DIMECRES, O1 DE JULIOL
Tornem a preparar la sortida per dimecres i cada dia fa mes calor, el que ens obliga a cercar llocs amb la temperatura mes baixa i com sempre apareix la zona del Ripollès com a una de les mes afavorides .
Però tampoc volem fer una aproximació massa llarga perquè la calor també castiga.
Per sort encara ens resten per fer algunes vies amb poca aproximació que son bones per aprofitar aquests dies tòrrids.
Aquesta vegada escollim anar a conèixer la via “Carola”, una via que està a prop del pàrquing de la Coma de l'Orri amb una aproximació i un retor curts.
Finalment serem cinc, el Genis, el Josep Luis, el Ramir, el Pep i jo.
Sortim a les set i després de recollir al Pep a Manresa fem la primera aturada a la benzinera de Ripoll per esmorzar.
La segona aturada ja al punt on tenim que deixar el cotxe, uns cinc cents metres mes a munt del pàrquing de la Coma de l'Orri direcció Vallter 2000.
Des del mateix pàrquing ja veiem la via sencera i l'aproximació.
Baixem per la carretera fins la corba de la carretera que hi ha sota la paret i d'allà, sense camí definit fins el peu de via. Segons les indicacions hi ha una fletxa gravada al peu de via, però no la hem vist.
Nosaltres hem volgut començar des del punt mes baix de la paret, però el Pep que va de primer diu que està molt trencat i no ha trobat el pitó que marca la ressenya, s'atura al primer parabolt i nosaltres pugem per mes a la dreta on hi ha un tram de roca que sembla millor, aquí si que trobem el pitó que no hem sabut veure al principi..
El Pep intenta superar el tram de Ae en lliure però troba les preses molt brutes de terra i desisteix després d'un parell de relliscades, la resta de tirada, assegurada amb parabolts es fa sense problemes tot i que el tacte de la roca es estrany. Hi ha dos pitons i sis parabolts en el recorregut, la reunió es un arbre.
La segona tirada es bàsicament un canvi de reunió, sortim de la reunió seguint una petita carena fins arribar sota una agulla molt vertical on fem reunió, també en un arbre a l'ombra , cosa que s'agraeix.
La tercera tirada es curta però amb males intencions, cal superar la paret que tenim davant i on tan sols hi ha un parabolt i un pitó quasi a dalt de tot, no es molt difícil però demana col·locar-se be per anar progressant, a pocs metres del terra hem posat un camalot.
Per no fer reunió a dalt hem baixat per l'altre vessant aprofitant una cinta i hem fet reunió a l'ombra d'un altre arbre.
La quarta tirada es un canvi de reunió caminant fins sota la paret que tenim darrera. No hi ha res i a la reunió podem muntar-la amb Camalots petits.
La cinquena tirada surt en diagonal a l'esquerra per superar el mur i arribar a un collet, aquest tram es mes finet i tan sols hi ha un parabolt a la part final, però hem posat un camalot petit a meitat del flanqueig i un arbre llaçat al començar a remuntar el mur, abans del parabolt. La reunió també en un arbre.
La sisena tirada es la ultima, sembla que tingui que pujar pel fil de l'aresta i segons la ressenya hi ha un parabolt, però el primer tram supera un sostre i no he pogut posar cap protecció sota i el pas m'ha fet “yu-yu”, sense protecció. He nat a l'esquerra per aprofitar un arbre i he superar el tram per com diuen , (el camí de l'ermita). Una vegada sobre aquest desplom he vies el parabolt encara mes amunt i ja he continuat fins la reunió , també en un arbre.
Ja som dalt i una vegada tots reunits remuntem per una canal fins un coll per on hem creuat a la vessant Est i directes avall fins el cotxe.
Avui la via s'ens ha fet curta però ens ha permès baixar a una hora raonable i poder anar a fer un menú a qualsevol dels restaurants que trobarem pel camí.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Carola
APERTURISTES.................. Josep, Núria, Sergi
CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL........................... 10 cintes, Joc de Camalots
DIFICULTAT......................... V/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada