SOLIUS: ROQUES BESSONES I L'ELEFANT

 DIMECRES, 04 DE FEBRER

La pluja ens torna a empaitar cap el Est, i no es la primera vegada.

Aquesta setmana amb una predicció molt incerta i dolenta sembla que plourà arreu del territori, tan sols hi ha una petita esperança per la zona de Girona.

A principis de setmana comencem la ronda de contactes i d'entrada el Ramir i el Genis s'apunten a la sortida que d'entrada proposem que sigui a Solius.

                                                            GAVINODROM

Altres companys del grup també volen sortir i preparen una visita a Roca Maura.

El dimarts sembla que els dos grups tenen l'objectiu definit i quedem de bon mati per marxar a terres de Llevant, però a primera hora el grup de Roca Maura decideixen posposar-ho per la possibilitat de pluja i vent a la zona. Nosaltres decidim seguir amb els plans inicials.

Ens trobem a la Roca del Vallés per deixar un cotxe i fer la resta de viatge junts.

Arribem al pàrquing on trobem tot mullat amb dolls d'aigua arreu i amb un cel poc encoratjador, però el meteoblue segueix dient que no plourà i sortira el Sol,- estem una mica “mosques” i després d'esmorzar al pàrquing decidim baixar fins a Santa Cristina d'Aro per fer un cafè i veure com evoluciona el temps.

A les deu i mitja sortim del bar amb alguna clariana al cel i decidim anar a provar sort.

Tornem al pàrquing i aquesta vegada sense dubtar-ho agafem el material i anem a la zona d'escalada.

El nostre primer objectiu es fer la via Arrels de la Roca Ponça, i marxem a cercar-la, però a peu de via està completament xop i al ser una via difícil no ens atrevim a posar-nos-hi.

Cal cercar alternatives.

El Ramir no ha escalat mai al sector de les Roques Bessones i proposo anar-hi tot i que el Genis i jo ja hem fet la via llarga de la zona “Gavinidrom”, caldrà repetir-la, però avui l'important es salvar el dia.

Baixem fins la pista que tenim uns pocs metres per sota la Roca Ponça i la seguim direcció Llevant fins a veure les roques Bessones. Aquí una pista trialera ens apropa fins la paret.

La paret està xopa, però la poca dificultat de la via ens anima a provar-ho.

La primera tirada una rampa de tercer grau amb un passatge un xic mes difícil ens deixa a la reunió. En aquesta tirada trobarem dos parabolts i un arbre llaçat, en vint-i-cinc metres.

La segona es un xic mes curta, uns vint metres però presenta un flanqueig horitzontal protegit per dos parabolts, aquesta tirada cal anar molt en compte perquè està forrada de molsa verda que amb l'agua rellisca molt.

                                                           AGULLA DE L'ELEFANT

La tercera tirada es la millor de la via, te vint-i-cinc metres també però amb una dificultat de cinquè superior en algun tram, per sort està protegida per sis parabolts.

La darrera tirada es la tirada de sortida de la via, cal travessar tota la carena de la paret Sud on per assegurar-nos trobarem dos parabolts i una cadena, aquesta tirada, fins a trobar el corriol de baixada te uns trenta metres.

Una vegada fora de la paret, el dia cada vegada es millor i llueix un Sol gratificant. Ja que som aquí decidim anar a conèixer aquest sector de Solius i ens decantem per anar fins l'Elefant una agulla amb vies d'escalada esportiva assequible.

El primer intent de trobar-la, fallem, hem agafat una trialera de bici que baixa d'aquella direcció però quan ens adonem ja som dalt la carena. Aleshores decidim agafar una pista que torna a baixar en direcció a les agulles i hem tingut sort, directes al objectiu.

La paret Sud presenta vies assequibles i ens decantem per les primeres que trobem al arribar a peu de via,. Les vies son-.”Days go by”, “C'est la vie” i “La cresta de l'onada”, totes amb una dificultat de quart o quart superior, però que traduït a llenguatge clàssic diria que son de cinquè grau.

Ens hem fet la proposta de deixar d'escalar a les 14, 30 hores i tenir temps per anar a dinar sense trobar cap cuina tancada.

Dit i fet, a l'hora establerta hem acabat havent fet tots tres les tres vies i marxem directes a Vidreres on l'altre via varem menjar molt be.

Acabem el dia molt contents d'haver pogut escalar i sense mullar-nos.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Gavinodrom

APERTURISTES …..............  Els Fills de Solius

CORDADA............................. Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................. 10 cintes

DIFCULTAT............................ V+

DADES DE LA VIA

NOM.................................. L'ELEFANT (Days go by- C'est la vie- La cresta de l'onada)

APERTURISTES.............   Els Fills de Solius

CORDADA........................ Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL........................ 10 cintes

DIFICULTAT...................... V

INTEGRAL 2 A LES AGULLES DE SOLIUS

 DIMECRES, 28 DE GENER

Ara fa uns tres anys vaig conèixer aquesta zona d'esportiva acompanyat del Lluís Gabernet, aleshores tan sols coneixíem l'existència d'una sola via llarga, la via “Gavinodrom” que va esser el nostre objectiu principal, però donat que era una via rapida de fer i per amortitzar el viatge varem fer alguna via d'esportiva que hi ha a les rodalies.

Com que no estic especialment atret per la escalada esportiva, creia que ja no tornaria a la zona per manca d'objectius.

L'any passat el Manel i la Ita van donar a conèixer una línia que enllaçava diferents agulles sense necessitat de desencordar-se i amb un traçat molt atractiu que va despertar la meva curiositat, tant que el darrer novembre ens hi varem apropar per fer-la.

La via ens va agradar molt i a mi es va despertar un “cuquet” per cercar altres opcions.

Al desembre vaig trobar per casualitat la referencia que hi havia una nova guia de Solius i vaig comprar-la.

Aquesta setmana el temps no es gaire bo arreu de Catalunya però a la costa sembla que es millor, (es el moment de tornar a Solius !!!).

Amb la ronda de trucades, d'entrada estem interessats el Ramir i jo, però avui som quatre perquè el Carles Vallés i el Joan Abril també s'apunten.

Tenim tres propostes a la cartera, una baixar fins les roques bessones per fer la via “Gavinodrom” i alguna esportiva, una segona de anar a les Agulles de Solius , (aquí jo porto la proposta de fer la integral proposada pel Manel i la Ita, però per vies completament diferents), i la tercera anar a la Roca Ponça.

Finalment la meva proposta es la que millor s'adapta als nostres interessos i baixem decidits a provar-ho.

Ara amb la nova guia sabrem on ens posem i veurem alguna marrada que varem fer en l'anterior pujada.

A peu de l'Agulla Petita de Baix comencem a pujar per la via “La Missió” (veiem que el primer tram ja el varem fer l'altre vegada) però ara abans d'entrar a diedre xemeneia de la “Normal” anem a la dreta a cercar un mur desplomat. Els primers moviments d'aquest mur el fem amb A0 i teòricament caldria anar mes a la dreta però no veiem cap assegurança i decidim seguir una línia de parabolts que corresponen a la via “Cassafantasmes” de (6b+) que ens toca fer quasi tota amb A0 fins arribar a la darrera assegurança abans de la reunió on cal apretar el culet, si o si !!!.. De la reunió fins al arbre del cim, es fàcil.

Hem trobat en tota la tirada 9 parabolts i una dificultat de V+/A0. (Des de la reunió hem vist els espits de la tirada que volíem fer molt mes a la dreta però amb passatges esposats a mitja tirada, on no hem vist assegurances).

Fem la desgrimpada per anar a la segona agulla, l'Agullola, i ens preparem per fer la via del mateix nom que està a la dreta de la que varem fer l'altre vegada. Qui tornem a trobar discrepàncies, segons la guia l'altre vegada teníem que baixar uns metres mes per trobar el peu de via de la via “Sintesis” però varem pujar per la que avui volem fer que coincideixen a la reunió. Total que repetim la tirada.

A la reunió, la via “Sintesis” segueix un diedre a l'esquerra, nosaltres en cal flanquejar a la dreta, (es veu que aquesta via no es fa gaire perquè està plena de liquen i amb un tram llarg expo, però per sort fàcil. Hi ha una reunió inter mitja que ens saltem i anem directament al cim . La tirada te trenta metres amb un pitó i cinc parabolts d'assegurança, la dificultat es de cinquè grau amb algun passatge de cinquè superior.

Ara toca fer un rapel de vint-i-cinc metres par baixar de l'Agullola i arribar a un coll que la separa de l'Agulla de Dalt.

L'altre vegada varem fer la via “Entranyable Roser” però aquesta vegada volem pujar per la via “Ballet de Granit” que comença a la vessant Est, per arribar a peu de via cal baixar del coll per una canal orientada a l'Est, just abans d'acabar la canal a ma esquerra tenim el peu de via.

La primera tirada, un mur negre protegit amb cinc parabolts on la roca es molt bona i una dificultat de quart grau. La reunió està a uns vint-i-cinc metres darrera un arbre mort que hi ha a mitja paret. La segona tirada es la millor de tot el recorregut, un mur de vint-i-cinc metres mantingut en cinquè grau i protegit per vuit parabolts. Per arribar al cim de l'agulla on trobarem el rapel resta fer un tram de quinze metres de grimpada fàcil

Ara tan sols resta fer la darrera agulla, la agulla del Pi, fem el rapel de trenta metres i ens apropem a la darrera via, aquesta vegada escollim la via “Solstici d'estiu” que comença amb un tram vertical de uns vint metres, segons la ressenya de cinquè grau però que nosaltres creiem que mig grau mes no li faria mal (això en tota la graduació de la via, els graus els hem trobat tots apretats). La tirada està protegida per cinc parabolts.

Per sortir cal anar en compte perquè la roca es desfà amb tan sols mirar-la, però es un tram curt i després cal creuar tot el cim de l'agulla per baixar per la vessant Nord, nosaltres ho hem fet d'una alzina surera que hi ha just al final, però hi ha una instal·lació de rapel en un gran pi a la vessant Oest del cim.

Ara son les dues tocades i ja volem marxar perquè comença a apretar el vent i el fred es fa notar.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. INTEGRAL 2 A LES AGULLES DE SOLIUS

            Agulla de Baix .......... Via La Missió sortida Cassafantasmes

            L'Agullola ................   Via L'Agullola

            Agulla de Dalt.........    Via  Ballet de Garnit

           Agulla del Pi............    Via Soltici d'estiu

APERTURISTES............... Els Fills de Solius

CORDADA........................ Joan Abril, Josep Estruch

MATERIAL....................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... V+/A0

INTEGRAL A LES AGULLES DE SOLIUS

 DIMARTS, 11 DE NOVEMBRE

Ara fa uns dies els companys, Manel i Ita van publicar una activitat a Solius que em va picar la curiositat. Fins fa uns anys no m'havia cridat la atenció aquesta escola d'escalada perque tan sols era d'escalada esportiva i no en soc gaire amant, però fa dos o tres anys vaig veure la ressenya d'una via llarga que semblava interessant, la “Gavinodrom” ubicada a les Agulles Bessones i amb el Lluís i el Ginés ens hi varem acostar, tot i no ser difícil era entretinguda i ens va agradar per fer una bona matinal, a més coneixeríem una zona nova amb un tipus de roca no gaire conegut. També varem aprofitar per fer alguna via d'esportiva a la mateixa zona.

Semblava que ja havíem amortitzat aquesta escola fins que varem veure la combinació de vies que ens proposava en Manel i la Ita. Era qüestió de tornar-hi , per gaudir d'aquest granet tan “especial”.

L'altre dia esmorzant al Bruc, varem parlar amb el Ramir d'anar a fer aquesta escalada i proposem aquesta sortida per dimarts, finalment serem cinc els que ens apuntem a la sortida. 

               

Per anar-hi semblo l'autobús de la “Igualadina” fent parades per anar recollint personal, en Pere a Abrera, en Ramir a la Roca del Vallés i al Josep i al Miquel a Vidreres, per`anar després tots junts fins al pàrquing de Solius.

Amb la informació que portem es impossible perdre'ns i anem directes al objectiu, però som molts i el Miquel i el Josep van a la Roca Ponça a fer l'Aresta Sud que per cert no els ha agradat gaire per ser bastant expo i amb roca no gaire bona.

La resta ens posem a la via “Integral de les Agulles de Solius”

Comencem per l'Agulla Petita de Baix i la seva via “Normal”, una placa que acaba en un diedre , la placa solida però el diedre amb roca a controlar, en aquesta tirada ja veiem que el grau no el regalen i que cal escalar amb tranquil·litat. Fem reunió a la sortida del diedre i després cal arribar al cim per desgrimpar pel darrera sense gaires problemes, una vegada al coll cal anar a Ponent per cercar la segona via que proposen, la via “Síntesis” que puja a l'Agullola”.

Aquesta via te dues tirades i la roca es força bona, la primera tirada de plaques fines on cal navegar per anar superant petites panxetes i amb algun passatge difícil.

La segona tirada segueix una fissura de dreta a esquerra per acabar pujant per un esperó on trobarem trams amb molsa i algun passatge difícil.

Una vegada al cim fem un rapel de uns quinze metres fins un coll.

Davant tenim l'”Agulla de Dalt”, que pujarem per la via “Entranyable Roser”, primer superem un petit ressalt i ens enfrontem a una gran placa que poc a poc es va redreçant, la via va directe a un diedre que veiem a la part superior i per podem fer servir per sortir tot i que la via va per la placa de l'esquerra amb algun passatge força vertical. Tot i trobar una reunió abans del cim pugem fins aquest perquie tenim que fer un altre rapel per la vessant oposada.

Aquí el Manel i la Ita van baixar fins el collet però nosaltres escollim baixar direcció Llevant perquè ens deixara just a peus de la següent via que farem.

Ara som a peus de l'Agulla del Pi , on pujarem per la via “Futur Incert”. La primera tirada segueix ena fissura diedre molt evident que acaba en una placa vertical, la reunió la fem just en acabar les dificultats.

La segona tirada es quasi caminant, cal travessar tot el cim de l'agulla i situar-nos a la vessant Nord per on cal desgrimpar uns metres fins a trobar un arbre sense instal·lació per on cal posar la corda i baixar els deu metres que ens separen del terra.

La activitat en ha agradat molt i mes al veure que totes les agulles a mes de les vies que hem fet en tenen d'altres amb diferents graduacions de manera que es pot tornar a repetir la Integral sense repetir vies.

Una vegada tots reunits, tornem al cotxe i anem a fer un mos a Vidreres abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Integral a les Agulles

APERTURISTES............... Els Fills de Solius

CORDADA......................... Ramir Aparici, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT...................... V+

DESCOBRINT UNA NOVA ESCOLA....... SOLIUS

 DIMECRES, 21 DE JUNY DE 2023

La trucada del Lluis em posa sobre avis que s'acosta el dimecres i cal cercar un objectiu, cal mirar la meteo per veure opcions.

Buscar ombra, es la prioritat !!!. A darrera hora, s'apunta el Genis i quedem en trobar-nos a les vuit per acabar de decidir, els companys del grup van al Santuari de Corbera però no em fa el pes anar-hi tot i que encara hi ha alguna via que no he fet. Finalment i davant del café del mati decidim baixar cap a Tarragona.

Tot sembla anar be fins que entrem a l'autopista de Martorell. Ufff !!! hi ha cua des de la Seat en direcció Tarragona i quan arribem a la incorporació direcció Sud tota la autopista col·lapsada, cal decidir-nos ràpid si no volem quedar-nos encallats mig matí.

Solució d'emergència, sortir de la cua i agafar direcció Barcelona. Aleshores com a alternativa s' em acut que tinc pendent visitar Solius i proposo als companys d'anar-hi. A més el Lluis ja coneix la zona i podrà fer-nos de guia.

Mentre anem direcció Girona veiem que el col·lapse a l'autopista arriba fins a Castellbisbal, hem tingut una bona pensada.

Arribem al pàrquing i no hi ha cap cotxe, totes les parets per nosaltres., però decidim quedar-nos a les roques bessones on hi ha la via més llarga de la zona. La via “ Gavinodrom”.

La primera tirada és fàcil sobre un granet que sembla trencar-se la primera capa en petits bocins i molta molsa negre per tota la paret, tan sols els llocs on cal posar el peu sembla haver desaparegut, en el primer tram trobarem un parabolt, un arbre amb una baga i un segon parabolt abans d'arribar a una reunió que no hem fet, aleshores la via va netament a la dreta en horitzontal per entrar a la reunió que veiem en un un replà, el passatge més difícil està poc abans d'entrar a la reunió per la poca confiança que dona la roca.

La segona tirada supera un diedre i és la tirada més difícil de la via, els primers metres d'escalada del diedre son fàcils però hi ha un punt on cal tibar i agafar-te en una fissura que no dona confiança, és un pas de decisió, després el diedre perd verticalitat fins la reunió.

La tercera tirada, es per sortir de la paret, seguirem el fil de la carena on anirem trobant reunions amb anelles que corresponen a les vies de la cara Sud, finalment trobarem un cable que uneix varies d'aquestes reunions i podem donar per acabada la via.

La baixada la fem a peu per darrera i tornem a peu de via.

Ara volem donar-li una ullada a la cara Sud on sembla que el rocam es molt millor.

En aquesta cara decidim quedar-nos en el primer sector que trobem i fem quatre vies equipades amb parabolts, per acabar d'arrodonir la visita.

Aquestes vies tenen la roca molt més compacta i podem gaudir de la dificultat.

Quan la calor comença a empaitar decidim deixar-ho, ja coneixem la zona.

Ara a cercar una bona cervesa camí de casa

No tenim ni idea del nom de les vies i la graduació és la que ens ha semblat, atenent que no estem gaire acostumats a escalar en aquesta roca.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................................... Gavinodrom

APERTURISTES ................................... ????

COMPANYS DE CORDA ..................... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL............................................. 10 cintes

DIFICULTAT.......................................... V+

DADES DE LA VIA

NOM......................................................      1, 2, 3, 4

APERTURISTES ....................................... ????

COMPANYS DE CORDA ........................... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL .................................................. 15 cintes

DIFICULTAT ................................................ V, V+, 6a, 6b/A0