DIJOUS, 04 DE JUNY
Avui hem fet la tercera nit al refugi i els nostres “permisos” familiars s'han acabat, cal tornar a casa.
La nit passada si que hem estat sols del tot al refugi, si els dies anteriors i havia mes comensals a l'hora de sopar , avui estem sols i els guardes del refugi ens han dit si volíem sopar quelcom típic de la zona i hem acceptat,... hem menjat borrajas !!!, jo no en havia menjat mai.
Després de sopar i al sobretaula hem vist que dema el temps es dolent i amb amenaces de pluja ja de bon mati, per tant decidim baixar a Panticosa per intentar fer una darrera escalada abans d'acomiadar-nos del Juanjo.
Veient que aquí baix el temps aguantara fins el migdia, decidim quedar-nos a Forronies per fer la via “Diedre Capricornio” que ens permet baixar be en cas de pluja avançada.
Tot i ser una via que està en un sector d'esportiva ens caldrà portar flotants per a protegir alguns trams. Nosaltres hem fet servir Camalots des de el numero 0,5 fins el nº 1, el nº 2 el podríem fer servir, però no el portàvem.
La primera tirada comença amb un pas desplomat que cal protegir si vols conservar les costelles perquè el primer parabolt està força enlairat, després una placa molt vertical però amb bona presa ens deixa en un relleix on fem la primera reunió. En aquesta tirada hem trobat tres parabolts i un arbre llaçat com a assegurances fixes.
La segona tirada segueix la mateixa tònica una placa molt vertical i mantinguda , amb bona roca on hi hem trobat quatre parabolts i dos arbres llaçats.
Qui la roca ja no es tan bona i cal anar navegant per escollir el millor camí. Aquesta tirada puja amb diagonal a la dreta per anar a cercar un diedre esquitxat d'arbres i matolls i trams de roca entre mig. La part mes complicada es el final amb alguns desploms a protegir i superar. Hi ha quatre parabolts i un arbre llaçat.
La quarta tirada es difícil sobretot superar una petita xemeneia que rellisca molt, està protegida per un parabolt a la meitat, però arribar-hi es tot un problema, nosaltres l'hem caçat amb una tramposa. La tirada te quatre parabolts i dos arbres llaçats.
La cinquena tirada es la mes difícil i bonica de la via, mantinguda de dalt a baix, d'entrada supera un tram de roca coral·lina sense possibilitat d'assegurar i trobarem el primer parabolt en una fissura desplomada a uns deu metres.
Aquesta fissura es molt dura i cal protegir-la fins el final on trobarem un arbre llaçat que es una salvació i mes si et deixen una baga llarga per arribar-hi.
Sembla que les dificultat s'han acabat, però no , per sobre hi ha dues fissures de les mateixes característiques, tot i que un xic mes fàcils que et fan arribar a la reunió amb el braços com a bombetes. La tirada està protegida per tres parabolts i un arbre llaçat.
Qui dalt decidim baixar en ràpels i en farem dos anant a parar al sector d'esportiva de la dreta de la paret.
Ja hem superat el migdia i encara no plou, però aquí ens acomiadem del Juanjo que ha quedat per dinar amb amics de la zona i el Pep i jo marxem cap a casa..
Quatre dies ben aprofitats que acabem dinant a Ipiés abans de acomiadar-nos.
P. D. (Aquí encara no sabia que la maquina havia fallat el dia anterior i la he fet servir normalment. Per sort avui les fotos si que han sortit normals.) Una incògnita a esbrinar ??
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................ Diedre Capricornio
APERTURISTES............. J. Armesto, E. Villasur, Antonio i Jose Tobar
CORDADA...................... J. Sansebastian, P. Riba, J. Estruch
MATERIAL...................... 15 cintes
DIFICULTAT.................... 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada