VIA REVOLTA PAGESA A LA PARET DE COSP RASQUERA

 DIMECRES, 15 D'ABRIL

Aquest dimecres sortim sols , el Pep i jo però encara no hem decidit on anar. Com que sempre la colla em deixa que proposi aquesta vegada deixo que el Pep porti las rendes de la cordada, encar que ja se que patiré anem on anem.

Fa poc temps ell acompanyat del Joanet varem obrir una via a Rasquera , a la paret de Cosp, zona de les Picossies i tot i que ja la ha fet, te ganes de forçar un passatge que se li resisteix.

Com sempre sortim a les vuit, però aquesta vegada en lloc de fer-ho a Jorba, ens trobem a Vilafranca del Penedes.

Després de trobar-nos fem la primera aturada per esmorzar al Perelló i així estalviar-nos anar fins Rasquera i tornar.

Com quasi sempre que venim a aquesta zona estem completament sols i ara amb la pista ben arranjada es fa de bon pujar.

Fem la curta aproximació i comencem la feina. 

Una primera tirada que comença suau però que poc a poc va complicant-se. EL Pep s'ha aturat en una reunió que hi ha a trenta metres sobre un petit replà, la tirada està assegurada amb set parabolts però el tram final abans d'entrar a la reunió es molt fi. La dificultat ha passat de cinquè grau els primers metres fins a 6b en aquest tram final.

La segona tirada es molt curta però crec que es bona idea fer la reunió on som, perquè els quinze metres que separen les dues reunions son molt intensos i fins. Sortim de la reunió amb una dificultat de 6a per passar aviat a 6b+ ( aquí tot i anar de segon , he fet un pas de A0, hi ha sis parabolts.

La tercera tirada creua la gran placa que domina aquest pany de paret, uns metres per sota de l'itinerari de la via “ Agustí Ventura”, aquesta tirada personalment crec que es la millor de la via, comença amb un flanqueig descendent per anar a cercar una canal cega de roca cantelluda, aquest tram es difícil i desplomat amb una dificultat que deu ser propera al 6a+, després cal remuntat tota la placa amb moviments molt estètics i d'equilibri per anar a cercar un pi característic, (darrera del que hem improvisat una reunió), no es la reunió de la via que està uns deu o quinze metres per sobre.

La reunió la hem fet amb un parabolt i dos aliens que queden a caldo. En aquest tram de placa trobarem cinc parabolts i un pitó . Les dificultats de la placa son de 6a+ al principi i 6a mantingut la resta.

La segona part de la tirada comença amb un petit flanqueig a la dreta amb peus dolents per situar-te a la placa de sobre la reunió i que superarem amb tendència a l'esquerra, (ull!! perquè hi ha un parabolt molt situat a la dreta que enganya per seguir l'itinerari mes fàcil. Hi ha quatre parabolts. A l'entrada a la reunió la roca deixa de ser gris compacte i trobarem un tram de roca arrodonida.

Aquesta reunió es còmoda, sobre de la reunió veurem l'espàrrec d'un parabolt fruit d'un intent de sortida de la reunió que han rectificat per sortir per la dreta amb millor roca.

La darrera tirada era l'objectiu de venir a fer-la, el Pep volia forçar un pas de 6c que se li va resistir fins ahir...... jej, je...... ara ja no se li resisteix.

La tirada es mooolt mantinguda, ja d'entrada es difícil 6a+, però hi ha una secció a la part final que m'ha calgut a mes de l'ajuda d'anar de segon, posar una baga al peu per arribar a terreny mes suau.

Per acabar la sortida de la paret fins la reunió també te el seu encís, un desplom amb bones mans però sense peus, tot això després del patiment de sota.

La via esta equipada per rapelar i amb dos ràpels ja som al terra.

Aquí fa molta calor, no com a la paret on hi havia una brisa suau. Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem a Rasquera per fer un bon àpat abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Revolta Pagesa

APERTURISTES............... Pep Riba, Joan Solé

CORDADA......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes ( joc discret d'Aliens per la reunió opcional)

DIFICULTAT....................... 6c (6a+ A/0)

VIA AGUSTÍ VENTURA A LA PARET DE LES PICOSSIES, RASQUERA

 DIMECRES, 11 DE MARÇ

Fa molts dies que el Ramir volia baixar a Rasquera per conèixer les noves vies del sector de las Picossies, però si no era el vent , era la pluja, tot eren impediments per baixar-hi.

Per fi ara sembla que el temps s'estabilitza i podrem anar-hi a fer campanya.

Ens agrada aquest sector per la seva tranquil·litat i perquè les vies no et deixen indiferent.

Fa poc temps varem baixar amb la gent del Penedes i varem fer la via “Sol 21” però amb nosaltres venia el “Pep” que es el mes fort de la colla amb diferencia i anar amb ell vol dir que els “marrons” se'ls menja ell....... que hi farem, es el peatge de ser bo escalant.

Aquest dimecres aprofitem la primera oportunitat per baixar, tot i que la colla està de terres andaluses i nosaltres mateixos tindrem que treure'ns les castanyes del foc.

De les vies que hi ha a la zona em queden per fer quatre, tres de difícils de grau i una mes fàcil però completament d'aventura.

Avui ens decantem per la via “Agustí Ventura”.

Hem decidit portar esmorzar i fer-ho al pàrquing de la font on ara ja i toca el Sol.

Arribem al pàrquing on trobem tot mullat , aquesta nit a plogut perquè hi ha molts basals, però la roca es veu seca.

Destres d'esmorzar preparem el material i marxem a peu de via, (com que ja he fet una via en aquest sector no ens costa arribar-hi).

La primera tirada es de vint-i-cinc metres i trobarem tres parabolts que son pintats de color terra. A l'altura del primer parabolt surt per l'esquerra la via “ Camí de sirga” que te els parabolts brillants. La nostra via va amb tendència a la dreta cercant les debilitats de la paret. La reunió és sota un desplom negre.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió per superar una fissura, primer trobarem un pitó seguit d'un parabolt, per sobre es veu un pont de roca i un pecker. Aquesta es la part mes difícil abans d'arribar a un altre parabolt salvador, per sobre del pecker he posat un camalot amb un bon forat però que al tibar d'ell per progressar a decidit sortir i he anat a parar uns metres avall, ufff !!! feia temps que tenia aquesta sensació.

He tornat a pujar i aquesta vegada amb una tramposa he arribat al parabolt. Sort del pecker que ha aguantat perfectament.

Una vegada al parabolt cal flanquejar a la dreta aprofitant un arbre i ja tan sols resta un tram assegurat amb un parabolt per arribar a la reunió.

La tercera tirada es la millor de tota la via, creua d'esquerra a dreta una placa monolítica que hi ha a mitja paret al arribar a mitja placa segueix recte a munt per sortir verticalment , aquí es on trobarem el passatge mes difícil de la tirada. Aquesta sta protegida per sis parabolts.

La quarta tirada es pel contrari la mes lletja de la via, comença per una placa fàcil a l'esquerra de la reunió amb grans blocs a la dreta que poden servir per posar-hi flotants, però es un tram fàcil, en el recorregut trobarem tres parabolts però es en el tram final de la tirada on cal extremar la precaució, la roca es molt dolenta i trencada, (tot i que no s'ha trencat res) però el aspecte no dona confiança, podem protegir el tram amb algun camalot petit.

La cinquena tirada també es bonica tot i que aquesta cal treballar-la. Sortint de la reunió un passatge de tibar per superar un arbre i poc després trobarem un pitó, d'aquest pitó cal anar a l'esquera per una placa assegurada amb un parabolt i situar-se sota una fissura ample desplomada, aquí es on utilitzarem el camalot del quatre ( o dos, si els portem) que demane la ressenya,per sobre segueix la fissura que cal superar amb passatges de bavaresa invertida molt bonica fins a trobar un parabolt just a la sortida, per sobre encara queden uns deu metres de roca trencada a protegir abans d'entrar a la reunió.

Una vegada tots a dalt, amb dos ràpels tornem al peu de via i directes al cotxe.

Encara hem tingut temps d'anar al bar la Trobada de Rasquera per fer un petit àpat abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................... Agustí Ventura

APERTURISTES........... J. Escofet, J. Peña, P. Vargas

CORDADA.................... J. Estruch, Ginés Rodriguez, R. Aparisi

MATERIAL.................... 14 cintes, Joc de Camalots fins el nª 4 (aquest repetit)

DIFICULTAT................. 6a+

VIA SOL 51 A LA SERRA DE CARDÓ

 DIUMENGE, 11 DE GENER

Aquesta setmana ens hem ajuntat sis companys per baixar fins a Rasquera on segons la meteo farà bona temperatura i poc vent.

Sortim de Vilafranca a les vuit i marxem directes fins a Tarragona on ens trobem amb el Joanet que ve de Santa Oliva. Ara si , repartim companys amb els dos cotxes i marxem junts fins a Rasquera, com que encara es aviat i volem deixar que el Sol escalfi la paret, fem una aturada al poble per esmorzar.

Aquesta vegada anem al bar que han obert a l'entrada del poble que ens ha agradat .

Una vegada esmorzats marxem fins al pàrquing que hi ha al sector de les Picosies a la paret de Cosp.

En aquesta època , el pàrquing es completament ombrívol i fa fred, per tant no ens entretenim gaire i marxem ràpidament fins a peu de paret on ja està escalfant el Sol.

Hem decidit fer dues cordades, el Joanet, l'Angel i el Toni volen fer la via “ Agustí Ventura “ i el Pep, el Pere i jo anirem a la via “Sol 51”, darrera via oberta pel company Josep Escofet.

El camí d'aproximació es un xic mes llarg que per anar a les primeres vies que es van obrir en aquest sector, (be, la primera via oberta a la zona es dels companys Armand i Xavi que data de l'any 2002.

Nosaltres en cal seguir un camí poc fresat però amb senyals vermelles que surt sota la bassa de bombers fins un punt on trobarem una fita que ens indica el punt on cal deixar el camí senyalitzat per començar a pujar fins a peu de via, ara seguint un corriol amb fites.

La nostra via comença per un espero molt llaminer a la dreta de la paret.

La primera tirada comença suau però sense cap assegurança però hi ha una fissura on podem plantar molts flotants, abans d'acabar la fissura anem a l'esquerra per enfilar-nos per una placa molt compacta assegurada amb tres parabolts fins un punt on cal anar a cercar una llastra amb moviment delicats, a la llastra podem posar-hi flotants petits i protegir l'entrada a la reunió que es difícil.

La segona tirada s'enfila per la placa que tenim sobre la reunió per anar a cercar un diedre que hi ha a la dreta, la placa està protegia amb tres parabolts. El diedre es un xic brut i trencat, s'enfila en direcció a un petit sostre que després salvarem per l'esquerra. Aquest diedre està protegit per dugues bagues abans d'arribar a l'altura del sostre.

Una vegada aquí cal salvar-lo per l'esquerra amb passatges difícils i amb roca a controlar, aquest tram està protegit per tres parabolts. La reunió queda just sobre el sostre.

La tercera tirada surt per la dreta de la reunió i s'enfila per una placa que poc a poc es decanta a una fissura de roca un xic trencada, la anirem seguint fins arribar a la reunió amb trams no gaire agraïts però ben assegurats.

La quarta tirada, es la tirada de la via, molt bona, comença per la dreta de la reunió per una placa que te una entrada fina, el primer parabolt no el trobem fins un cinc o sis metres sobre, punt on cal anar desviant-se a l'esquerra seguint les debilitats de la placa, acabada aquesta sortim a un tram fàcil per entrar en un altre mur vertical aquest molt mes difícil que l'anterior, el Pep el gradua de 6b, però jo he fet A0 fins arribar a una fissura horitzontal on veurem un pitó, aquí cal anar a l'esquerra en horitzontal fins un altre pitó i a sobre veurem una fissura vertical amb un pitó. Pujar per la fissura no he pogut i he anat un xic a l'esquerra per aprofitar una bavaresa que sembla que es tingui que trencar però que aguanta be i d'allà flanquejar a la dreta per sobre el desplom, aquí hi ha un parabolt de vuit amb xapa de burí i uns metres per sobre la reunió sota una sabina. Aquesta tirada te onze assegurances.

D'aquí amb dos ràpels de 50 metres hem tornat al terra.

Mentre els companys acaben la seva via, nosaltres anem poc a poc fins el cotxe i després tots junts tornem a bar per celebrar la sortida.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Sol 51

APERTURISTES …........... Josep Escofet , Susanna Barcena

CORDADA......................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes, Joc de Camalots o Aliens

DIFICULTAT....................... 6a/A0

CONEIXENT LES ROQUES TUMBADES A RASQUERA

 DIMECRES, 10 DE DESEMBRE

L'altre dia tot parlant va sorgir la proposta d'anar a Rasquera que feia molt de temps que no visitem.

Dit i fet, quedem en baixar-hi el dimecres, tot i que hi ha companys que no poden , però ja i tornarem que tenim molta feina pendent. Finalment som tres, en Ramir, el Genis i jo.

                                                VIA SOMINI DE  CANYELLA

Sortim amb la idea d'anar a Rasquera però no sabem encara on anar, per un costat tenim la paret de les Picossies i per l'altre els sectors del Balneari.

Mentre baixem hi ha un imponderable amb el que no hi comptàvem que ens fa acabar de decidir on anirem. A l'altura de Valls un accident ens ha tingut aturats mes d'una hora i arribem a Rasquera molt tard. La millor opció. Anar als sectors del Balneari a fer vies curtes.

També està be, perquè el Genis no coneix la zona i amb el Ramir varem baixar una vegada però la pluja va amargar-nos la sortida. Avui fa un dia esplendit i no hi ha cap boira al cel.

Escollim anar a conèixer la zona de les Roques Tombades que sempre he mirat però mai hi he anat per prioritzar vies de mes dificultat, avui es el moment d'anar a tastar-les.

Com que anem justos de temps, decidim que cada un de nosaltres farà una via de primer amb el condicionant que volem anar a dinar sobre les 14 hores.

                                                  VIA L'ERMITÀ DE LA CODOLOSA

Comencem per la via “Somni de Canyella” on el Ramir encapçalara la cordada, una via que supera l'esperó mes marcat de la zona, la fem amb dues tirades ajuntant la primera i segona tirada i en el segon tram en lloc de quedar-nos a la reunió allarguem la via fins la darrera reunió de la via “L'ermità de la Codolosa”.

Les cordes no arriben fins la instal·lació de rapel en un arbre i ens cal improvisar-ne una a un deu metres d'aquesta.

La baixada la fem amb tres ràpels per la via “ L'ermità de la Codolosa”.

Ja que som aquí, decidim pujar per aquesta via que va un xic a l'esquerra de la anterior que hem fet, tot seguint unes plaques ajagudes però divertides. Aquesta se la apunta el Genis.

Aquesta vegada en lloc de pujar fins el punt mes alt ens decantem a la dreta per anar a cercar la instal·lació de rapel de les vies de la dreta de la paret, concretament la via “ Mati de balneari” per la que baixem.

                                                       VIA  A RECER DEL MESTRAL

Mentre baixem s'apropen una cordada d'escaladors que resulta que son el Manel i el Toti que també venen a escalar a aquesta zona, (ells també han trobat l'accident de l'autopista però venien mes tard que nosaltres i han trigat més).

Nosaltres per la nostra part encara volem fer la tercera via i escollim la via “A recer del Mestral”, Aquesta via va just a la dreta de la primera que hem fet i en la que hem trobat el passatge mes bonic de totes les tres vies. També la fem amb dues tirades i tornam a baixar pel primer rapel que hem fet.

Ara ja comencem a anar justos de temps i després dels ràpels marxem directes a la benzinera de Ginestar on volem dinar.

En acabar també s'apunten a dinar el Manel i el Toti.

La zona ens ha agradat , ben assegurada i amb moltes possibilitats de posar-hi catxarros, amb una dificultat baixa. Una bona zona d'aprenentatge..

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... Somni de Canyella

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antonio Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... L' Ermita de la Codolosa

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... A Recer del Mestral

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

VIA IRENE A LA SERRA DE CARDÓ (RASQUERA)

 DIUMENGE, 01 DE JUNY

Si fa uns dies ens queixàvem de la pluja ara ho fem de la calor, , i es que sempre ens queixem per no res !!!.

Aquesta setmana amb les calorades que fa , decidim cercar un lloc ombrívol per fer la sortida, però com que a l'interior i el Nord diuen que les turmentes seran presents a partir del migdia, ens decantem per baixar al Sud on encara tenim feina pendent.

Fa quinze dies una pedregada ens va obligar a baixar d'una via d'en Toni Alarcon (D.E.P.) i companyia, es una via que quasi ningú te present perquè no ha estat divulgada però que ens va transmetre la feina que havia fet , volíem anar a tastar-la però la pluja ens va fer abandonar a la segona tirada.

Avui aprofitant que farà calor i que la paret està clarament orientada a Oest , creiem que es una bona oportunitat.

La paret es troba a l'altura del quilometre 5,5 de la carretera que ens porta al balneari de Cardo. Cal deixar el cotxe en una corba tancada a la dreta on trobarem un petit aparcament en el sentit de tornada, (també es pot aparcar uns 100 metres mes enllà just a l'entrada d'una masia tancada amb una cadena).

El camí d'aproximació comença just a la corba i està senyalitzat amb fites i les “típiques” estelades que deixava en Toni a les aproximacions de les seves vies.

Des de la carretera la paret no es veu gaire agraïda, però una vegada posats, es força interessant, de fet hi ha mes a la dreta de la via Irene, una altre via que es del Tiron i mes a la dreta hem vist algun pitó més , encara que no sabem si son vies acabades o no.

La primera tirada no ens costa gaire perquè ja la coneixem de la darrera visita, un diedre tombat a l'esquerra de vint metres , està assegurat amb pitons, arbres llaçats i parabolts, tan sols caldrà posar un flotant petit en una bavaresa que presenta un xic d' ”aire” entre les assegurances.

La segona tirada ja es mes contundent, segueix pel diedre que ara s'enfila vertical, hi ha passatges molt fins que ens obliga a fer A0. El Pep se la treu en lliure i la gradua de 6b. A uns 10 metres del principi de tirada i falta un pitó que ens va sortir desmuntant la tirada el dia ade la pluja, avui hem fet el tram sense pitó i es deixa fer, tot i que cal apretar dels dents. Son trenta metres i caldran unes setze cintes.

La tercera tirada surt per l'esquerra de la reunió per anar a cercar un arbre llaçat que cal rodejar per l'esquerra, per sobre, un mur de roca no gaire agradable d'aspecte però que es deixa fer, trobarem uns tres parabolts per protegir el tram i arribar fins una corda que ens deixa a la reunió.

La quarta tirada s'enfila per un diedre brut de terra els primera metres però després s'enfila per un petit contrafort a la cerca d'un encastament que tenim sobre, aquesta tirada es estranya perquè totes les preses son arrodonides i es difícil trobar un cantell bo, superat l'encastament cal anar a la dreta i després de passar un gran pi trobarem la reunió. A la tirada hi ha sis parabolts.

La cinquena tirada , crec que es la més “contundent” de la via, surt a la dreta per anar a cercar una bavaresa vertical assegurada amb ponts de roca, arbres i algun parabolt, els primers metres es fan be, però es de molta continuitat i en algun punt ens ha calgut posar l'estrep i algun flotant. Segons el Pep, es un bon 6b. Hem posat setze assegurances.

Segons la ressenya que tenim, aquí acaba la via tot hi que senyala dues possibles sortides per pujar a dalt la carena, nosaltres decidim pujar per veure que hi ha.

Uns metres per sobre la reunió hi ha un parabolt d'una antiga reunió que aprofitem i superem la placa que hi ha sobre, després per terreny brut fins arribar a unes malles verdes que fan de barrera. Per sobre encara veiem un altre pany de paret amb possibilitats. Però ara ja ens toca el Sol, que apreta de valent i decidim baixar per la via i no fer descobriments. Ja tornarem un altre dia i mirarem la possibilitat d'allargar la via fins el cim.

La baixada la fem amb tres ràpels, un fins la quarta reunió, l'altre fins la segona reunió i l'altre fins el terra, tot i que aconsello fer els ràpels mes curts pel perill de no poder recuperar les cordes amb els arbres que hi ha. Quasi en totes les reunions hi ha una anella de rapel.

Amb el Sol que ens apreta de valent, donem per acabada la jornada i marxem a la benzinera per fer una bona cervesa fresca abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Irene

APERTURISTES.................... Antoni Alarcon, Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................. Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL............................. 16 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT............................ 6a/A1

DIUMENGE PASSAT PER AIGUA I SENSE "PREMI"

 DIUMENGE, 11 DE MAIG

Hi ha dies que les coses han de sortir malament i per la llei de Murphy, surten malament.

Mirant la meteo a finals de setmana sembla que per la zona de Tarragona el front d'aigua pasarà per la tarda de dissabte o per la nit i ens deixara escalar el diumenge.

Quedem amb la colla del Penedes de baixar a Rasquera per fer alguna de les vies que encara no em fet, amb la idea posada en unes vies del company “Chapi” ens va fer arribar de recordatori d'una campanya feta l'any 95 i estan instal·lades en l'oblid.

En el darrer viatge a la zona , varem localitzar la paret i intuíem on eren les vies. Avui volem tastar-les.

El camí des de la carretera fins a peu de via a estat un suplici, fent el senglar fins a tocar el peu de paret, després ens a calgut localitzar els peu de via, (una feina difícil perquè les vies estan netes segons la informació que ens va passar).

Finalment després d'un parell de passejades a dreta i esquerra localitzem una inscripció picada a la roca, ja en tenim una de localitzada !!!. I a la dreta segur que trobarem la que ens fa gracia tastar, la via “ Teta de Guàrdia”.

Comença el Pep amb tan mala sort que des de uns deu o quinze metres cau una pedra de bones mides just sobre una corda, primer sembla que no ha passat res però aviat veiem una “nafra”, just als trenta metres, que ens neguiteja, ( no pel fet de pujar , perquè sempre podem fer un nus i anular el tram trencat, però recordem que la baixada es en rapel de mes de trenta metres i no es clar que la corda aguanti). Total que a uns vint o vint-i-cinc metres posa dos pitons i deixem la descoberta.

Després de desmuntar el llarg i recollir material cal tornar a fer el camí embrossat fins la carretera i ara , baixant si que trobem alguna fita però el camí està molt brut igualment.

Una vegada al cotxe, es molt aviat per tornar a casa i mirem ressenyes que portem, per fer quelcom que tingui les tirades de 30 metres màxim i poder escalar amb una corda.

Finalment ens decantem per una via que va enviar-nos l'Antoni Alarcon (E.P.D.) fruit d'una de les seves campanyes a la zona, la via “Irene”.

Agafem el cotxe i ens desplacem fins la zona on està la via. Aquí el camí està molt desbrossat i assenyalat amb fites i les “banderetes “ típiques que deixava en Toni.

Arribem a peu de via i fem la primera tirada, un diedre d'uns vint metres on hi hem trobat dos parabolts, un pitó i tres ponts de roca. Fem tots tres la tirada però en començar la segona una tempesta que semblava que aniria per la costa s'ens tira sobre i ho deixa tot mullat, nosaltres inclosos.

El Pep que esta fent la segona es veu obligat a deixar material per baixar altre vegada fins la reunió.

Ara si que ja ho tenim clar, força mullats tornem al cotxe i decidim anar a veure el Barça que a casa i amb una cervesa segur que no ens mullarem ni es trencaran les cordes.

Vaja !!!, un dia per emmarcar en vermell !!!.

J. ESTRUCH

PÒQUER DE VIES A LA SERRA DE CARDÓ

 DIUMENGE, 23 DE MARÇ

Els escaladors som tossuts de mena. El dimecres amb unes previsions meteorològiques pèssimes varem veure una petita possibilitat d'escalar a Rasquera, però el resultat va ser que no varem ni poder sortir del cotxe per l'aigua que queia.

                                                        VIA ANTONIO ALARCON

Per avui diumenge, les previsions son iguals o pitjor, però sembla que la pluja es desplaça de Sud a Nord més ràpidament i potser que tinguem una possibilitat d'escalar.

Sense dubtar-ho ni un moment sortim direcció Rasquera amb els companys del Penedes.

A l'altura de Tarragona ens creuem amb el front d'aigua però sembla que tan sols son les restes, la tempesta la veiem al interior.

Arribem a Rasquera amb el terra mullat i decidim aturar-nos a esmorzar i deixar acabar de passar el front d'aigua.

Després directes fins el pàrquing, al Pi dels Enamorats. Tot i veure el terra mullat, sembla que no ha plogut gaire i preparem el material per pujar al sector que volem anar.

Tot i fent l'aproximació veiem que la paret està quasi seca, tan sols petit regalims hi ha en el recorregut de la via.

El nostre objectiu fer la via Antoni Alarcon, que varem deixar a mitges per la pluja, fa un parell de setmanes. Jo vull fer-la sencera i el Pep vol fer-la tota en lliure. (en Pere i jo ni ens ho plantegem).

Arribem al coll on varem deixar una corda per baixar a peu de via i no tenir que fer la dura a aproximació des de la carretera. Cal fer un ràpel de 10 metres i després entre mig del bosc anar fins a peu de via, (hi han fites ). Al peu de via hi ha una sageta picada.

La primera tirada ja la varem fer fa quinze dies a correcuita per la pluja, avui la fem mes tranquil·lament, uns quaranta metres de cinquè amb un tram de cinquè superior.

La segona tirada, que ja varem fer també completament mullada, avui està un xic més seca, però segueix mullada, trobarem un pitó i un parabolt i ens deixa en una reunió que l'anterior vegada varem obviar per anar fins el coll i fer l'abandonament.

Avui la via continua recte amunt amb una tirada molt bona i difícil, (es pot dir que es la tirada de la via).

                                                    VIA NOMADES DEL DHARMA

La tirada comença en un diedre que està protegit per un pitó, cal seguir remuntant pel diedre fins arribar a un desplom on trobarem el primer parabolt. Aquí el Pere i jo ja hem dit “fava” i s'ha imposat utilitzar l'estrep en els tres següents parabolts. Una sortida amb bones mans però cap peu ens deixa en un petit replà i un flanqueig a l'esquerra per arribar al següent parabolt, superat aquest tornem poc a poc a la dreta per una placa molt monolítica fins arribar a la reunió. El Pep a tret tota la tirada excepte un pas que se li ha resistit, però la ha graduat de (6b+). Per nosaltres (Ae/6a) i sense respir.

La quarta tirada es un xic més humana, tot i que no baixa de cinquè superior fins que no arribas a l'aresta final. Està protegida per tres parabolts i un pitó.

A l'aresta final trobarem una reunió amb dos parabolts, ( via “La venganza de Moctezuma”), però millor fer-la uns deu metres mes amunt on hi ha el rapel que ens permetrà baixar al sector “Coll de la barca” amb trenta metres. ( Es el mateix rapel que s'utilitza per baixar de les vies d'esportiva d'aquest sector)

                                                VIA LA VENGANZA DE MOCTEZUMA

Una vegada al terra veiem que el temps aguanta, tot i el vent que fa, i decidim quedar-nos i fer les dues vies que ens falten en aquest sector d'esportiva.

La primera que fem és la via “Nomadas del Dharma” de 40 metres i una dificultat de cinquè superior, (un Pas), i un pas de Ae, la resta de quart grau.

La segona via és la via “La venganza de Moctezuma”, aquesta un xic més fàcil, tan sols hi ha un passatge de cinquè superior, la resta cinquè grau. Totes aquestes vies estan assegurades.

Ara son les tres de la tarda i el temps segueix aguantant, ara el Pep se li acut la idea d'acabar el dia fent la altre via que van obrir ells al sector, ( si la fem haurem fet totes les vies que hi ha). Decidim torna a fer el rapel des del coll i baixar fins el peu de la primera via que hem fet i d'allà seguint unes traces en baixada arribar-nos al peu de la via “Jubilats”, una via de dues tirades oberta amb mentalitat “non expansion” que no et deixa indiferent.

                                                               VIA   JUBILATS

Una primera tirada de trenta cinc metres assegurada amb tres pitons i tres arbres llaçats. Que em deixen provar a mi, però en elm tram més difícil de la tirada tinc un ensurt i faig la caiguda del dia. Per no tornara caure deixo pas al Pep que la faci i nosaltres la fem assegurats de segons.

La segona tirada comença amb uns passatges complicats i després més fàcil per la dificultat però amb roca a controlar.

La baixada amb un ràpel de seixanta fins el peu de via.

Ara si que ja en tenim prou, i decidim seguir baixant directes fins la carretera en lloc de remuntar per anar al coll . Sempre es mes fàcil baixar que pujar.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Antoni Alarcon

APERTURISTES ................ Pep Riba, Pere Giró, Angel Guillen

CORDADA........................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................... 18 cintes, estrep, Joc de Camalots fins nº 2

DIFICULTAT......................... 6a/Ae (6b+)

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Nomadas del Dharma

APERTURISTES ................ Antoni Alarcon, Jaume Prat

CORDADA........................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................... 18 cintes, estrep

DIFICULTAT........................ V+/Ae

DADES DE LA VIA

NOM..................................... La Venganza de Moctezuma

APERTURISTES ................ Antoni Alarcon, Jaume Prat

CORDADA.......................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................... 18 cintes

DIFICULTAT......................... V+

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Jubilats

APERTURISTES ................ Pep Riba, Pere Giró, Angel Guillen

CORDADA........................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº2

DIFICULTAT......................... V+