Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 28 de juny de 2012

VIA STROMBERG

Una bona matinal!!!!
Dissabte a les 8 del matí, com cada dissabte em llevo i preparo per anar  a fer el cafè a ca l’Anna del Bruc, amb una diferència, avui sé que no vindrà el Josep i si vull escalar caldrà buscar company.
A les nou estic esmorzant amb els companys de sempre i comentant el seu viatge a Euskadi, de fa uns dies. Ara que ja hem esmorzat toca decidir on anem per estirar les cames i fer quelcom i quasi sense proposar-ho es van clarificant els diferents objectius, hi ha qui vol tornar aviat a casa i el Joan Oliva proposa anar a fer la via Stromberg a la gorra frigia, jo, per descomptat m’hi apunto ràpid, la companyia és bona, la via interessant i no la conec, per tant, té tots els ingredients per una bona matinal.
Agafem el cotxe i a les 10,30 (hora del primer tren cremallera, que puja a Sant Joan) ja estem fent cua, per sort , hem trobat aparcament aviat i no hi ha gaire gent.
A les onze ja estem a peu de via, però tenim dues cordades per davant nostre i ens cal esperar.
En Joan ja coneix la via, de fet és un dels oberturistes i fa poc temps en Guillem va anar a reequipar-la amb parabolts.


Començo la via jo, en Joan m’ha deixat aquest honor, és una tirada de cinquè grau amb un tram una mica més difícil al començament, això sí,molt ben assegurada i amb molt bona roca.
La segona tirada segueix igual, encara que una mica més fàcil.

La tercera és més complerta, comença amb un tram de quart grau per després superar un desplom, el primer pas costa una mica veure`l però una vegada situat en el desplom tots el demés surten per inèrcia.
La quarta és de transició per arribar al capell del gorro frigi.


La cinquena i última és bonica , llàstima que el tram difícil és amb roca molt dolenta i dona una mica de yu - yu. Passat aquest tram la via esdevé fàcil fins el cim.
Una vegada al cim i desprès de xerrar una mica amb els companys de la cordada que teníem davant marxem xino xano fins el Monestir, tot seguint el camí de Sant Benet, per buscar una mica d’ombra.
He disfrutat molt  i desitjo poder repetir més sovint escalades com aquestes amb companys com en Joan

JOSEP ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada