Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 22 de novembre de 2012

VIA DEL PI I ÀTIC DE LA CODOLOSA


DISSABTE 10 DE NOVEMBRE DE 2012

Fa molt de temps que coneixem la paret de la Codolosa i amb les primeres vies que varen obrir-se ja la donàvem per plena, però un temps desprès va sorgir una altre onada d’oberturisme i varen sortir del no res, algunes vies més.
Ara que ja semblava que la paret era plena i no hi cabia res més, el company Baraldes ens sorprèn amb una altre línia força interessant,  cal dir-ho tot, una mica encaixonada entre dues vies però per res exempta d’interès, tot al contrari, presenta alguns passatges interessants que amb la roca sanejada pel pas de les cordades farà que passem estones divertides molt prop de casa.
Com tots els dissabtes anem a esmorzar al bar Anna de Bruc on ens trobem  tots els companys, la primera impressió del dia no és gens bona, però els meteoròlegs diuen que el temps millorarà poc a poc.
No volem complicar-nos la vida i decidim anar a Collbató uns quants del grup, la intenció, repartir-nos per les vies de la paret de la Codolosa. En Joan Oliva i jo volem anar a la via “del pi” un nou itinerari obert pel company Baraldes dins d’aquest galimaties de la paret de la Codolosa. D’altres a la via l’últim flumen i altres a la carena de fra Gari.

                                                RESSENYA D'EN JOAN BARALDES

La primera tirada de la nostra via comença al mateix lloc on comença la via Champions però en lloc de seguir el mateix recorregut es desvia a l’esquerra per anar a cercar unes plaques que hi ha entre les diferents feixes que presenta la paret, aquest tram presenta una dificultat màxima de cinquè.


La segona tirada correspon a la franja de roca que travessa tota la paret i que generalment presenta els passatges més difícils, comença en diagonal a l’esquerra amb un tram desplomat per anar perdent verticalitat i dificultat ràpidament, ara la dificultat és de 6a, més per la qualitat de la roca que per la dificultat en sí mateixa (cal netejar-la una mica i saber que totes les presses són bones sense tenir que palpar-les, l’aspecte actual de les preses no és gaire bo).


La tercera tirada surt d’una feixa amb un petit desplom igual d’ interessant que l’anterior, però amb presa molt més franca, per anar perdent verticalitat fins el tram final on torna a posar-se dret en el seu tram final, la dificultat d’aquest tram és de cinquè superior el primer tram i un pas una mica més exigent a la part final de la tirada, un pas de 6a.



Aquí s’acaba la via del pi però nosaltres tenim intenció de fer quelcom més, perquè el temps sembla que aguanta i decidim anar a fer la via Àtic de la Codolosa que el Joan ja coneix però que jo no he fet.
Caminem uns 100 metres a la dreta com si anéssim a entrar al torrent de la Salut fins a trobar una placa força interessant.

La primera tirada comença amb un tram de quart grau i desprès s’ajeu força fins arribar al peu d’un mur que és el tram final de la tirada, aquest mur presenta una dificultat de cinquè més concentrats en un tram de quatre metres que són els més verticals.


La segona tirada té una dificultat de quart grau però hi ha molt poques assegurances i cal conèixer-la per a poder seguir-la.


La tercera tirada d’entrada fa respecte, una placa grisa molt vertical dividida en dos trams, però una vegada en situació és més fàcil que no sembla. Al fil de la carena hi ha dos parabolts per assegurar i marcar la fi de la via.


Una vegada a la cresta tan sols queda entrar dins la canal que ens queda a l’esquerra i començar a baixar per la drecera del frare Pau fins al camí de Fra Gari.

J. ESTRUCH

Cap comentari: