Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 18 de juliol de 2012

TUAREGS

DIUMENGE 15 DE JULIOL DE 2012

Aquesta setmana hem tingut un canvi de registre, el dissabte platja amb la família i diumenge a escalar amb en Josep , a tots dos ens anava millor per així complir amb els compromisos.
El Josep passa a recollir-me com sempre a primera hora, tot i que no tenim cap presa, ens agrada matinar.
A les 8, 30 estem a ca l’Anna fent un bon esmorzar i comentant la jugada, encara no tenim clar quina via farem. A les 10 ja estem al començament del camí de les Artigues, ja hem decidit que anem a la Palleta però encara no hem decidit la via.
La pujada fins a peu de via ens costa ½ hora ben bona i una bona suada. Una vegada a peu de paret veiem dues noies que estan a la segona tirada de la via Tuaregs (una de les que volia proposar de fer), jo, fa uns anys, ja vaig fer-la i em va deixar un bon regust de boca.
Mentre decidim si pugem la Tuaregs o bé fem la Tomàquets d’Amagatotis arriben un grup de tres persones que també volen fer-la i axó acaba per decidir-nos, aprofitarem que les noies de davant ja no es veuen i també farem la Tuaregs, està millor assegurada i el grau és just el que més dominem i ens desenvolupem amb comoditat,- vaja, que avui no passarem calamitats-.
                                         Ressenya piratejada del blog dels escalatroncs

En Josep comença la via, com és normal amb nosaltres, i en poca estona arriba a la reunió, el primer tram és vertical però amb bona presa per desprès anar tombant-se i reduint la seva dificultat, un llarg amb una dificultat de 6a, per gaudir-lo.
                                      
                                                                En Josep, començant la via

La segona tirada és un caramel, una placa molt bona amb una dificultat de 5+, molt ben assegurada i amb roca de primera.
                                         
                                                                      jo, a la segona tirada

La tercera tirada és de tràmit, uns 20 metres de quart grau  per arribar sota la bola del cim, aquí coincidim amb les noies que baixen del cim i els hi demanem que desviïn els rappels per la via Tomàquets d’amagatotis i així evitar que caiguin pedres a la cordada que ve darrera. Mentre preparaven el rappel han caigut algunes pedres i amb la distància xiulen com projectils amb el perill de tocar a alguna persona.
                                       
                                                               tercera tirada

La quarta tirada em toca a mi , superar un tram balmat amb una dificultat de 6a+, i ja per terreny més fàcil fins el cim.
Una vegada al cim nosaltres fem la mateixa operació,  també baixem per la via veïna i evitem tirar pedres als companys  que pugen darrera. Una vegada a terra tan sols resta desfer el camí de pujada i anar a buscar el cotxe.
                                                          rappels de la Tomaquets d'amagatotis
                                             
Ha estat una bona matinal de diumenge i ja fem plans per dimecres que serà el darrer dia que en Josep podrà sortir abans de vacances, volem anar a buscar l’ ombra i hem decidit pujar a Coll de Nargó on fa temps que no anem.


J.ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada