DIJOUS, 13 DE JULIOL
Avui serà el nostre darrer dia a terres de Nafarroa i tenim encara moltes escoles per poder visitar, però cal escollir-ne una. Tot i que encara estem cansats d' ahir li proposo al Lluis anar a coneixer una escola “potent” tot i que la via que m'agradaria fer no podrem per estar sota restriccions per nidificació.
La meva proposta , visitar Biaizpe i mes concretament la Hermana Mayor, hi ha una via a la cara Est molt valorada per interessant la “Patxi Barrio” però creiem que es un xic massa forta per a una primera visita al sector i
ens decantem per una de les clàssiques, la via “ Caballé”
Com totes les escoles que hem visitat, aquesta la tenim a quinze minuts de cotxe i amb una aproximació curta, uns deu minuts, a més ara han construït un pont de fusta per creuar el riu i t'estalvies mullar-te els peus, tot un luxe.
Com que la zona de Dos Hermanas esta explicada al llibre d' Escalada en Navarra amb tot luxe d'indicacions, no ens costa gaire trobar la torre elèctrica que hi ha al costat.
Tot i axó encara fem una marrada i pugem fins el peu de la via “Eurostias” on veiem una pedra amb el nom que en fa desdir i anar a cercar el nostre objectiu.
Ara si !!!, hem trobat la pedra amb el nom correcte i podem començar l'escalada.
La primera tirada es suau per entrar en matèria i poder fer-nos una idea de com anirà la cosa, tres parabolts i un pitó per cinquanta cinc metres,je, je, a més en el darrer parabolt hem trobat un de petat (antiga reunió) i creiem que havien passat els “talibans” però no!! resulta que han fet la reunió uns metres per sobre i més còmoda,.... ufff!!!.
Recuperats del primer ensurt seguim pujant i la segona tirada és un xic més forta que la primera però res que desentoni, trobarem dos parabolts i possibilitats de protegir al gust.
La tercera ja ens ensenya les dents, ....... i son ben afilades !!!. És una tirada curta però difícil de llegir. Surt en diagonal ascendent a l'esquerra a cercar un sostre i en una rapissa trobem un parabolt a l'altura dels peus i una placa llisa sense res ... ?? per sobre una fissura evident i un pitó doblegat i res més, be uns cinc metres a l'esquerra un parabolt solitari com el primer. Desprès de molt mirar decidim provar-ho pel pitó, i baixar un xic a la placa llisa on amagat com un pirata hem trobat un nou pitó que ens protegeix el flanqueig fins el parabolt, (al primer parabolt ni acostar-nos). Arribats al parabolt n'hem trobat un segon amagat a la placa i quasi arribant a la reunió. Ha costat treure-li l'entrellat a la tiradeta !!!.
La quarta tirada ja no afluixa i segueix ensenyant les dents, una fissura /diedre molt vertical de quaranta metres protegida per tres pitons i tres parabolts, es molt mantinguda.
La cinquena tirada comença amb una petita bavaresa protegida per un parabolt per continuar per una sèrie de plaques llises i d'adherència. La tirada esta protegida per quatre parabolts i un pitó.
La tirada sis és un descans abans de la turmenta, primer entra cap l'esquerra per una tartera per salvar uns arbres i desprès per unes grades fàcils fins arribar sota d'un mur on fem reunió.
Aquí tenim dues opcions a la dreta la via “Patxi Berrio” o la nostre que va per un diedre a l'esquerra del esperó. La “Patxi” no se com és, però la nostre és molt dura i difícil de encadenar, un diedre lleugerament desplomat protegit per un parabolt però situat una vegada superades les dificultats, l'hem protegit amb flotants grans, per sobre un tram de plaques per acabar amb dos trams desplomats i protegits per un parabolt quasi al final, una tirada mantinguda per acabar de castigar els braços.
Un ràpel de quinze metres ens deixa en una petita bretxa i cal remuntar per l'altre vessant amb una tirada de trenta metres fins un arbre on fer reunió. Aquesta tirada, un xic tonta esta protegida per quatre parabolts i la roca no te el mateix tacte que hem trobat a l'aresta però no es trenca res.
Ja som al cim, però encara no s'ha acabat, cal caminar seguint la carena i des grimpant per la vessant contraria fins a trobar una instal·lació i amb dos ràpels per la via normal arribarem al terra.
Amb les cordes recollides comencem a baixar seguint fites però no hem trobat un camí que baixes directe a peu de via i hem seguit un camí fitat que ens ha portat al coll per pujar al castell de Aixita i d' allà fins el pont de fusta per un camí ample GR.
Molt llarg però còmode.
Una vegada al pont tornem a peu de via per recuperar els pals que hi hem deixat i directes al cotxe i a la cervesa del càmping.
Es una via molt bonica i mes mantinguda del que sembla, una molt bona escalada !!!.
Però crec que per demà perdonarem la escalada i tornarem sense preses a casa amb el braços ben inflats de tantes escalades seguides. No es pot ser vell a cap preu !!!.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................................... Caballé
APERTURISTES............................... Joan Caballé, Magriña i Xalmet
COMPANY DE CORDA .................... Lluis Gabernet
MATERIAL........................................ 12 cintes, Joc de Camalots fins nº1 (micros molen)
DIFICULTAT...................................... V+/A0
Aquesta la vam gaudir amb Xacó i Josep Solè
ResponElimina