DIMECRES, 26 DE FEBRER
Aquesta setmana estem “en quadro”, quasi la meitat dels que sortim el dimecres no pot sortir, però els que quedem no volem perdre les bones costums i ens preparem per aprofitar el dia.
Fa poc temps varem pujar a Coll de Nargó per tal d'escalar a la Paret d'en Grau . L'excusa va ser que en Cèsar no hi havia escalat mai, però el mal temps va foragitar-nos quasi sense poder veure ni la paret.
Avui el dia es presenta magnific i no volem deixar passar la oportunitat.
Amb el Cèsar ens trobem a Manresa i junts marxem a trobar al Ramon que ens espera a Cardona. Ja tots tres junts anem fins Oliana per aturar-nos a esmorzar a Ca la Marisol.
A les deu i ja amb el pap ple, anem fins a Coll de Nargó i fins al pàrquing dels “Titolos”, que ja trobem quasi ple de furgonetes........ tots estrangers de Txèquia i França. Per sort es aviat i no sembla que tinguin gaire presa per moure's.
Nosaltres preparem el material i pugem fins la paret.
La via que escollim es la “Gallifantes” que és la darrera via oberta al sector i que encara no he fet.
La via comença a tocar de la “Manelet” i va pujant paral·lela a aquesta per la seva dreta, en general es un xic més suau que aquesta, fins arribar al darrer mur abans d'entrar a la reunió on cal apretar per fer els últims metres, està assegurada amb uns deu parabolts.
La segona tirada es millor que la primera i més mantinguda excepte un petit tram central.
Els primer tram amb una varietat de moviments bonics que et permeten superar un mur vertical dona pas a una rampa més suau fins arribar al tram final , característic per el color de la roca, vermell intens !!!. Aquests darrer mur , molt vertical , on el més important es col·locar-se be i aprofitar els peus. Aquesta tirada està protegida per deu parabolts i crec recordar que un arbre llaçat.
Las reunions estan equipades amb mallons grans per rapelar.
Nosaltres hem fet dos ràpels.
Una vegada al terra, veiem que encara tenim temps de fer una segona escalada i per no marxar de la zona decidim fer la via “El Jardí de les mentides”. Aquesta via per mi es una repetició però també es molt bonica i val la pena repetir-la.
Com que la via te tres tirades, ens repartim e guiatge de la cordada.
La primera tirada li toca al Cèsar, una tirada que poc a poc va agafant verticalitat fins arribar a la reunió, està assegurada amb amb cinc parabolts.
La segona tirada em toca a mi, una tirada que comença amb un mur de forats on cal mirar on passar els peus per la molsa que hi ha, després per una carena més suau fins arribar a un diedre on cal llegir be la roca per sortir amb comoditat d'ell i acaba per un esperó que ens deixa a la reunió. Tirada assegurada per set parabolts.
La tercera tirada que li toca al Ramon, comença superant un diedre vertical que es on hi ha la dificultat de la tirada per després seguir el fil de l'esperó fins el mur final que superarem per un diedre a la dreta amb un passatge finet.
Mentre preparem la baixada ens embadalim contemplant uns companys que estan pujant per la via “Me'n vaig a Mallorca”.
Una vegada al terra, decidim marxar a Oliana per fer un bon dinar abans de tornar a casa.
JOSEP ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM....................................... del Gallifantes
APERTURISTES ................... Miquel Garrell, Oscar Fernández, Ramon Rubió
CORDADA............................. Cèsar Comàs, Ramon Bartolo, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 12 cintes
DIFICULTAT.......................... 6a
DADES DE LA VIA
NOM........................................... El Jardí de les mentides
APERTURISTES........................ Raül Álvarez, Joan Enric Martí
CORDADA................................. Cèsar Comàs, Ramon Batollar, Josep Estruch
MATERIAL................................. 12 cintes
DIFICULTAT................................ V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada