Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 13 de juliol de 2012

INDIGNATS I JOAN'S

DISSABTE 07 DE JULIOL DE 2012


Aquest dissabte pujo al Bruc amb la intenció de veure als companys i poder apuntar-me a qualsevol activitat que tinguin preparada.

Com sempre, puntuals van arribant tots per fer la xerrada de costum, omplir el pap i començar a negociar el lloc on passar el mati. La meteo no assegura molt bon temps , però apunta que pot aguantar-se la pluja fins el migdia.

Finalment un grup decidim anar a la Codolosa per fer alguna de les vies noves que hi ha.
Hem decidit anar-hi en Ramon, en Toni, en Joan, en Emili i jo. No tenim clar ni qui ni què farem però sobre el terreny ja decidirem.

Mentre ens acostem a la paret es defineixen les inquietuds, en Emili, Toni i Ramon  volen fer la via dels Joan’s , una nova línea oberta fa poc temps amb una dificultat de (V+, A0)
                                   
En Joan i jo farem una via veïna , la dels Indignats que té una dificultat semblant.
                                   
La primera tirada la fa en Joan amb tranquil·litat, la roca és bona, encara que no és per llençar coets, té una dificultat de cinquè. 
La segona fa un mur una mica més vertical (la ressenya gradua de 6a, encara que jo crec que és una mica menys) jo he fet la reunió en uns parabolts que he trobat però resulta que és la reunió de la Joan’s, per sort els companys encara no han arribat i ens dóna temps a sortir sense molestar-los.
                                          
La tercera fa un flanqueig a la dreta per entrar a un bosc i buscar una placa i allargar l’escalada, superada la placa hi ha la reunió.

La quarta és tan sols per anar a buscar les anelles de rappel perquè la tirada no té al·licient i la roca mediocre. Total que en una hora i poc més ja hem enllestit la via, -caldrà buscar quelcom de més per fer – i decidim perseguir als companys i fer la via dels Joan’s.
                                           

Aquesta vegada, la primera tirada em toca a mi, té 30 metres i la part més difícil és entrar en una placa per un terreny descompost que no dóna gens de confiança, la graduació deu ser cinquè o cinquè més, desprès de tràmit fins la reunió.

La segona és una placa vertical per agafar un petit díedre (hi ha un pas amb la mateixa dificultat que a la primera tirada) i desprès placa fins la reunió.
                                                     

La tercera tirada presenta un desplom important que de lluny sembla tenir bona presa per intentar superar-ho en lliure però una vegada comença, la roca no és gaire bona i les preses han desaparegut, total, tibar de les cintes i amunt, amb un estrep hauria estat més còmode. Els companys de l’altre cordada els tinc a l’esquerra preparant el rappel i per no embolicar la troca vaig fins la reunió de la Indignats uns deu metres més amunt i a la dreta, així evitarem apedregar-los quan baixem amb rappel.
Ara que ja estem tots a terra marxem a Collbató per fer la cervesa de rigor i acomiadar-nos fins la propera vegada que tornem a coincidir.
Dissabtes com aquest, són dels que fan afició.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada