DILLUNS, 04 DE NOVEMBRE
Després de passar un cap de setmana llarg amb la família, cal fer la sortida d'aquest cap de setmana i aprofitant que els col·legis fan el dia de lliure disposició i tinc la família a casa proposo a la colla sortir a escalar el dilluns.
La meteo segueix revolucionada i per tot Catalunya tenim ruixats i tempestes. No hi ha cap zona que sembli lliurar-se de la pluja, per tant proposo saltar a la Catalunya Nord on sembla que el temps aguantara sense ploure.
Decidim anar a Vingrau, una escola que ja he visitat una vegada, però que alguns dels companys que s'han apuntat a la escapada no coneixen.
VIA ?????
Serem quatre, en Ramir, el Ton, el Carles i jo o sigui que podrem fer dues cordades.
Els objectius previstos son unes vies que hi ha properes al pàrquing i que estan als Sectors “Carcassonnais” i “L'indien”.
Arribats al pàrquing, l' imatge no es gaire encoratjadora, una boira baixa quasi no ens deixa veure ni la paret i la humitat es molt alta, però amb fe, decidim acostar-nos a la paret per veure si el temps aguanta.
Primer ens decantem per visitar el sector “Carcassonnians” i amb alguna embolada creiem haver trobat la zona, una placa equipada amb químics i varies vies paral·leles i amb una dificultat aparent a la assenyalen les ressenyes.
Decidim les cordades i el Ton i jo en férem una i el Ramir i el Carles l'altre. I com hi ha dues vies ells agafen la de l'esquerra i nosaltres la de la dreta amb la intenció de fer un canvi de via en acabar.
La primera tirada està equipada amb nou químics i tot i que la ressenya en marca tan sols set, no ens estranya, la resta coincideix amb la dificultat,un cinquè grau i trenta cinc metres de recorregut.
La segona ja ens mosqueja un xic , una placa vertical que arriba fins la carena, (teòricament la via tenia que tenir tres tirades de trenta metres i on som no surten els metres a no ser que darrera hi hagi un altre mur que no veiem)
Fem la segona tirada on trobem set químics però on la dificultat es molt més alta que no diu la ressenya i amb alguna assegurança amb “aire” que ens obliga a fer servir els flotants. La tirada acaba a la carena i per darrera si que hi ha petites parets però no sembla que estiguem en el nostre objectiu. La nostra cordada que anem davant decidim fer uns metres de carena per veure que trobem, però no ens agrada, hem fet uns quaranta metres de carena fàcil i equipada amb ponts de roca. Ara estem convençuts que hem errat la via i decidim baixar i anar a la via de “L'Indien”.
Una vegada al terra reculem el camí per anar a l'altre sector i sort que hem trobat uns companys escaladors de la zona que ens han senyalat el començament de la via, sinó la tornem a liar. També ens diuen que la via es “potent”.
La primera tirada supera una placa amb una fissura central que la ratlla de dalt a baix, amb un secció central molt difícil on hem posat algun flotant, es una escalada de treballar la posició força mantinguda. La ressenya no li donen ni (6a), però per nosaltres ho es .....i potent. Està protegida per cinc químics per a vint-i-cinc metres.
Superat la primera tirada cal fer un canvi de reunió per anar darrera l'agulla i posar-nos al peu del segon tram d'escalada on hi farem dues tirades.
La tercera tirada es un joia un mur ben assegurat i ple de forats amb una dificultat baixa en porta fins una rapissa a mitja paret, hi ha diferents itineraris paral·lels però nosaltres hem agafat la més evident i fàcil. Les assegurances, hi ha de tot espits, químics i ponts de roca amb un total de set.
Una vegada tots a la rapissa dubtem quin es el itinerari bo, per la dreta una placa molt difícil, també hi ha una línia de pitons vells seguint un diedre i per l'esquerra de la reunió uns químics que superen un seguit de diedres i desploms, dubtem de quina és la bona i un altre vegada els companys francesos ens treuen de dubtes, cal anar per la línia difícil!!.
Un recorregut d'un trenta metres protegits per cinc o sis químics, però on hi hem posat tres o quatre flotants més.
Primer una placa difícil per arribar a la primera assegurança i poder entrar en un diedre que en els primers metres es deixa fer però hi ha un tram a la meitat on la roca rellisca molt i hem posat un estrep, per sobre un altre diedre que queda sota un sostre que cal evitar sortint a una aresta molt fina que ens deixa sota el darrer desplom on arribes amb els braços petats i on cal tibar de valent, per sort les fissures on agafar-te son molt bones.
Just superat aquest tram , la reunió.
Per baixar dos ràpel curts ens deixen darrera l'agulla de la primera tirada i per una tartera ens estalviem fer cap més ràpel.
En tot el dia no hem vist el Sol i ja tenim els braços a caldo, decidim marxar i deixar alguna via pendent per a properes visites.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................................. ?????
APERTURISTES........................... ?????
CORDADA...................................... Ton Antich, Josep Estruch
MATERIAL...................................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº1
DIFICULTAT.................................... 6a
DADES DE LA VIA
NOM................................................ L'Indien
APERTUIRSTES ............................ ?????
CORDADA...................................... Ton Antich, Josep Estruch
MATERIAL....................................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº1
DIFICULTAT..................................... 6a/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada