VIA SANTI SAGASTE A PEÑA RUEBA

 DIMECRES, 23 D' OCTUBRE

Fa un temps, mentre esmorzàvem, varem parlar de diferents zones d'escalada i en un moment donat l'Eduard va dir que la zona de Rueba no la coneixia i jo vaig oferir-me per anar-hi ja que es una zona que als companys no el fa gracia anar-hi perquè diuen que queda molt lluny. Tan se val que jo insisteixi que poca diferencia hi ha entre anar a Collegats o Escales que anar a Riglos o Ruaba, però no hi ha manera de convèncer-los.

Aquesta setmana sembla la bona per a poder fer una escapada i li proposo al Eduard d'anar-hi amb el “compromís” que com a molt tard arribarem a les vuit del vespre.

Mentre preparem la sortida, també s'apunta en Ramir, molt millor.

Sortim de Collbató a les set del mati i fem la primera aturada a Lleida , perquè més amunt no trobarem lloc per aturar-nos.

Mentre ens anem acostant el temps va empitjorant, tant que sortint de Osca ens cau un ruixat que ens preocupa, però ja hi som posats i seguim.

Arribem al pàrquing i tan sols hi ha un cotxe sense personal i el temps de pena, no veiem ni la paret ni Riglos, estem dins la gola d'un llop.

Aprofitem el temps per esmorzar i escollir el material. D'entrada amb l'Eduard teníem pensat fer la via “Los terceros tambien existen” però com que som tres preferim fer quelcom més intens i ens decantem per la via “Santi Sagaste” que el Ramir ja ha fet, però nosaltres dos no.

Sortim encara amb la boira envoltant-nos i fins el primer coll no comencem a intuir la paret. Al segon coll, (el coll abans d'agafar la fondalada que ens porta a peu de paret, ja veiem quasi tota la paret i localitzem a una cordada que està començant la via “Diedro Royo” , just a la dreta de la que nosaltres volem fer.

Arribem a peu de paret a les deu i mitja i comencem l'escalada a les onze.

Ens repartim les tirades i em toca començar, el Ramir em deixa les primeres perquè diu que son les més maques.

La primera tirada comença amb un pas molt potent, que jo sense remordiments devaluo pujant per l'arbre, per sobre una placa vertical amb bones preses i ben assegurada, com que estic gaudint aprofito per anar directe fins la segona reunió, queda una tirada de cinquanta cinc metres de cinquè superior assegurada amb dotze parabolts i si vols un parell més de ponts de roca llaçats però ennegrits, que no hem fet servir.

La segona tirada és molt més suau i curta , tan sols uns trenta cinc metres i sis parabolts, també trobarem algun pont de roca.

La tercera tirada segueix la mateixa tònica, uns trenta metres bens assegurats i de cinquè grau, excepte els darrers metres abans d'entrar a la reunió on hi ha un passatge bastant més difícil, diuen que es cinquè superior però hi ha molta diferencia amb la dificultat de la resta de tirada. Trobarem set parabolts i algun pont de roca.

Aquí fem el canvi de cordada i comença el torn del Ramir.

La quarta tirada es molt semblant a l'anterior, de molt bon fer en tot el recorregut i amb algun pas més complicat on cal apretar, està assegurada amb cinc parabolts i algun pont de roca.

La cinquena, per mi no te res en envejar a la primera, és una tirada d'uns trenta cinc metres on trobarem dos passatges clarament més difícils que la resta, un al principi i l'altre just sota la reunió, està assegurada amb dotze parabolts.

La sisena tirada si la mires des de sota fa mal aspecte, sembla roca trencada, però una vegada en situació està molt sanejada i ben assegurada. Te una dificultat mantinguda de cinquè que et permet gaudir-la. Trobarem deu parabolts. En Ramir en veure que les cordes no li pesen gaire decideix continuar sense aturar-se a la reunió fins el cim. Aquest tram ja no es tant agradable, està molt trencat però una cadena i algunes assegurances fan més fàcil l'ascensió.

Acabada l'escalada arribem fins el coll de darrera la agulla per acabar de decidir si pugem fins el cim o baixem per la ferrada, però donat que anem justos de temps decidim baixar per la ferrada. Son les dues i mitja.

A les tres som a peu de la ferrada i a les quatre ja hem recollit material i marxem del pàrquing a la recerca del primer bar que trobem obert per fer la cervesa.

L'únic que trobem obert es el bar Piscina de Ayerbe i com que una cervesa és poc pel que em fet, ens demanem un bon bocata i acabat, carretera i manta fins a Collbató on arribem a les 19, 55. Dins l'horari establert.

Una molt bona sortida.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................................Santiago Sagaste

APERTURISTES..........................Julio Bernede, Luis Royo

CORDADA................................... Eduard Quiles, Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL................................... 16 cintes

DIFICULTAT ................................ V+