DIMECRES, 16 DE JULIOL
De la setmana passada fins ara ja hi ha novetats en relació a la via que buscàvem , algunes cordades ja la han piulat i situat amb fotografies que ens confirmen que la via està on creiem, ara tan sols resta anar-hi.
Aquest dimecres pot ser una bona oportunitat, el meu fill Guillem em proposa sortir a fer quelcom suau per veure com li respon l' espatlla que te lesionada i el Josep Aiguade també a dit de baixar a fer quelcom suau. O sigui que serem quatre i podrem fer dues cordades.
Ens trobem tots com tenim per costum a ca l'Anna fent un bon esmorzar i després sense preses a cercar el funicular per pujar a Sant Joan.
Fem l'aproximació a la cara Oest de la Miranda de la Magdalena com sempre i seguim el camí que ens porta a la cara Sud de la Gorra Frígia, però a l'altura d'un sostre que hi ha al contrafort de la Miranda mirem de trobar un camí que pugi per la canal fins a peu de via,(recorregut fet per la cordada Joan Asin i la Isabel Notivoli), però hem vist que està molt brut i no volem complicar-nos, així que decidim entrar-hi pel costat de la Sud de Gorros, tornem al camí i el seguim fins a trobar una fita que hi ha abans d'arribar al peu de la Gorra Frígia, aleshores pugem a la dreta per anar a cercar una canal mig neta que ens porta fins un coll on comença la part esquerra de la paret on hi ha la via, ara tan sols resta baixar al fons de collet per una canal força neta fins a trobar el peu de via.
La primera tirada ens ha sorprès, molt vertical i amb un forats que si tens força es pot forçar en lliure, nosaltres hem pogut fer-ho amb A0. Una vegada superat el primer tram, les assegurances ja es separen més i es pot fer en lliure, primer molt vertical però poc a poc va perdent contundència i s'entra a la reunió còmodament. Trobarem tretze assegurances en aquesta tirada.
La segona tirada, es suau i bonica, una placa ajaguda que ens porta a l'extrem oest d'una línia de desploms de roca dolenta. Hi ha vuit assegurances.
La tercera i quarta tirades son de transició, la primera ressegueix una carena amb roca trencada però sense dificultat, hi ha dos parabolts. L'altre tirada es per travessar un bosc penjat per arribar a peus del darrer mur.
La cinquena tirada es la mes llarga, comença amb un mur fàcil fins arribar a un petit desplom on trobarem el pas mes difícil, mes per la qualitat de la roca que per la dificultat, superat el tram una rampa ens porta al darrer mur que presenta bona roca i acabem la via a pocs metres d'on acaba la via “Núria”. En aquesta tirada trobarem tretze assegurances.
Ja som dalt però encara tenim temps per fer una altre via i com acostumem a fer baixant ens aturem a la Magdalena Inferior per fer o repetir alguna via.
Aquí separem les cordades, el Guillem i jo ens posem a la via “Walt Disney” i el Josep i el Genis a la via “Apia”.
La primera tirada de la via “Walt Disney” es mes compromesa del que sembla, cal anar-hi tranquil, hi ha tres parabolts en trenta metres i els primers metres al ser ombrívols presenten una roca ensabonada.
La segona tirada , la roca fa un canvi espectacular i esdevé molt bona i cantelluda on tan sols trobarem un passatge de cinquè grau. Hi ha sis assegurances.
La tercera tirada va molt propera a la via que varem fer el dimecres passat, un xic a la dreta i hem acabat fent la reunió al mateix lloc, per ser aquesta de parabolts.
El descens el fem per la normal amb un sol rapel.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................. Mateu Botella
APERTURISTES.......... Toti Valés, Toni Veres, Naim Rico
CORDADA.................... Guillem i Josep Estruch
MATERIAL................. 15 cintes
DIFICULTAT................ V+/A0
DADES DE LA VIA
NOM............................. Walt Disney
APERTURISTES.......... Manel Pedro, Esteve Fabra
CORDADA..................... Guillem i Josep Estruch
MATERIAL...................... 10 cintes
DIFICULTAT................ V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada