DIUMENGE, 10 DE NOVEMBRE
Aquest cap de setmana ja sabia d'antuvi que seria molt cansat. El dissabte amb el paper de pares ens toca anar a Pot Aventura amb la filla, això comporta hores i hores de cues a les atraccions i no parar fins ben entrada la nit. A més per diumenge he quedat amb el Jordi per anar a Vadiello , (volem escalar el Mallo Sant Jorge pe la via Obsesion Permanente) és una via sense compromís però molt llarga.
Sortim a les set d'Esparreguera i la primera aturada la fem a Sietamo per esmorzar i després directes a la presa de Vadiello on encara trobem lloc per aparcar. Son les deu del mati. Preparem el material i sortim vers el nostre objectiu on hi arribem en quaranta cinc minuts ,una bona pencada de pujada i unes quantes sifonades per creuar per sota el Puro i arribar al Mallo San Jorge, aquest darrer tram està un xic destrossat i perdut.
A peus del Mallo San Jorge remuntem la canal i !! sorpresa!!! el diedre d'entrada està sota una cascada d'aigua, de fet els primers cinc parabolts estan fent de saltants d'aigua, segur que si pugem l'aigua ens entrara per la ma i sortira pels peus i no es plan de fer tota la via mullats
De fet, després d'una bona estona negociant que fem, ens decidim a marxar, ara cal desfer el camí de pujada. Abans aprofitant que som aquí dalt mirem la opció de fer quelcom al puro, però tan sols portem bagues exprés i cap flotant, (per les característiques de la via que volíem fer). Total, amb la cua entre cames tornem al cotxe.
Son les dotze però ens resistim de tornar a casa de buit i com a previsió sempre porto ressenyes de les zones properes on visitem. Li proposo dues opcions, anar a la Paret de Bones o la Predicadera que està molt més propera.
Escollim aquesta opció i marxem fins l'aparcament de Predicadera que ja està ple, però que amb un xic d'habilitat aconseguim aparcar el cotxe sense perill que ens multin.
Ara toca fer l'aproximació, però aquesta vegada porto sobre totes les ressenyes de la zona.
El nostre objectiu es una via clàssica que no es fa gaire, la “Supernova”. Una vegada a peu de paret pugem per les “cordes” perquè la via està en aquest sector, primer pugem i després baixem per unes cordes fixes que hi ha però avui no tenim sort, arribem a peu de via, (just on hi ha un parabolt amb un maillon per baixar al torrent) però el gorg que hi ha als peus es ple d'aigua i no veiem manera de esquivar-ho.
Cal replantejar l'objectiu i si pot ser no repetir las poques que ja he fet. Li proposo anar a fer la via “Afrodita” que tot i pujar per una canal m'han comentat que no toques l'aigua i a més està completament equipada.
Cal tornar a remuntar les cordes fixes i acabar de pujar fins la plataforma on, ara si, anem directes al objectiu.
La via comença just a la dreta del “Esperó Estarlux”, però el peu de via està molt brut de branques i hi ha muntada una corda fixa a l'esquerra d'on comença la via Jabali Errante per baixar fins un petit replà on comença la via.
Al gorg hi ha aigua però encara queda espai per la reunió sense mullar-te.
La tirada va intercalant trams de romenaig amb trams de placa a la dreta de la canal amb dos tram intercalats mes difícils i on cal apretar, Crec recordar que hi han unes setze assegurances en trenta cinc metres. Nosaltres en portem tretze i les darreres assegurances varem tenir que deixar assegurances sense passar.
La segona tirada surt per la placa de la dreta de la canal i va superant un esperó amb algun passatge finet, hi ha nou parabolts i la reunió està amb tendència a tornar a la canal.
La tercera tirada es la més suau de la via, quasi tota es fa en romenaig sobre la canal amb aigua, hi ha també nou assegurances que primer sembla que sigui excessiu però que van molt be perquè la corda no es mulli. Fem reunió dins la canal on aquesta es divideix en dos.
La quarta tirada segueix el contrafort que formen les dues canals en que s'ha dividit la que seguíem, es una tirada molt bonica amb un tram finet i un altre de potencia per acabar l'esperó. Just per sobre cal cercar la reunió a la paret que ens queda a la dreta , just sobre un desplom, (no es evident i està posada en un lloc molt incomode.
La cinquena tirada comença molt difícil, nosaltres hem fet dos A0 com una casa,per després anar a la dreta del esperó i seguir per una canal molt bonica i més fàcil del que sembla. Acabada la canal un tros pla fins el darrer mur curtet que ens porta a la reunió. En aquesta tirada ens fan falta catorze cintes.
Nosaltres hem fet una tirada fàcil fins els replans de dalt abans de treure'ns les cordes.
La baixada tranquil·la per darrera la tartera i directes al cotxe.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................................. Afrodita
APERTURISTES.......................... Sueño Vertical
CORDADA................................... Jordi Rosillo, Josep Estruch
MATERIAL................................... 15 cintes
DIFICULTAT.................................. V+/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada