VIA SOBREDOSIS D'OXITOCINA AL SÒCOL DEL MONT ROIG

 DIMECRES, 06 DE NOVEMBRE

Per aquest dimecres he quedat amb el Ramir i l'Agustí per anar a la Paret del Doll però el fet de tanta pluja i que la via que volem fer segueix una canal de desguàs d'aigua ens fa canviar els plans, no sigui que la trobem molla i tinguem problemes.

                                                  VIA SOBREDOSIS D'OXITOCINA

En Ramir , te una proposta la via “Sobredosis d'Oxitocina” al Sòcol del Mont Roig.

Com que es una via que no he fet, accepto el canvi tot i sabent que suaré perquè es molt forta i mantinguda.

Sortim a les vuit d'Esparreguera i ens aturem per esmorzar, no tenim presa, la via es curta i l'aproximació encara mes.

Una vegada aparcats, som els primers en arribar a lloc. Poc després arriba una cordada de francesos però marxen en una altre direcció

El peu de via està just a la dreta de la via “Diluvi” i no ens costa gaire de trobar, però un parabolt entre les dues línies ens fa dubtar una estona. Finalment localitzem el parabolt que s'assenyala e la ressenya i ja no dubtem.

La primera tirada comença amb un tram brut, com un contrafort que puja a una canal, però als pocs metres tenim el primer parabolt en la paret de la dreta. Aquest passatge es el mes difícil de la primera tirada, hi ha bona presa , però es molt vertical i amb pocs peus,

a l'altura del parabolt es veu un pont de roca encara lluny per arribar-hi mentre em preparo per arribar-hi he vist un pitó que no surt a la ressenya just a la dreta, fet que suavitza la tensió dels següents moviment, estic en mig d'una placa típica de la zona amb forat e incrustacions.

A l'altura del pont de roca cal anar a la dreta per arribar a una fissura i seguir-la fins un replà on trobarem la reunió, en aquest tram hi ha tres pitons.

La segona tirada, surt el Ramir, es curta però molt dura, respecte a la graduació hem trobat més dur el primer tram que el segon, (la ressenya ho marca al reves). Un primer parabolt just sortir de la reunió i molt difícil fins arribar a una fissura que cal superar en Bavaresa a equipar. Aqui un petit ensurt pel Ramir al trencar-se una pedra, per sort els flotants que ha posat aguanten perfectament.

Superat el tram la tirada dona un xic de respir fins arribar al segon parabolt pocs metres per sota la reunió. Aquest tram l'hem fet per l'esquerra del parabolt perquè per la dreta es veu molt difícil, tot i així, de fàcil no en te res..

La tercera tirada es la més difícil de la via i també la més assegurada. Per sortir de la via uns passatges difícils fins arribar a un pont de roca, lloc on cal saltar un petit esperó per arribar a un parabolt es un tram molt delicat per la manca de peus bons, però el tram més difícil l'hem trobat en els dos següents parabolts amb moviments molt difícil o fer A0 fins arribar a un petit replà per descansar. Ull !!! a la dreta d'aquest replà hi ha un gran bloc que belluga i pot caure sobre la reunió. Per sobre tornem a trobar una placa com la de la primera tirada amb moltes formacions i forats, està ben assegurada i farem reunió just a l'aresta sota del cim.

La següent tirada surt per la vessant contraria i trobarem un pont de roca llaçat, més per indicar el camí, pujarem fins el cim i anirem a la dreta tot travessant un collet i farem reunió sota un petit mur on hi ha un parabolt i un pont de roca.

La darrera tirada aprofita el pont de roca i supera el mur entre dos grans blocs fins arribar a la feixa que travessarem fins a trobar el camí que enllaça les dues parts de la via “Diluvi”. Nosaltres hem fet reunió a la xarxa de contenció de blocs.

Ja hem acabat però encara volem fer quelcom més i proposo anar al “Espero Camarasa” que per les ressenyes que tenim ens queda molt proper.

                                                              VIA MALO MALOTE

Però en l'aproximació ens passem de llarg i acabem al espero que hi ha a la seva dreta que pertany al sector d'escalada esportiva de la Cova de l'escaleta.

Com que el espero es molt atractiu decidim pujar per on creiem que es la via i que resulta ser la via “ Malo Malote”· El que si hem encertat es en la dificultat, (tenim bon ull per aquests temes). Una tirada de molt bona roca d'uns trenta metres i ben assegurat amb parabolts.

A dalt la reunió veiem que no estem on creiem però ja en tenim prou i decidim arribar-nos a Sant Llorenç de Montgai per fer un bon àpat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Sobredosis d'Oxitocina

APERTURISTES ................. Marta Boher, Gerard Folch

CORDADA.......................... Agusti Pallares, Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº2

DIFICULTAT ........................ 6b (6a/A0)

DADES DE LA VIA

NOM................................... Malo Malote

APERTURISTES .............. ????

CORDADA......................... Agusti Pallares, Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL......................... 12 cintes

DIFICULTAT ....................... V+