Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 17 de setembre de 2012

VIA PAKLENICA

DISSABTE 15 DE SETEMBRE DE 2012.


Torna a ser dissabte però avui encara tinc les mans una mica entumides de l’ escalada de dimecres, no es pot ser vell a cap preu!!.
Per no fer gaire el valent li proposo al Guillem quedar-nos per la zona, aprofitarem per anar a esmorzar amb la colla i cercarem alguna escalada ràpida per fer una bona matinal.
A Ca l’Anna, com sempre, anem retrobant companys i fem petar la xerrada, tant que a les 10, 30 encara estem decidint que fer.
Hi ha un grup de la colla que van a fer la nostre via , l’ Esparreguera, però ja la tinc molt repetida i cerquem d’altres opcions. En Emili, el Ramon, en Frontera i l’Abril van a una nova via de l’Indi a la Roca de les vuit hores i aquesta proposta ja em sedueix més, els demanem per acompanyar-los i no tenen cap inconvenient, per tant agafem els cotxes i marxem direcció les Agulles.
Ara una vegada aparcat el cotxe ens queda una caminadeta de 20 minuts fins el peu de la via, nosaltres no en tenim ni la més remota idea de com és la via, tan sols l’Emili porta una ressenya. Una vegada al peu de via (aquí per aquest pany de paret no hi ha cap més via) l’aspecte de la tirada no ens quadra amb la ressenya que tenim, senyala un començament de cinquè i puc assegurar que el primer tram no és de cinquè. Per sort en Ramon ens treu de dubtes, diu que a la fotocopia hi manca un tram, que no s’ha copiat, i recorda que la graduació era molt més alta.
       
Comença el Guillem i al tercer parabolt té que agafar-se, desprès de tibar d’ell aconsegueix superar el pas i entrar en terreny més fàcil fins la reunió. Jo el segueixo i comprovo en carn pròpia que el pas se les porta i tinc que agafar-me també per superar-lo. Aquest tram resulta ser de 6a+.

La segona tirada em toca, és quasi tota d’artificial equipat, però l’entrada ja se les porta, un terreny més que descompost em separa de la primera assegurança, intento pujar per on marca el parabolt però la roca cau a miques i decideixo pujar per un romenaig que hi ha a la dreta, no hi ha assegurances, però el fet de pujar entre dues parets fa que pugi amb més confiança , per fi arribo al tram d’artificial que ens durà quasi fins la reunió. L’artificial no és fàcil i amb passos molt llargs sobretot portant, com porto, tan sols un estrep  però poc a poc vaig pujant. La sortida fins la reunió és en diagonal a la dreta i encara que molt vertical està ben assegurada.
              
El Guillem és la primera vegada que fa un tram d’artificial tan llarg i li costa bastant però va pujant fins la reunió.
La tercera tirada és difícil i quasi tota en lliure, comença amb un tram de cinquè superior  per anar-se complicant en un tram vertical on la sortida és de sisè be, una vegada superat aquest tram un extraplom ens barra el pas i cal superar-lo amb tècnica d’artificial, d’allà fins la reunió  la dificultat és cada vegada menor.

Quan jo he sortit de la segona reunió en Joan Abril arribava a la reunió i encara  quedava pujar els altres tres companys, per tant segurament ara estaran tots quatre a la reunió i serà complicat baixar sense emprenyar-los i decideixo seguir la via per la CADE de la Miranda de la Portella. Comença la tirada amb un pas on cal obrir-se de cames per deixar l’agulla i enganxar-se a la paret, i continuar pel fil de l’aresta fins un replà molt còmode.

La darrera tirada comença amb un pas explosiu que podem superar amb Ao i continua fins el cim per una canal díedre.
Una vegada al cim tan sols ens resta fer un rappel de 10 metres fins el coll del Dauet i anar a cercar el camí de les Portelles.
A les 14,00 ja tornem a estar al peu de la via per recollir el material i marxar.
Mentre marxem fem algunes fotos als companys que estan fent la darrera tirada de la via.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada