Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 22 d’octubre de 2012

VIA DIRECTA ESTEL

DISSABTE, 20 D'OCTUBRE DE 2012


Les previsions per aquest cap de setmana no són gaire bones, encara que per dissabte donen unes hores de tranquil·litat  entre pluja i pluja i volem aprofitar-les
Per fer-ho decidim anar a Canalda amb el Guillem, volem passar una bona matinal i si plou podrem anar a buscar rovellons, això és el que li dic a ell, encara que la meva intenció és fer les dues coses.
A les 9, 30 hores ja estem aparcats i preparant el material per anar a fer la via Directa Estel, una de les clàssiques de la paret i molt  recomanable  per a la gent que no coneix gaire la zona.
                                                                    
A les 10 ja estem començant la via, tenim por que la roca regalimi aigua per tot arreu, però tan sols cal tenir cura de la molsa, que sí que sembla una esponja i si la pressiones sembla que escupi aigua, la resta de roca està completament seca.
La primera tirada comença senzilla i tan sols hi ha dos passatges que cal tibar de valent, el primer una típica vauma que si no la coneixes et fa suar. Al segon de cordada si li diuen on hi ha la presa bona, (un forat molt bo), no li costa gaire superar-ho. El segon tram difícil està poc abans d’entrar a la reunió, un seguit de ressalts de continuïtat . La graduació de la tirada és de (6a).
                                                    
La segona tirada segueix amb la mateixa tònica que la primera, un tram de (V+) ben assegurat per desprès anar baixant de dificultat fins la reunió, per aquest tram cal saber llegir la roca, no hem trobat gaires assegurances sobretot a la segona part.
                                                     
La tercera tirada és amb diferencia la més estètica de la via, el Guillem la comença però a mitja tirada hi ha un passatge que se li resisteix i decideix baixar perquè ho intenti jo, ara pujo jo però amb corda per davant per aprofitar les assegurances que ja ha posat ell i el tram no té res de fàcil. Una vegada al lloc on ha baixat el Guillem, veig el perquè li ha costat tant decidir-se, no ha vist una assegurança que hi ha a mig camí d’una altre que es veu molt amunt, amb la visió de la nova assegurança continuo sense problemes fins la reunió. Aquesta tirada té un grau de (6a) sobretot en la seva primera meitat.
                                                    
La quarta tirada comença amb una sortida explosiva de cinquè, perquè les preses són bones i grans però que et fan tibar de valent, desprès cal fer un flanqueig per una vira tot i posant postures de contorsionista fins agafar el fil de l’espero, un tram fàcil ens porta a l’entrada de la reunió on cal tibar fort altre cop per a superar el desplom.
                                                     
La cinquena tirada, personalment, crec que és la més difícil i perillosa encara que la seva graduació és de (V+). Comença amb un desplom que cal salvar entrant molt per l’esquerra amb uns passos difícils de flanqueig, la roca no és gaire bona  i a més rellisca. Si caus segur que caus a terra. A continuació hi ha el pas més difícil (per mi), amb l’assegurança molt a l’esquerra i massa baixa pel meu gust d’on cal sortir d’un forat amb preses molt petites per les mans i res pels peus, hi ha un bon forat a la dreta però si l’agafes el cos es descompensa i perds l’equilibri, la solució tibar d’unes nyapes petites i anar ràpid per agafar una rapissa plana, no hem trobat cap més assegurança fins la reunió i el cor anava a cent.
                                                          
La sisena tirada està graduada de (6a), les primeres assegurances encara que cal tibar de braços s’agafen bé, però desprès cal flanquejar a l’esquerra per una placa amb molsa que no fa bona pinta (està començant a espurnejar), en aquest punt  s’imposa agafar-se i sortir per cames, continua amb un tram més fàcil i el mur final, passat aquest tram una canal amb pedres porta fins el camí de baixada on farem la reunió.   Hem acabat la via i no ens hem mullat !!!
                                                                   
El camí de baixada ens ha costat  una hora i mitja fer-lo (normalment trigues una mitja hora) però es que l’ ocasió s’ho valia, aquí teniu unes fotos del motiu del nostre retard.
                                                              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada