Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 29 d’agost de 2012

VIA VALENCIANS

DIUMENGE 19/08/2012

Seguim amb la campanya d’estiu a Calpe, donat que tenim poc dies per conèixer aquesta zona, ahir varem anar a Finestrat amb la intenció de fer una clàssica de la zona, però el fet de anar-hi molt tard i el calor que feia van fer que deixéssim les nostres aspiracions per a properes visites i varem tornar amb la família amb la cua entre cames.
Ens queda un dia per marxar i al menys m’agradaria fer una via a la cara Sud del penyal, li proposo al Josep fer la via Polvos Màgicos, aquesta via està just a l’esquerra del díedre UBSA i va intercalant tirades amb la via dels Valencians (possiblement la via més repetida de tot el penyal). També influeix que la meteo pronostica boires en aquest sector i la calor no serà tan accentuada.
Com sempre sortim de casa passades les 8 i anem a cercar un lloc per esmorzar, aquesta vegada ja coneixem una mica el lloc on pot haver-hi un bar obert i el trobem aviat, de fet a les 10 ja estem camí de la paret.
El primer tram d’aproximació és plaent, un passeig que voreja per la cara sud tot el penyal, una vegada acabat cal remuntar entre blocs i xumberes tot el contrafort de la paret quasi fins anar a la paret Oest. En aquest pany de paret comencen quasi totes les vies de la cara Est,  díedre UBSA, Valencians, Polvos Magicos, Costa Blanca, etc.
Encara no hi toca el sol però la xafogor és aclaparant, tot i així seguim, el Josep em cedeix la primera tirada que no té gaires complicacions, tan sols cal llegir bé la roca, la dificultat és de quart grau. Aquesta tirada és comuna de les dues vies, Polvos Màgicos i Valencians.


La segona tirada és la tirada que presenta més diferència de grau entre les dues vies, la primera és un díedre curt, uns 15 metres però amb una dificultat de 6b, l’altre flanqueja a l’esquerra per anar a cercar una vira i retornar a la dreta a fer reunió al mateix lloc amb una dificultat de quart grau. El Josep no té cap dubte i comença el flanqueig a l’esquerra, ha decidit no complicar-se la vida.

Una vegada tots dos a la segona reunió tornem a tenir dues alternatives, la via Valencians va a la dreta cercant els punts dèbils de la paret i la Polvos Màgicos agafa un díedre molt relliscós que puja directament a la reunió i amb una dificultat de 6a (hi ha ressenyes que diuen cinquè superior, però jo crec que és més).
 La tercera reunió tenim davant nostre la part més maca de l’escalada i també amb dues opcions, per la dreta i agafant un díedre de dues tirades la via Polvos Magicos amb una dificultat de cinquè superior, i per l’esquerra un sistema de fissures pel vell mig d’una gran placa ens porta al fil de l’aresta en dues tirades de cinquè grau de dificultat.
El Josep no veu més clar pujar per la placa i em cedeix els honors,   enfilo per les assegurances fins la meitat de la gran placa on hi ha una reunió espectacular per les vistes i l’ambient, la dificultat no és molt gran i l’escalada molt estètica.
La cinquena tirada, segueix amb la mateixa tònica per acabar fent reunió just al fil de l’aresta amb unes vistes espectaculars a banda i banda de la paret
La sisena tirada comença pel fil de l’aresta i canvia d’orientació per agafar la paret Oest, el pas més interessant està en superar un sostre just al final de la tirada, la graduació no sobrepassa el cinquè grau

La setena tirada no té història, cal grimpar per terreny fàcil fins el coll , just sota el cim.
La via és interessant i estètica encara que una mica fluixa de grau, molt interessant per un primer contacte amb la roca del penyal.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada