Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 19 d’octubre de 2012

VIA DEL CABRA

DIMECRES, 17 D'OCTUBRE DE 2012

MATINAL A LA PANXA DEL BISBE


Hi ha dimecres que tens ganes d’escapar-te i no pensar en res,  però avui és un d’aquells que res és com tu voldries que fos.
Inicialment  la setmana passada varem quedar amb el Josep per marxar direcció Lleida i embarcar-nos amb alguna via que ens tingues ocupats unes quantes hores, però els esdeveniments de les darreres hores ens han trastocat tots els projectes.
El cop dur va ser assabentar-nos, el dimarts, del fatídic accident que va patir el company Lluis Baciero, el dilluns, mentre realitzava tasques de manteniment  en una zona preparada per a realitzar cursos d’iniciació a l’escalada i que uns “TALIBANS” van espoliar sense miraments uns dies abans. Des d’aquí el nostre condol a la seva família.
Aquests darrers anys no havíem coincidit amb ell per aquestes muntanyes,  encara que si recordem  amb joia,  els nostres primers anys d’escalada en que varem coincidir i el període en que varem col·laborar a la FEEC en la tasca de donar a conèixer el nostre esport.
 Per tot plegat no podíem deixar passar l’oportunitat d’acomiadar-nos i varem decidir acompanyar a la família en el darrer acte al Tanatori de Sabadell.
Jo tenia demanada festa al treball i per tant tenia el mati lliure, el Josep com cada dimecres va recollir-me a casa a les 7,30 del mati per organitzar el dia. L’ opció de marxar lluny no era viable si volíem anar a Sabadell, per tant va imposar-se anar a esmorzar bé i fer una matinal a Montserrat.
A les 9 del matí, Montserrat encara té la boina posada, però sembla que el vent que bufa podrà desfer-la, per tant decidim pujar al Monestir i fer una escalada a la Panxa del Bisbe, bàsicament per dos motius, primer per fer la via Buriles rojos una vegada reequipada i segona , una mica més morbosa, conèixer de primera mà el perquè de les declaracions que han aparegut als blogs d’escalada amb motiu de reequiparla .
A les deu del matí estem al funicular de Sant Joan per agafar la primera pujada, la boira segueix dominant tot el paisatge i per moments sembla que  plou. El temps està tan malament que en aquest primer tren tan sols som quatre persones, una cordada que ve de Vic i nosaltres, i cap és de la primera volada, els visas som uns masoquistes.
  
A les 10,30 estem al peu de la Panxa i el temps segueix igual , però nosaltres seguim amb el planning establert, el Josep comença la tirada i en un moment ja està a la reunió, ha pujat com un coet, de fet ell és el aperturista i se la coneix al mil·límetre. Jo pujo darrera  sense plorar encara que el segon tram de la tirada fa que rellenteixi el pas i miri els moviments amb delicadesa. Personalment crec que la via esta ben assegurada i la distancia entre parabolts és adequada, tan sols si calgués posar-hi un comentari diria que hi ha un tram, a mitja tirada, on les assegurances estan molt properes. La graduació d’aquesta tirada és de cinquè superior, concentrat en un tram de 4 metres (el més assegurat)

La segona la faig de primer, és un xic més suau que la primera i les assegurances ni en sobren ni en falten (una cada quatre/ cinc  metres) i amb una dificultat de cinquè grau.
   

Per no fer la resta de via, amb una dificultat força més baixa, decidim fer un rappel fins el terra i anar a una altre via que jo no he fet, la via del Cabra.

La primera tirada la fa el Josep, comença amb un tram de tercer grau per anar-se posant dret fins el darrer mur abans d’entrar a la reunió on la dificultat és de cinquè superior, en aquest darrer mur hi ha uns passatges força entretinguts.
La segona tirada s’enfila per una placa força vertical però amb molt bones preses, la dificultat és de cinquè grau.

La tercera tirada comença amb un desplom força fi i delicat amb un pas de (6a), desprès encara per terreny vertical la dificultat va minvant progressivament fins la reunió.

La quarta i cinquena tirada són de tràmit per arribar al cim, el Josep em dona l’ opció d’escollir, baixar amb rappel des d’aquí per la via o pujar al cim, jo prefereixo la darrera opció i seguim la via fins el cim.
A les 13,30 estem a peu de via i marxem a casa

J. ESTRUCH

6 comentaris:

  1. La Buriles Rojos la escale siendo un crío en 1983, fue una de las primeras escaladas que hacía en Montserrat y me dejó un grato recuerdo. Ahora me apena (me avergüenza) que en vez de restaurarla se haya abierto una nueva vía encima con el doble de seguros que la antigua, podríais ponerle otro nombre directamente por que la Buriles Rojos...mmm RIP.... En su época ni por asomo estaba considerada como una vía expuesta, era lo que había y punto.

    Las restauraciones se hacen cambiando pieza vieja por pieza nueva. Si queréis una vía más segura abrir otra con los paraboles que creáis oportunos pero no modifiquéis a vuestra conveniencia un itinerario ya clásico.

    No puedo felicitaros por el mal trabajo hecho pero si animaros a corregirlo eliminando todos los parabolts que habéis puesto "de regalo"
    Compañeros rectificar es de sabios!!
    Saludos

    ResponElimina
  2. A partir de este jueves voy a estar una buena temporada fuera de circulación ("en raparación").

    Cuando vuelva revisare la restauración...

    Saludos

    ResponElimina
  3. Gracias por tu interés
    Que no sea nada, y que te reparen bien, que la salud es lo primero!

    Saludos

    ResponElimina
  4. Hola,
    Tot i que no em publiqueu (suposo que en teniu el dret) m'adreço a vosaltres amb el to més positiu posible.Estic molt d'acord amb en Jose. Jo també us demano que rectifiqueu, que fer-ho es de sabis.Amb el reequipament ben intencionat que heu fet hem guanyat una via pero hem perdut la Buriles Rojos.Es clar que la B.R.amb parabolts de propina es una via xula i disfrutona.Pero el preu que cal pagar (perdre una via) es massa alt.
    La revisió anunciada es una bona noticia.Gracies per el teu interés.
    Que tinguis una bona "reparació".
    Salut,
    Amadeu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per motius "personals" durant unes quantes setmanes deixarem inactius els fòrums.
      Disculpeu les molèsties ....

      josep R.

      Elimina
  5. Bon dia,

    Jo opino que si vosaltres vareu obrir la via, podeu restaurar-la com us plagui.
    No entenc a aquells que defensen que només es pot restaurar una via si ho fa el que la va obrir i quan aquest ho fa, tot i que en modifiqui les assegurances, també es criticat.
    Jo he obert unes quantes vies hi si he rebut comentaris que em deien que cali modificar alguna cosa, sovint els hi he fet cas.

    Cal més respecte per a tots, i de la mateixa manera que hi ha qui opina que si no tens grau per fer una via, no hi vagis, també es pot dir que si no t'agrada una restauració feta per qui la va obrir, no la repeteixis, al capdavall tu ja la vas escalar tal i com t'agradava.
    Salut i a tibar

    ResponElimina