ARESTA CAÇAFANTASMES

 DIJOUS, 31 DE JULIOL

Aquesta setmana hem quedat amb el Josep per sortir el dijous, li he demanat per anar a fer la Aresta Caça fantasmes aprofitant que fa calor.

Es una via oberta recentment, però moltes cordades ja la han fet, ell també, però s' apunta per acompanyar-me.

Hem quedat en trobar-nos a casa seva o sigui que faré uns quants quilometres sol fins arribar a Manlleu.

La via es un xic mes senzilla que les seves companyes de la mateixa paret, amb una tirada clarament més mantinguda, la primera. La resta es d'anar fent per una aresta ben trobada.

La primera tirada també es la mes llarga, amb un tram difícil arribant a la reunió, ara es un xic menys compromès aquest tram perquè hi hem trobat un microfriend entaforat en una fissura que redueix “l'aire“ que hi ha des de la darrera assegurança fins la reunió. Trobarem vuit assegurances en el recorregut.

La segona tirada comença amb un flanqueig a l'esquerra per terreny trencat i brut per anar a cercar una aresta molt evident i després seguir-la fins la reunió per sobre el mateix fil. Fent reunió just on acaba aquesta aresta , sota un nou mur.

La tercera tirada comença amb un passatge dur on cal posar un flotant, la ressenya aconsella el nª 3 de Camalot però es mes adient posar-hi el quatre, el tres queda molt obert de pales. Aquest passatge surt en lliure per l'esquerra amb un grau aproximat de 6b, però es facilment acerable per arribar al següent parabolt.

Per sobre encar queda un tram vertical que es mes fàcil seguint la aresta fins entrar en una feixa que tenim que seguir a l'esquerra fins la reunió. Hi ha dos parabolts a la tirada.

La quarta tirada s'enfila per un petit contrafort que sembla de roca trencada, però que aguanta be, un passatge difícil ens deixa en una altre feixa que tenim que seguir a l'esquerra fins sota el darrer mur de la via. Hi ha un parabolt a la tirada.

La cinquena i darrera tirada supera el mur per una fissura, tan sols hi ha dos parabolts a la tirada i el primer està una xic enlairat, però es pot protegir be amb flotants per arribar-hi amb seguretat, un passatge vertical ens separa del fil de l'aresta que seguirem a l'esquerra fins la reunió.

Ja som dalt , ara tan sols una petita desgrimpada per anar a trobar el camí de baixada i tornar al cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................... Aresta caça fantasmes

APERTURISTES........... J. Quellos, J. Tapia, B. Jover

CORDADA.................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL.................... 12 cintes, joc de Camalots fins nº 1 i el nª 4

DIFICULTAT.................. 6a (V+/A0)

VIA BLAS QUE TE VAS A LA GRANOTA

 DIUMENGE, 27 DE JULIOL

Fer la descripció d'una activitat una vegada a passat un mes es complicat i això es el que ha passat aquestes vacances.

Entre mig de preparar la escapada amb la família he anat fent sortides i no he pogut desenvolupar-les i ara no recordo quasi res.

Aquest diumenge he quedat amb el Josep Aiguade perquè per la tarda tinc compromisos familiars i tan sols puc fer una matinal.

Quedem a l'hora d'esmorzar al Bruc per acabar de decidir on anar. Finalment decidim anar a Monestir per fer poca aproximació i acabar aviat.

Sense ressenyes en decantem per anar a la via “Blas que te vas” que es de les poques vies que no he fet en aquesta paret (les que tenen mes grau ja no les comptabilitzo).

Comencem per el contrafort de sota i fem la primera tirada per la via de la Bruixa, però a la segona tirada ens adonem que enshem anat a la dreta i estem a la Directa, per sort ben assegurada , però també més potent. Arribem a peu de via de la via que volem fer , però per no treure el pedal en lloc de pujar per l'artificial (per nosaltres) o 6b per als bons, pugem fins sobre l'arbre i enfilem per l'esperó , just a la dreta de la via “Que pum que pam “. De fet totes acaben a la mateixa reunió.

La segona tirada se que va a la dreta per un desplom però en lloc de sortir en diagonal a la dreta des de la reunió m'enfilo recte a munt i me'n adono que estic sota el desplom de la via “Que pum que pam” i no veig clar fer el flanqueig aquí dalt sense portar cap flotant o sigui que decideixo seguir per aquesta via i recuperar la nostra en la següent tirada.

La tercera tirada ja no deixa dubtes, aquí es creuen totes les vies i la nostra es la que marxa a la dreta per un mur vertical i flanqueja a la dreta per sortir a dalt . Li toca al Josep i va tirant amunt , a uns vint-i-cinc metres diu que te una reunió però no em quadra amb el s metres de la tirada que recordo son trenta i li dic que segueixi.

Total que segueix pujant fins a trobar la xarxa metàl·lica i en no veure res, fa reunió en ella.

Al pujar jo veig que la tirada tenia els vint-i-cinc metres i la següent marxa a l'esquerra per sota la xarxa, però ja estem molt amunt per tornar a baixar i decidim pujar per la part Nord on antigament hi pujava una via , ara tapada per la xarxa.

Una vegada dalt i per treure'ns el mal regust de les equivocacions seguim fins arribar a fer la darrera tirada de la via “Pique Longue”, una tirada de quinze metres que sempre m'ha agradat.

La baixada la fem amb tan sols dos ràpels gracies a les grapes que hi ha posades darrera la granota

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Blas que te vas

APERTURISTES.............. Marcel Millet, Jordi Coma, Sergi

CORDADA........................ Josep Aiguadé, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a

VIES MATEU -BOTELLA I WALT DISNEY A MONTSERRAT

 DIMECRES, 16 DE JULIOL

De la setmana passada fins ara ja hi ha novetats en relació a la via que buscàvem , algunes cordades ja la han piulat i situat amb fotografies que ens confirmen que la via està on creiem, ara tan sols resta anar-hi.

                                                          VIA MATEU BOTELLA

Aquest dimecres pot ser una bona oportunitat, el meu fill Guillem em proposa sortir a fer quelcom suau per veure com li respon l' espatlla que te lesionada i el Josep Aiguade també a dit de baixar a fer quelcom suau. O sigui que serem quatre i podrem fer dues cordades.

Ens trobem tots com tenim per costum a ca l'Anna fent un bon esmorzar i després sense preses a cercar el funicular per pujar a Sant Joan.

Fem l'aproximació a la cara Oest de la Miranda de la Magdalena com sempre i seguim el camí que ens porta a la cara Sud de la Gorra Frígia, però a l'altura d'un sostre que hi ha al contrafort de la Miranda mirem de trobar un camí que pugi per la canal fins a peu de via,(recorregut fet per la cordada Joan Asin i la Isabel Notivoli), però hem vist que està molt brut i no volem complicar-nos, així que decidim entrar-hi pel costat de la Sud de Gorros, tornem al camí i el seguim fins a trobar una fita que hi ha abans d'arribar al peu de la Gorra Frígia, aleshores pugem a la dreta per anar a cercar una canal mig neta que ens porta fins un coll on comença la part esquerra de la paret on hi ha la via, ara tan sols resta baixar al fons de collet per una canal força neta fins a trobar el peu de via.

La primera tirada ens ha sorprès, molt vertical i amb un forats que si tens força es pot forçar en lliure, nosaltres hem pogut fer-ho amb A0. Una vegada superat el primer tram, les assegurances ja es separen més i es pot fer en lliure, primer molt vertical però poc a poc va perdent contundència i s'entra a la reunió còmodament. Trobarem tretze assegurances en aquesta tirada.

La segona tirada, es suau i bonica, una placa ajaguda que ens porta a l'extrem oest d'una línia de desploms de roca dolenta. Hi ha vuit assegurances.

La tercera i quarta tirades son de transició, la primera ressegueix una carena amb roca trencada però sense dificultat, hi ha dos parabolts. L'altre tirada es per travessar un bosc penjat per arribar a peus del darrer mur.

                                                               VIA WALT DISNEY

La cinquena tirada es la mes llarga, comença amb un mur fàcil fins arribar a un petit desplom on trobarem el pas mes difícil, mes per la qualitat de la roca que per la dificultat, superat el tram una rampa ens porta al darrer mur que presenta bona roca i acabem la via a pocs metres d'on acaba la via “Núria”. En aquesta tirada trobarem tretze assegurances.

Ja som dalt però encara tenim temps per fer una altre via i com acostumem a fer baixant ens aturem a la Magdalena Inferior per fer o repetir alguna via.

Aquí separem les cordades, el Guillem i jo ens posem a la via “Walt Disney” i el Josep i el Genis a la via “Apia”.

La primera tirada de la via “Walt Disney” es mes compromesa del que sembla, cal anar-hi tranquil, hi ha tres parabolts en trenta metres i els primers metres al ser ombrívols presenten una roca ensabonada.

La segona tirada , la roca fa un canvi espectacular i esdevé molt bona i cantelluda on tan sols trobarem un passatge de cinquè grau. Hi ha sis assegurances.

La tercera tirada va molt propera a la via que varem fer el dimecres passat, un xic a la dreta i hem acabat fent la reunió al mateix lloc, per ser aquesta de parabolts.

El descens el fem per la normal amb un sol rapel.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. Mateu Botella

APERTURISTES.......... Toti Valés, Toni Veres, Naim Rico

CORDADA.................... Guillem i Josep Estruch

MATERIAL................. 15 cintes

DIFICULTAT................ V+/A0

DADES DE LA VIA

NOM............................. Walt Disney

APERTURISTES.......... Manel Pedro, Esteve Fabra

CORDADA..................... Guillem i Josep Estruch

MATERIAL...................... 10 cintes

DIFICULTAT................ V

VIA DOC ANTON R. A LA MAGDALENA SUPERIOR I KONDUZ MESEDEZ A LA MAGDALENA INFERIOR

 DIMECRES, 09 DE JULIOL

Avui tenim un nou company d'aventures , en Joan Baraldés, que ha baixat per acompanyar-nos en una matinal per Montserrat.

Serem tres, el Joan, el Genis i jo

                                                         VIA DOC ANTON R.

No tenim un objectiu fix, però fa dies que els companys de la colla van parlant d'una nova via oberta a la vessant Oest de la Miranda de les Magdalenes i que és una incògnita.

Uns companys van anar-hi fa uns dies i no la van trobar, varen acabar fent la via “Directa Núria”.

Nosaltres avui el primer que fem es esmorzar i després decidir l'objectiu.

Sabem que uns altres companys ja han sortit avui amb la intenció de trobar-la, nosaltres ho farem després d'esmorzar.

Com que no volem cansar-nos no passar calor, pugem a Sant Joan amb el funicular i ens apropem a la vessant Oest de la Miranda per veure si localitzem als companys que tenim davant.

En arribar al collet des d'on tenim una visió general de la paret intentem localitzar-los però estan entre els arbres i no els veiem, si que ens diuen que no la troben i que faran la via “Directa Núria”.

Nosaltres seguim amb la dèria de localitzar la via i decidim seguir buscant-la. Seguim el camí que creua tota la paret Oest de la Miranda i arribem fins el peu de la paret Sud de la Gorra Frígia, (lloc on comença la via GEDE d'aquesta paret). Hem mirat de trobar un corriol que deixi el camí que hem fet per la dreta i s'apropi a la paret però no l'hem trobat.

Aqui decidim que utilitzarem una altre estratègia, aprofitant que estem darrera els Gorros anirem a escalar a la paret Sud de la Magdalena Superior, concretament la via “Doc. Anton R.” des d'on tindrem una panoràmica de la paret on suposadament està la via i així poder localitzar-la.

La via es un divertiment , ben assegurada, amb bona roca i una dificultat assequible. També te de bo que no ens tocara el Sol fins que no siguem a la ultima tirada.

La primera tirada és una rampa que poc a poc va redreçant-se fins arribar a la reunió , hi trobarem set parabolts.

La segona tirada, ja es mes vertical amb un passatge bonic al superar el sostre característic de la paret, aquest passatge es més espectacular que difícil i trobarem deu assegurances.

La tercera tirada es la més interessant, s'enfila per un mur vertical per anar a cercar un passatge entre dues parets on aprofitarem l'altre paret per fer algun pas de diedre i després posar-se directament a la paret de l'esquerra per superar un mur vertical fins la reunió, trobarem dotze assegurances.

                                                       VIA  KONTUZ MESEDEZ

La quarta tirada ja quasi no presenta dificultats, uns primers metres verticals per anar perdent -la fins arribar al cim , hi ha quatre assegurances.

Aquí dalt anem mirant la paret Oest de la Miranda de les Magdalenes i creiem localitzar amb seguretat on estarà la via que volíem fer.

Una vegada localitzada, dos curts ràpels per baixar a terra.

Com que la via es rapida , veiem que encara tenim temps per fer alguna via curta més i decidim baixar fins la Magdalena Inferior.

Aquí escollim pujar per la via “Kontuz Mesedez” , una via de dos llargs que ens ajudara a acabar la jornada.

Una primera tirada amb la roca que rellisca els primers metres i els mes difícils de la via però està ben assegurada amb nou parabolts. Una vegada superats el primers metres la roca millora molt i es un plaer progressar per ella.

La segona tirada, tota ella per molt bona roca i ana dificultat màxima de cinquè grau en deixa en una reunió sota el cim. Està assegurada també amb nou parabolts però que son difícils de localitzar.

Ara tan sols resta fer un petit flanqueig a l'esquerra per trobar la instal·lació de rapel, tot i que la via està equipada per rapelar.

Ara ja en tenim prou, i baixem a ca l'Anna per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Doc Anton R.

APERTURISTES................. G. Arias, X. Amill

CORDADA.......................... J. Baraldés, G. Rodríguez, J. Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICILTAT........................... V

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Kontuz Mesendez

APERTURISTES................. SEAM

CORDADA.......................... J. Baraldés, G. Rodríguez, J. Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes

DIFICILTAT........................... V