Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 5 de març del 2012

VIA MONTSICIANA

CAP DE RAS (VIA MONTSICIANA)

Torna a ser dissabte i com quasi sempre ens trobem al Bruc, però avui ja tenim més o menys clar on volem anar i no ens aturem a fer el cafè de rigor a ca l'Anna. En Josep ja ens espera al cotxe.
La primera parada la fem a Bellcaire per esmorzar al bar Sport.  i a les onze ja estem al pàrquing on deixarem el cotxe, el nostre objectiu està a tan sols 20 minuts de camí-!!! però quin camí!!!-


De la via no en coneixem quasi res, la gent en parla molt bé, però l'aspecte inicial de la roca no sembla molt interessant això d'aspecte perquè una vegada hi ets la cosa canvia..
 El repartiment de les tirades ho fem a "palletes" i el resultat ha estat, la primera pel Guilllem, la segona em toca a mi i la tercera pel Josep, de la quarta ja en parlarem.
La primera té una graduació de cinquè, les assegurances un pel lluny però que no cal reforçar, amb les que hi ha ja en tenim prou.
Aquí sota el Guillem en plena feina,


La segona és la més exigent i m'ha tocat a mi, un sisè de tibar, no em resulta tan difícil com semblava, tan sols l'he reforçat amb un alien perquè sota del pas hi ha una repisa que no m'agrada gens, Una vegada passat el pas potent cal fer un flanqueig ascendent que va minvant en dificultat. La roca està picada i neta però els llocs on posar els peus al flanqueig no fan bona cara encara que són bons.


La tercera li toca a en Josep i comença amb un pas tonto però que quant hi ets resulta més fàcil del que sembla. Després un slap fàcil fins la reunió.


Donat que aquesta última tirada ha estat molt suau proposem al Josep que segueixi ell i faci la darrera tirada, una gran placa que fa la cara de donar molt de joc, i la veritat que si que el dóna, amb les assegurances justes et permet anar navegant per un llis mar de roca i amb la graduació justa (V/V+) per a gaudir i no patir gens.


Una vegada al cim no ens decidim per on baixar, per la dreta i anar a buscar el coll o bé remuntar la carena per anar a buscar la feixa, al final decidim la darrera opció i així ensenyem al Guillem la baixada per  si un dia ve amb companys seus a fer qualsevol via de la paret de Cap de Ras.
Una foto de cim.  dels tres integrants de la cordada i cap a Ager per fer la birra de rigor.


RESUM, una via molt bonica per a recomanar com a primera escalada a la zona.

Josep E.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada