DIUMENGE, 23 DE MARÇ
Els escaladors som tossuts de mena. El dimecres amb unes previsions meteorològiques pèssimes varem veure una petita possibilitat d'escalar a Rasquera, però el resultat va ser que no varem ni poder sortir del cotxe per l'aigua que queia.
Per avui diumenge, les previsions son iguals o pitjor, però sembla que la pluja es desplaça de Sud a Nord més ràpidament i potser que tinguem una possibilitat d'escalar.
Sense dubtar-ho ni un moment sortim direcció Rasquera amb els companys del Penedes.
A l'altura de Tarragona ens creuem amb el front d'aigua però sembla que tan sols son les restes, la tempesta la veiem al interior.
Arribem a Rasquera amb el terra mullat i decidim aturar-nos a esmorzar i deixar acabar de passar el front d'aigua.
Després directes fins el pàrquing, al Pi dels Enamorats. Tot i veure el terra mullat, sembla que no ha plogut gaire i preparem el material per pujar al sector que volem anar.
Tot i fent l'aproximació veiem que la paret està quasi seca, tan sols petit regalims hi ha en el recorregut de la via.
El nostre objectiu fer la via Antoni Alarcon, que varem deixar a mitges per la pluja, fa un parell de setmanes. Jo vull fer-la sencera i el Pep vol fer-la tota en lliure. (en Pere i jo ni ens ho plantegem).
Arribem al coll on varem deixar una corda per baixar a peu de via i no tenir que fer la dura a aproximació des de la carretera. Cal fer un ràpel de 10 metres i després entre mig del bosc anar fins a peu de via, (hi han fites ). Al peu de via hi ha una sageta picada.
La primera tirada ja la varem fer fa quinze dies a correcuita per la pluja, avui la fem mes tranquil·lament, uns quaranta metres de cinquè amb un tram de cinquè superior.
La segona tirada, que ja varem fer també completament mullada, avui està un xic més seca, però segueix mullada, trobarem un pitó i un parabolt i ens deixa en una reunió que l'anterior vegada varem obviar per anar fins el coll i fer l'abandonament.
Avui la via continua recte amunt amb una tirada molt bona i difícil, (es pot dir que es la tirada de la via).
La tirada comença en un diedre que està protegit per un pitó, cal seguir remuntant pel diedre fins arribar a un desplom on trobarem el primer parabolt. Aquí el Pere i jo ja hem dit “fava” i s'ha imposat utilitzar l'estrep en els tres següents parabolts. Una sortida amb bones mans però cap peu ens deixa en un petit replà i un flanqueig a l'esquerra per arribar al següent parabolt, superat aquest tornem poc a poc a la dreta per una placa molt monolítica fins arribar a la reunió. El Pep a tret tota la tirada excepte un pas que se li ha resistit, però la ha graduat de (6b+). Per nosaltres (Ae/6a) i sense respir.
La quarta tirada es un xic més humana, tot i que no baixa de cinquè superior fins que no arribas a l'aresta final. Està protegida per tres parabolts i un pitó.
A l'aresta final trobarem una reunió amb dos parabolts, ( via “La venganza de Moctezuma”), però millor fer-la uns deu metres mes amunt on hi ha el rapel que ens permetrà baixar al sector “Coll de la barca” amb trenta metres. ( Es el mateix rapel que s'utilitza per baixar de les vies d'esportiva d'aquest sector)
Una vegada al terra veiem que el temps aguanta, tot i el vent que fa, i decidim quedar-nos i fer les dues vies que ens falten en aquest sector d'esportiva.
La primera que fem és la via “Nomadas del Dharma” de 40 metres i una dificultat de cinquè superior, (un Pas), i un pas de Ae, la resta de quart grau.
La segona via és la via “La venganza de Moctezuma”, aquesta un xic més fàcil, tan sols hi ha un passatge de cinquè superior, la resta cinquè grau. Totes aquestes vies estan assegurades.
Ara son les tres de la tarda i el temps segueix aguantant, ara el Pep se li acut la idea d'acabar el dia fent la altre via que van obrir ells al sector, ( si la fem haurem fet totes les vies que hi ha). Decidim torna a fer el rapel des del coll i baixar fins el peu de la primera via que hem fet i d'allà seguint unes traces en baixada arribar-nos al peu de la via “Jubilats”, una via de dues tirades oberta amb mentalitat “non expansion” que no et deixa indiferent.
Una primera tirada de trenta cinc metres assegurada amb tres pitons i tres arbres llaçats. Que em deixen provar a mi, però en elm tram més difícil de la tirada tinc un ensurt i faig la caiguda del dia. Per no tornara caure deixo pas al Pep que la faci i nosaltres la fem assegurats de segons.
La segona tirada comença amb uns passatges complicats i després més fàcil per la dificultat però amb roca a controlar.
La baixada amb un ràpel de seixanta fins el peu de via.
Ara si que ja en tenim prou, i decidim seguir baixant directes fins la carretera en lloc de remuntar per anar al coll . Sempre es mes fàcil baixar que pujar.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Antoni Alarcon
APERTURISTES ................ Pep Riba, Pere Giró, Angel Guillen
CORDADA........................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL........................... 18 cintes, estrep, Joc de Camalots fins nº 2
DIFICULTAT......................... 6a/Ae (6b+)
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Nomadas del Dharma
APERTURISTES ................ Antoni Alarcon, Jaume Prat
CORDADA........................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL........................... 18 cintes, estrep
DIFICULTAT........................ V+/Ae
DADES DE LA VIA
NOM..................................... La Venganza de Moctezuma
APERTURISTES ................ Antoni Alarcon, Jaume Prat
CORDADA.......................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL........................... 18 cintes
DIFICULTAT......................... V+
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Jubilats
APERTURISTES ................ Pep Riba, Pere Giró, Angel Guillen
CORDADA........................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL........................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº2
DIFICULTAT......................... V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada