Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 18 de març del 2012

PA DE QUILO SERRA DE SANT JOAN

DISSABTE 17 DE MARÇ DE 2012

Un dissabte més, aquesta vegada anem el Josep Sànchez, el Guillem i Jo.
La trobada de rigor a Ca l' Anna a les 8, 30 del matí per prendre un bon cafè i decidir l'estratègia a seguir.
Avui decidim anar a Coll de Nargó, la darrera vegada que vàrem pujar el bar era en obres i vàrem tenir que anar a esmorzar a Organyà però avui el bar és nou i flamant , amb un cert regust a l'anterior però modern.
Volem anar a escalar a la Serra de Sant Joan, concretament al sector repetidors, i la via escollida és la Pa de Quilo.


Entre esmorzar i decidir-nos arriben al pàrquing a les 11 hores però no tenim cap presa, en toca una pujada de 30 minuts fins el peu de la paret.
Una vegada al peu escollim qui farà cada tirada i com sempre el sistema de selecció és el natural - " les palletes"- Com que sóc un home amb molta sort, em toca la primera, la més difícil de la via, no sé si és per que estem freds o què, però jo li donaria un 6b , sobretot el primer pas fins agafar el primer parabolt, després es deixa fer i està ben assegurat.


La segona li toca al Guillem i no ha tingut sort, la tirada és un putiferi, on l' únic al·licient  és tenir cura de no baixar tu amb els rocs descompostos que cauen, en definitiva , un rostoll,
La tercera la fa, el Josep, la roca sembla que millora però no és com per tirar coets.


La quarta em torna a tocar, i ostres sembla que avui tinc sort, em toquen les millors!!!. Una tirada de bona roca amb un grau molt còmode de cinquè
La cinquena torna a fer-la el Guillem, no és una tirada  per a destacar-la però hi ha un passet  de cinquè i una placa entretinguda .


La sisena , li toca al Josep i just sortint de la reunió ha d'esbarallar-se amb un pas estrany, desprès passar al costat del pa de quilo i agafar una placa molt bonica fins la reunió.


La darrera tirada em torna a tocar , la ressenya diu Ae i V+ , d'entrada intento passar sense baga però arribar al segon parabolt fa, yu- yu , per la repisa que hi ha als peus i sense pensar.ho gents , peu a la baga i amunt, després ja és mes fàcil, la veritat si fas Ae no hi ha V+.



Una vegada a la reunió queden uns 20 metres fins el cim que fem a l'ensamble.


Per baixar hi ha una pista que ens porta fins la vall que hi ha darrera de la paret però és una caminada molt llarga, creiem que podrem agafar dreceres, però no ens atrevim i fem una senyora excursió, una hora llarga fins el cotxe.
A les quatre estem de tornada molt satisfets per l'activitat

Josep Estruch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada