VIA XUSTIYOU A LA PARET DE RUIRA

 DIUMENGE, 05 DE JULIOL

Tot i la calor que fa, no volem perdre una sortida i com sempre comencem a moure fils el dissabte per saber qui s'apunta a la sortida i on anar

Hi ha personal molt moderat que proposa anar al Pedraforca o al Bages pel fet de no fer molts quilometres i d'altres que proposen anar a zones altes i mes fresques.

Finalment guanya la opció d'anar al Ripollès.

El Josep que viu a Manlleu també s'apunta i el passem a recollir per casa seva.

Aquí surt una nova divergència, hi ha qui proposa anar molt alt tot i tenir que caminar i els que proposen poca caminada.

Aquesta vegada guanya l'esperit conservador i decidim anar a la Paret de Ruira per fer la via “Xustiyou” , una via rapida i com diuen els seus aperturistes, sense pretensions.

Anem fins a Queralbs i pugem per la carretera de Fontalba sense saber si els controls de la carretera ens deixaran passar, (per pujar a Fontalba cal fer reserva prèvia per internet, si no hi ha reserva , no puges).
Per sort al dir-li que tan sols anem uns metres mes amunt i que anem a escalar a la Paret de Ruira, no ens posa cap impediment i ens deixa passar.

El pàrquing per anar a aquesta paret està en el tercer revolt pronunciat a esquerres d'aquesta carretera , mes o menys un quilometre després de deixar l'asfalt.

Ara fa uns dos o tres anys varem fer la via “Wilkenny” d'aquesta mateixa paret o sigui que mes o menys recordem l'aproximació, però ara hi ha un handicap important, la important vegetació que ha crescut a amagat el camí i tot el recorregut d'aproximació està quasi cobert d'herba i molta d'ella es ortiga, o sigui que si algú va a escalar millor portar pantaló llarg i els braços tapats si no vol passar molta estona gratant-se.

Per arribar a peu de via cal arribar fins el barranc de Ruira i remuntar-lo una bona estona fins a trobar un diedre profund que s'intueix a la dreta..

Les dues primeres tirades estan equipades generosament. L a primera segueix tot el fons del diedre amb un tram final mes difícil que la resta, està assegurada per deu parabolts i un pitó. La reunió no la veus fins que no ets fora del diedre.

La segona tirada s'enfila per unes grades i va cercant el s trams mes nets de la paret fins quasi la reunió a la que entrem per una rampa de terra. La reunió es un gran arbre amb una baga. La tirada està protegida per sis parabolts i tres pitons.

La tercera tirada surt per l'esquerra a cercar unes plaques tombades i una aresta, a pocs metres i a la paret trobarem un burí vell que no encaixa amb la via i pocs metres després i per sobre hi ha el únic parabolt de la tirada, i sobre d'aquest un pitó abans d'entrar a la reunió. Nosaltres ens hem passat de llarg i hem arribat fins l'aresta mes marcada, pujant per allà fins la reunió, però no hem trobat cap assegurança, (la cordada del Pep i en Pere, assabentats, si que han pujat per la via.

La quarta tirada surt per l'esquerra de la reunió per un diedre brut d'herbes i en direcció a un pont de roca llaçat, visible des de la reunió, però nosaltres ens ha semblat el diedre molt brut i hem pujat per un esperó a l'esquerra d'aquest, un sic mes difícil però que es pot protegir, tots dos itineraris porten al pont de roca i d'allà directes a la reunió.

La cinquena tirada també surt per l'esquerra amb lleugera diagonal ascendent, d'entrada no es veu cap assegurança però aviat hem anat trobant els cinc parabolts que diu la ressenya, la reunió es darrera en esperó i no es gens visible.

La sisena tirada surt per aquest esperó sense deixar la vessant on hi ha la reunió, primer trobarem un parabolt abans d'arribar a la carena i una vegada en aquesta la seguirem pel seu fil i trobarem dos pitons mes abans d'entrar a una feixa que remuntarem fins arribar a un arbre on farem reunió.

Aquesta reunió està sota un gendarme que es la part final de la via, primer cal superar un petit contrafort per l'esquerra i una vegada sobre cal creuar en diagonal a l'esquerra fins una canal per on sortirem a terreny fàcil fins un arbre. Trobarem dos pitons en el recorregut.

Ara ja som dalt i ens cal baixar, però no comptàvem amb el creixement de la vegetació i el camí que varem fer l'altre vegada ha estat completament impossible de seguir, ens ha calgut pujar per la tartera fins sota un contrafort de roca que queda a la dreta i allà creuar per terreny poc evident fins una represa de formigo que al creuar-la ens deixa en un camí que seguim fins uns prats que ens permeten baixar fins una corba de la pista i allà .

Per no seguir la pista hem creuat pel bosc i en mitja hora hem arribat al cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Xustiyou

APERTURISTES............... D. Martínez, A. Rafart, X. Gómez, J. Fonts, S. Martínez

CORDADA.......................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT....................... 6a