Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 26 d’octubre de 2012

VIA LAPONIA


DIMECRES, 24 D’OCTUBRE DE 2012

Aquest dimecres és especial per moltes coses però principalment perquè representa el comiat durant una temporada del meu company d’aventures en Josep R.
Encara que sembli estrany,  en menys de 24 hores entra al quiròfan per refer-se el maluc (et desitjo per endavant moltíssima sort i que tornis aviat. Necessito la teva empenta per tirar endavant projectes nous i vells, que segur estaran bullint en el teu cervell . Saps que tindràs sempre en mi el més fidel  amic i company d’aventures).

Comencem amb la història d’avui, ahir va trucar-me el Josep per informar-me que li havien avançat l’operació, en lloc d’operar-lo divendres ho faran el dijous, per tant en lloc d’ingressar el dijous li cal entrar al hospital el dimecres.
Bufa, tots els plantejaments que teníem s’han anat en orris!!.
Al mal temps bona cara, donat que no podem anar a fer una via llarga al menys tocarem roca i farem una matinal a Montserrat.
A les 7, 30 hores, (som molt matiners, sempre) ens trobem per anar a esmorzar i planifiquem el mati, cap dels dos hem tingut temps de pensar-hi gaire, ell per preparar les coses i jo per temes de la feina, per tant estem esmorzant i amb la ment en blanc, tan sols tenim un condicionant, el temps.
Fent repàs a les vies que hi ha per la zona em ve a la memòria una via del Joan Vidal (Indio) a la portella gran, la via en qüestió és la Laponia, tothom en parla bé, és rapida i ben assegurada.
                                                                     ressenya

Una vegada a peu de via, la primera sorpresa, he deixat la màquina de fotografies al cotxe, no es pot tenir el cap a dos llocs diferents.
El Josep R. comença la via dins d’una cova, la progressió és espectacular i fotogènica però no porto la màquina!!. El Josep fa una foto des de mitja tirada a la reunió en lloc de ser jo qui li faci a ell amb el contrallum de la cova i el cel. La tirada és molt maca, llàstima que la primera meitat les preses rellisquen molt amb la sorra que hi tenen sobre, una vegada fora de la cova , tot millora molt, encara que la roca no és com per tirar-hi coets. Aquesta tirada té 35 metres amb una dificultat màxima de (V+) i dos passos de Ao.
                                                              primera tirada
La segona tirada té 45 metres però d’interessant tan sols hi ha un tram poc després de sortir de la reunió amb un pas de (V+)
                                                            primera tirada
La tercera tirada l’ empalmem amb la quarta, una placa molt estètica i bona presa (V) ens porta a una part vertical que superem en Ao desprès ja baixa de dificultat, hi ha una reunió però fem directes fins a sota la bola final donat la seva poca dificultat.
                                                               segona tirada
La darrera tirada te 20 metres i comença amb una part vertical però amb bones preses (IV) i desprès ja més fàcil fins el cim.
A les 12 del migdia ja estem a terra amb la feina feta, al menys el Josep anirà a l’hospital amb un bon regust

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada