DISSABTE 10 DE
NOVEMBRE DE 2012
Fa molt de temps
que coneixem la paret de la Codolosa i amb les primeres vies que varen obrir-se
ja la donàvem per plena, però un temps desprès va sorgir una altre onada d’oberturisme
i varen sortir del no res, algunes vies més.
Ara que ja semblava
que la paret era plena i no hi cabia res més, el company Baraldes ens sorprèn
amb una altre línia força interessant,
cal dir-ho tot, una mica encaixonada entre dues vies però per res exempta
d’interès, tot al contrari, presenta alguns passatges interessants que amb la
roca sanejada pel pas de les cordades farà que passem estones divertides molt prop
de casa.
Com tots els dissabtes
anem a esmorzar al bar Anna de Bruc on ens trobem tots els companys, la primera impressió del
dia no és gens bona, però els meteoròlegs diuen que el temps millorarà poc a
poc.
No volem
complicar-nos la vida i decidim anar a Collbató uns quants del grup, la
intenció, repartir-nos per les vies de la paret de la Codolosa. En Joan Oliva i
jo volem anar a la via “del pi” un nou itinerari obert pel company Baraldes
dins d’aquest galimaties de la paret de la Codolosa. D’altres a la via l’últim
flumen i altres a la carena de fra Gari.
RESSENYA D'EN JOAN BARALDES
La primera tirada de
la nostra via comença al mateix lloc on comença la via Champions però en lloc
de seguir el mateix recorregut es desvia a l’esquerra per anar a cercar unes
plaques que hi ha entre les diferents feixes que presenta la paret, aquest tram
presenta una dificultat màxima de cinquè.
La segona tirada
correspon a la franja de roca que travessa tota la paret i que generalment
presenta els passatges més difícils, comença en diagonal a l’esquerra amb un
tram desplomat per anar perdent verticalitat i dificultat ràpidament, ara la
dificultat és de 6a, més per la qualitat de la roca que per la dificultat en sí
mateixa (cal netejar-la una mica i saber que totes les presses són bones sense
tenir que palpar-les, l’aspecte actual de les preses no és gaire bo).
La tercera tirada
surt d’una feixa amb un petit desplom igual d’ interessant que l’anterior, però
amb presa molt més franca, per anar perdent verticalitat fins el tram final on
torna a posar-se dret en el seu tram final, la dificultat d’aquest tram és de
cinquè superior el primer tram i un pas una mica més exigent a la part final de
la tirada, un pas de 6a.
Aquí s’acaba la via
del pi però nosaltres tenim intenció de fer quelcom més, perquè el temps sembla
que aguanta i decidim anar a fer la via Àtic de la Codolosa que el Joan ja
coneix però que jo no he fet.
Caminem uns 100
metres a la dreta com si anéssim a entrar al torrent de la Salut fins a trobar
una placa força interessant.
La primera tirada
comença amb un tram de quart grau i desprès s’ajeu força fins arribar al peu
d’un mur que és el tram final de la tirada, aquest mur presenta una dificultat
de cinquè més concentrats en un tram de quatre metres que són els més
verticals.
La segona tirada té una dificultat de quart grau però hi ha molt poques assegurances i cal conèixer-la per a poder seguir-la.
La tercera tirada d’entrada fa respecte, una placa grisa molt vertical dividida en dos trams, però una vegada en situació és més fàcil que no sembla. Al fil de la carena hi ha dos parabolts per assegurar i marcar la fi de la via.
Una vegada a la cresta tan sols queda entrar dins la canal que ens queda a l’esquerra i començar a baixar per la drecera del frare Pau fins al camí de Fra Gari.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.