el millor cami per anar-hi i cal desplaçar-se a dreta o esquerra per trobar-lo). Una cosa ha millora`t, la roca ara es punxenta i molt compacta i vertical.

Superat el primer parabolt cal anar a l'esquerra per situar-se sota “el pas” de la via. El David l'ha estat provant una bona estona sense resultat, fins que al final ha calgut posar una baga al parabolt per poder localitzar el forat on posar-hi l'ungla. Però la juerga no s'ha acabat, sortir del parabolt per anar a cercar el proper es en diagonal a la dreta o sigui que si caus a l'altura del ganxo fas un pendol “curios”. En aquesta assegurança pots baixar el nivell de pulsacions, un xic comode, abans de fer el darrer tram, primer vertical i despres flanqueig a l'esquerra protegit per un parabolt i un pitó. Aqui ja tinc el braços com a bombetes i tinc que escollir els forats més grans per aguantar-me, si agafo els petits noto com la mà es va obrint,... uff !!!.

La reunió es penjada però comode, ara que tan sols veure el que tinc sobre, ja em tremolen les cames.

Per sobre, una placa vertical i llisa completament compacta. El David se la menja amb tranquilitat i sense aturar-se en cap moment, però diu que la graduació li fa gracia, neta és molt més del que esta graduada. Jo ja tremolo, per sort aquesta tirada si que va recta i portar la corda per davant dona confiança. Les dues primeres assegurances la faig en A0 i no en faig més perquè la seguent assegurança esta molt lluny, si no les faria totes. Caldrà apretar  de valent en les bones franges que hi ha i els “quilets” que hem treu el company amb la corda m'ajuden a progressar.

Un primer tram de ratlles molt bones , com a Vilanova de Meia, em deixen en un darrer tram on les franges han desparegut i tan sols hi ha algunes gotes d'aigua i petits relleus per als peus........ uufff !!! amb la tirada.

La seguent tirada, me la tenia guardada per poder fer alguna de primer, però en veure-la i com tinc els braços, tinc clar que res de res.

La tirada, per no perdre la costum és més dificil del que sembla, també per no perdre la costum, la primera assegurança força lluny de la reunió.

El primer tram es vertical i obligat, fins que la tirada va decantant-se a l'esquerra per anar a cercar un diedre amagat darrera un esperó i després , diedre a munt superant trams de bavaresa i blocs fins la reunió, dalt de la feixa.

La darrera tirada la veiem davant nostre, cal creuar la feixa i pujar per una placa, al principi trencada i després més massissa on hi trobarem un parabolt, tirada  fàcil fins la reunió.

Però on estem també hi ha un cami amb fites que  ens permet baixar, o sigui que escollim saltar-nos la darrera tirada i anar a buscar una bona cervesa , el mes aviat possible.

Una via contundent on cal anar-hi amb el grau ben assumit i personalment crec que més dificil del que esta graduada .

Per sort hem escollit bé el dia i fins hi tot hem passat calor .

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Energia Solar

APERTURISTES.................... J. Mª Porta, N. Alacuart, Lluis Alfonso

COMPANYS DE CORDA........ David Tarragó

MATERIAL.............................. 12 cintes, estrep, ungla i Totem Blau

DIFICULTAT ........................... 6b+/A1