VIA CORTINA PEREGRINA A LA SOLANA DE QUERALT

 DIUMENGE, 27 D'OCTUBRE

Als escaladors que ens agrada la descoberta tenim molts defectes però un dels principals és la curiositat.

Fa una dies en Ramon va passar-me una ressenya d'una nova via oberta a la Solana de Queralt per la cordada Jaume Cortina i Francesc Peregrina, una cordada molt forta de qui ja he fet alguna via d'aquestes que et deixen satisfet per uns quants dies, son vies fortes però ben assegurades.

Aquest dissabte volíem sortir però les pluges van fer que ens quedéssim a casa perquè la pluja era present arreu del territori. Però diumenge sembla que hi ha una finestra de bon temps, tan sols cal encertat el lloc.

La meteo dona bon temps “relatiu” a Montserrat i al Berguedà. Però proposo a la colla del Penedès arribar-nos a Berga per fer aquesta nova via “Cortina Pelegrina”.

Donat que aquest diumenge hi ha el canvi d'horari, decidim anar amb l'horari vell i avançar-nos en una hora als que utilitzin el nou.

Arribem a Berga i comencem a cercar la nova via, de la que tenim el lloc on cal aparcar, però arribats al lloc hi ha una batuda i decidim aparcar un xic mes lluny. No sense abans acabar de localitzar l'itinerari.

Una vegada tenim el material agafem el camí que va paral·lel a la carretera en direcció a Fumanya fins que trobem els cartell de la batuda i decidim anar directes al objectiu sense cercar un camí que pugui portar-nos-hi. El bosc està embrossat però hi ha moltes dreceres de senglar que permeten pujar sense patir gaire. A prop de la paret trobem algunes fites que suposem surten del camí que no hem seguit per la batuda. Però es igual ja som a peu de via.

La primera tirada es veu potent i vertical i nomes començar ja trobem el primer pas complicat amb una roca humida i relliscosa, un petit arbre amb baga et protegeix els primers metres abans d'agafar un pitó, si no es passa la baga hi ha perill de caure per sora del peu de via perquè queda sobre un pedestal.

Pujant es confirmen les sospites , la tirada es potent i difícil està assegurada per set parabolts, el arbre llaçat, un pitó i el mànec d'una clau anglesa (???). Hi ha passatges obligats de 6a o més però per sobre d'això es pot fer amb A0. La tirada te uns vint-i-cinc metres.

La segona tirada es igual de difícil o un xic més perquè hi ha menys assegurances, tres parabolts en trenta metres, però la sort es que hi ha molta fissura que es pot amanir amb flotants. La reunió està equipada amb anelles perquè ara ens toca fer un rapel de vint metres per la vessant Est, tot seguint un diedre molt marcat que es veu des de la carretera. Just en acabar el diedre trobarem la reunió.

La següent tirada es completament diferent a les anteriors, una placa vertical on cal practicar l'adherència i l'equilibri, on cal apretar de valent sobretot als primera i els darrers metres de la tirada. Està protegida per set parabolts. La reunió està sobre un desplom.

La segona part d'aquesta placa que correspon a la següent tirada és, si cap, encara més fina que l'anterior, tot i que la dificultat es un xic més baixa. La tirada està protegida per sis parabolts. La reunió està just acabada la placa i on comença una petita carena plana.

La cinquena tirada es la més fàcil de la via, primer cal creuar la carena i en acabar cal superar una petita agulla on trobarem un pitó, (segon mànec de clau anglesa), just al cim de l'agulla hi ha la reunió, equipada amb anella perquè cal fer un rapel de deu metres per la vessant Nord fins un collet.

D' aquest collet cal travessar el bosc fins arribar a la paret següent on ja veurem brillar algun parabolt, uns vint metres.

Aquesta tercera part de via es completament diferent de les dues anteriors, la roca no ens ha semblat tan bona, (s'ha trencat alguna presa), però......... cal acabar la via.

El primer tram es com el principi de via, humit per estar entre els arbres i tenir els peus enfangats, però després ja millora, va remuntant un esperó seguint petits diedres i jugant amb l'aresta fins arribar a un balcó on trobarem la reunió. Es la tirada mes llarga de la via, uns trenta cinc metres i està assegurada per set parabolts.

Ara tan sols queda una tirada, que surt amb tendència a la dreta cercant la millor roca i després torna a l'esquerra arribant a la reunió, te uns vint metres curts i està protegida per quatre parabolts.

La reunió es incomoda i en un lloc poc agraït, però com que per baixar cal fer-ho amb rapel per la paret de llevant, es la millor situació per a recuperar cordes.

Hem fet dos ràpels , un d'uns vint-i -cinc metres i un altre d'un trenta. Millor fer els dos per estalviar problemes amb les cordes.

La via ens ha agradat però un xic massa forta per nosaltres.

Els ràpels ens deixen en una canal que acaba a prop del principi de via.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................ Cortina -Peregrina

APERTURISTES............................ Jaume Cortina, Francesc Peregrina

CORDADA..................................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL...................................... 15 cintes, Joc de Camalots fins nº2, Semafor Aliens

DIFICULTAT ................................... 6b (6a/A0)