Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 3 de febrer del 2025

VIA PEU GRAN AL SERRAT DE MULLAPANS

 DIUMENGE, 02 DE FEBRER

Aquesta setmana tinc compromisos familiars i tan sols puc fer una matinal curta, per sort el divendres em truca el Jordi per sortir, ell també te compromisos familiars i una matinal li encaixa en els seus plans.


Ja tenim el cap de setmana cobert, tan sols ens falta trobar un objectiu adient.

El dissabte em fa algunes propostes que trobo que encaixen en les nostres possibilitats i ja tenim objectiu.

El diumenge ens trobem a les vuit per anar a esmorzar i acabar de definir i mentre esmorzem decidim anar al sector del Monestir, més concretament al Serrat de Mullapans. El nostre objectiu la via d'en Joan Vidal “Peu Gran”.


Ara tenim un dilema, anar per dalt o per baix, finalment s'imposa anar-hi per baix. Mes que res perquè una vegada acabada la via el retorn sempre es millor tenir-lo de baixada que no pas de pujada.

Aparquem a la estació inferior de la “cistella” i anem caminant fins el camí de les aigües que fa un munt d'anys que no el faig, (de jovenet quan encara no tenia carnet de conduir, ni cotxe, agafàvem el tren fins la estació del Aeri i després pel camí de les aigües fins el Monestir), tot una pallissa cada setmana.


Avui aquest camí m'ha fet suar de valent. Arribem a la confluència amb la pista que ve de Monistrol fins la estació elevadora a peus de les escales i la seguim fins el darrer revolt abans d'arribar a la caseta, punt on surt un corriol que ens porta a peus de l'esmentat serrat, (ull en els primers metres d'aquest corriol perquè la gent el fa servir de WC i trobareu de tot al mig del camí), una vegada superats els primers metres ja està tot normal.

La via no ens costa gaire de trobar i aviat comencem l'escalada.


La primera tirada comença per un contrafort que anar després a la dreta i enfilar-se per un esperó més marcat, el primer tram, en fred, es difícil i acabem fent un A0 en el tercer parabolt, després ja més fàcil fins començar el flanqueig a la dreta, aquest presenta una roca crostosa i llisa de peus fins passar una canal on comença el tram d'artificial que no deixarem fins la reunió.

La reunió està en un forat característic i en aquesta tirada cal anar en compte amb el xapatge de les cordes perquè el recorregut fa un parell de canvis de direcció i després costa molt recuperar-les. La reunió és un xic incomode.


La segona tirada comença a l'esquerra de la reunió amb uns passatges d'artificial i poc desprès ens posem en una placa molt vertical i amb bona presa, es difícil fer-la en lliure, però si es descansa en cada assegurança es deixa fer amb algun A0, el darrer tram de la placa millor anar a l'esquerra i acabar la tirada per un tram mes suau fins la reunió que trobarem sota un diedre característic.


La tercera tirada comença per un tram trencat abans d'entrar a un diedre, una vegada dins el diedre, que es molt vertical el remuntarem fins una petita cova, aquest tram es pot fer amb A0 però nosaltres hem fet Ae perquè amb un estrep pots arribar a la següent assegurança i estalviar-nos posar flotants en una fissura que hi ha.


Una vegada a la cova cal anar a la dreta per agafar un parabolt una mica llunya, però entre mig hi ha un tac vell per si es vol fer servir. Per sobre tornem atenir una placa vertical i amb bona roca que hem fet en A0 fent alguna sortida entre assegurances. Acabada la placa cal superar dos “bombos” assegurats amb un parabolt cada un i arribem a la carena que ens caldrà seguir uns metres a la dreta per trobar la reunió.

Una vegada tots a dalt sortim per un corriol que supera un collet i darrera d'aquest un caminet ens portarà fins les escales de les aigües.


Ara cal baixar-les per tornar a la estació de bombeig i tornar al cotxe.

Hem acabat l'activitat a l'hora prevista, ara a tornar a casa i complir amb els deures familiars,.......... i a esperar el dimecres per a una nova aventura.

J: ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Peu Gran

APERTURISTES...................... Joan Vidal

CORDADA................................ Jordi Rosillo, Josep Estruch

MATERIAL................................. 16 cintes, estrep

DIFICULTAT ............................. V+/Ae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada