Ahir era dissabte - dia de sortida, però, necessitats familiars m'han deixat tancat a casa, i com es lògic per la tarda tenia que fer alguna trucada per poder sortir demà al mati, encara que sigui a passejar la corda fins l'hora de dinar.
Per sort el Josep G. (un dels visas) està lliure, i quedem per sortir. Ja sé que ell no és amant de matinar (ningú és perfecte) però al menys podrem tocar roca.
Esmorzem a Ca l'Angelita i el seu meravellós entrepà de pernil, i ens posem en dansa quasi a les 12, no cal doncs pensar en fer cap virgueria.
Per acabar-ho d'adobar pugem al monestir i desprès de donar dues voltes per aparcar tenim que marxar amb la cua entre les cames!! uff!!! quin mal rotllo. Sense pensar-ho dues vegades, que ja hem perdut massa temps, marxem a Collbató, la paret de la Codolosa és el refugi dels nàufrags, poca aproximació i vies molt curtes.
No tenim ni idea d'on ens posarem però segur que farem alguna cosa.
Las vies del sector dret ja les coneixem però sabem que han obert noves vies a l'esquerra, i a la primera que veiem ens encordem i amunt!!!.
La via resulta ser la champions, encara que nosaltres hem fet la sortida per la via la rampa perquè m'ha semblat que era massa curta i he volgut allargar-la una mica.
La roca és bona, encara que una mica terrosa i uns escaladors que feien la via full equip, ens avisen gràficament en forma de petits projectils de pedra i ens recorden a cada moment, que cal portar casc
La via no té molta historia però serveix per passar una bona estona.
La millor tirada , la segona, que és la més curta.
Una vegada al cim , pensem si rapelar i fer-ne una altre o marxar a fer el vermut, entre que l'oferta del vermut és molt llaminera i que no volem apedregar als nois de sota recollim els bàrtuls i marxem per la drecera de fra Gari
Aqui us presento els dos protagonistes de la jornada d'avui.
Josep E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada