Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 27 de novembre de 2012

VIA MONÒLIT GROC


DISSABTE 24 DE NOVEMBRE DE 2012

Segons totes les prediccions , avui el temps serà bo, encara que no han acabat de concretar a partir de quina hora perquè de bon mati al Bruc hi ha molta boira i Montserrat té un capell que no fa gaire bon aspecte.
Al bar tots estem indecisos i d’entrada decidim pujar al monestir a l’espera que el temps millori, volem anar a la Panxa del Bisbe per fer alguna via amb bona roca i poc patiment, però una vegada al monestir,  veiem que la cosa no pinta gens bé, el capell és molt fort i amenaça amb començar a ploure al moment menys pensat.
Creem un comitè d’emergències  i decidim modificar els nostres objectius, ens quedem al monestir.
El grup el formem sis persones i cal buscar una zona  suficientment atractiva per a tothom, decidim embarcar-nos a la zona del càmping, concretament volem anar a fer les vies “monòlit groc” i “Facilonga”.

                                  
En Joan Oliva i jo anem a la Monòlit groc i animem a la resta de companys per acompanyar-nos però ells decideixen anar a la Facilonga, de totes maneres estarem costat per costat .
En Joan comença fent les dues primeres tirades de la Facilonga, molt fàcils, la tercera la faig jo i segueix la mateixa tònica, ara estic a la tercera reunió , caldrà que ens desviem per un passamà a l’esquerra per fer un canvi de reunió que ens porta al peu de les tirades del monòlit groc.
Una vegada el Joan ha muntat la reunió el segueixo, tinc ganes de fer aquesta via, prototip de l’escalada esportiva dels anys 80.

       
La primera tirada de la via comença molt vertical i jo aprofito una llastra per progressar, una vegada s’acaba la llastra cal navegar per un pany de paret vertical i amb les assegurances no gaire properes,  però tret d’alguns “alejes” la via es deixa fer bé. Segons la meva impressió li donaria una lletra més que diu la ressenya, per mi hi ha un o dos passatges de 6a+, però la ressenya li dóna 6a, per tant cap problema, acceptarem la seva graduació


La segona tirada és molt estètica i agraïda, no és tant difícil com la primera i la roca és de primera, amb tranquil·litat vaig progressant i no em costa gaire arribar a la reunió. Aquesta tirada té la mateixa graduació que l’anterior i per mi és una mica més fàcil. Seguint amb el ball de xifres de l’anterior tirada , si aquella és 6a, aquesta per mi es cinquè sup. I si és 6a+, aquesta és 6a.


La tercera tirada, comença més fàcil però poc abans de la reunió hi ha una panxa que et fa suar, de fet,  per sortir m’ha calgut fer una tibada del “ferro”, una vegada passat crec que podia forçar-ho però no he sabut trobar les preses adequades. La graduació d’aquesta tirada és de 6a però segueix la mateixa tònica de les anteriors, mereix una lletra més.


La quarta tirada la fa en Joan, comença fàcil amb un flanqueig a la dreta per anar posant-se dret fins la reunió amb una dificultat de cinquè.

                                                                           
Una vegada a dalt decidim flanquejar per anar a fer companyia als companys de la Facilonga i baixar amb ells.
Una vegada a terra marxem tots junts per acabar el dia amb una bona cervesa a Ca l’Anna .

J. ESTRUCH

1 comentari:

  1. Enhorabona per la via, el tram vertical no te desperdici! al bombet jo també vaig haber de tibar de cinta!, ah, i el començament del segon llarg el vaig trobar molt finot, potser mes que l'anterior, però a vegades és com llegeixes la pared no?

    ResponElimina