DIMECRES, 10 DE JUNY
Aquest dimecres, el Ramir m'ha dit que puja amb l'Agustí a Naireda amb l'intenció de fer la via Cuca de llum. Nosaltres encara no hem decidit on anar, tan sols que sortirem el Genis i jo.
Però arriba dimarts i la cordada de dos s'ha convertit en cordada de quatre perquè el Josep Lluís i el Pep, també s'apunten.
Com que nosaltres ja som un cotxe ple, decidim trobar-nos allà dalt.
A darrera hora el Ramir i l'Agustí fan un canvi de plans i es queden a Sant Llorenç de Montgai. Nosaltres decidim seguir amb el planejament inicial, tan sols canvia una cosa.. Aquesta nit he rebut un correu del company Escofet amb la ressenya de la nova via que han obert a la zona, ( fa temps que li havia demanat) i tindrem una opció més a fer.
La primera aturada per esmorzar la fem a Oliana i després directes fins el pàrquing que hi ha sota la paret.
Allà trobem a un company, que fa molts anys que no coincidim, (en Toti i companyia), que van a fer la Ozymandias.
Pugem fins a peu de via amb la intenció de fer dues cordades, per un costat el Genis i el Josep Lluís que es la primera vegada que venen a la zona i per conèixer-la els proposem que facin la via “Baron Rojo”. Per l'altre costat el Pep i jo intentarem fer les dues ultimes vies obertes aquí, primer la via “Cuca de llum” que el Pep ja ha fet però servira per escalfar motors per després anar a la via “Pere Forts” i acabar de destrossar els braços.
La via “Cuca de llum” comença amb una bavaresa molt estètica i el primer parabolt per sobre d'ella a uns cinc o sis metres del terra, aquí hem posat l'únic camalot que hem fet servir, per sobre hi ha una placa vertical coronada per un petit sostre que es fa be si saps trobar els forats adients, despres un altre tram de placa ja mes suau , fins la reunió. A la tirada hem trobat set parabolts.
La segona tirada segueix la mateixa tònica plaques llises separades per petits desploms on cal posar-se be per superar-los, això si, amb unes preses molt bones. En aquesta tirada trobarem onze parabolt.
La tercera tirada supera un mur negre amb preses que punxen de veritat i on cal trobar la posició per superar-lo aquest tram dona pas a una placa llisa però mes ajaguda fins un petit sostre que salvem per l'esquerra a cercar un pont de roca llaçat, aquí cal anar en compte de posar bagues llargues a sota el sostre i al pont de roca, perquè jo no l'he posat i els darrers metres que son verticals ha calgut tibar de la corda de valent. En aquesta tirada trobarem quinze assegurances.
Hem baixat amb dos ràpels per la mateixa via.
Els companys encara estan lluitant a la via “Baron Rojo” i nosaltres marxem al sector dret per intentar la via “ Pere Forts”.
Aquesta via està just a la dreta de la via “Ozymandias” on hi ha els companys que acaben de fer-la i ara aniran a fer la seva veïna “Las Lineas de Nazca”.
La via “Pere Forts” te una graduació molt alta i que tan sols tinc alguna possibilitat de quedar mitjanament be en la segona tirada. La resta a patir calamitats.
El Pep si que ho intenta i amb A0 , peus a bagues i alguna relliscada treu la primera tirada que gradua mes alta que no pas la ressenya. Jo, com que soc previsor i no vull patir i porto un estrep, he fet quasi tota la tirada en Ae amb algun pas molt llarg . Tan sols he tocat roca els primers metres i uns pocs metres per entrar a la reunió. La roca en aquesta tirada està coberta de molsa negra amb molt pocs forats i rapisses. Hi ha tretze parabolts a la tirada.
Vist el que he vist, no vull ni intentar la segona tirada, (i be que faig !!!) el Pep se la teu en lliure be, però diu que la graduació el baixa pel que ha trobat. Jo de segon també aconsegueixo fer-la sense treure l'estrep, però reconec que es una fissura molt tècnica i dura, a més per entrar a la reunió hi ha un tram “cutre” amb una corda fixa.
La tercera tirada es veu molt estètica i dura.
Surt de la reunió amb un flanqueig a la dreta assegurat per un parabolt, després s'enfila per un diedre que superem amb bavaresa que es pot protegir amb algun flotant. Per sobre d'aquesta cal deixar el diedre per anar a la placa de la dreta i enfilar-se per aquesta fins la reunió.
La dificultat de la tirada va “in crescendo” des del principi, un cinquè a la sortida de la reunió un xic mes fins a deixar el diedre i després a “xisclar”, uns passos de flanqueig a la dreta per situar-se sota la placa de sisè grau diria jo i una placa molt i molt llisa que segons el Pep es mes de 6c, a ell li ha costat alguna caiguda i jo he tirat d'estrep altre vegada, a la tirada trobarem onze parabolts i en el darrer tram de la tirada trobarem una corda fixa fins la reunió que coincideix amb la via “Ja et val”.
Per aquest via hem baixat amb dos ràpels.
Els companys ja son al cotxe esperant-nos i marxem directes a Ponts per dinar.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Cuca de llum
APERTURISTES.................. Marc i Saüc Segarra
CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL............................ 15 cintes, joc discret Camalots petits
DIFICULTAT.......................... 6a
DADES DE LA VIA
NOM...................................... Pere Forts
APERTURISTES................... Josep Escofet, Paco Vargas
CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL............................ 15 cintes, estrep
DIFICULTAT.......................... 6b/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada