Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 8 de gener de 2013

CLOT DEL BOIXAR


DISSABTE, 5 DE GENER
Aquest dissabte comença un nou any d’escalada, com sempre,  amb molt bones intencions, però el temps dirà si som capaços de mantenir-nos amb la màxima exigència o baixarem la guàrdia.
El dissabte coincideix amb la cavalcada de reis i tots tenim família que cal atendre, per tant, decidim quedar-nos per Montserrat  i no fer desplaçaments a zones més llunyanes. Avui sortim el David, el Josep i jo , sense tenir clars els nostres objectius, tan sols hem decidit trobar-nos per esmorzar junts i aleshores decidirem els nostres objectius.
A les nou del matí estem al bar Anna,que està a petar, tant que no tenim taula per esmorzar, per tant decidim canviar de bar i anem a “cal Xico” on l’ambient està  bastant més tranquil.
Mentre esmorzem, el David ens proposa anar al Colt del Boixar, on ens assegura poder escalar amb màniga curta, ni el Josep ni jo coneixem la zona, bé no la coneixem per escalar, sí de referències, té fama de haver-hi molta dificultat i poques vies fàcils, jo d’aquesta zona tan sols he escalat la Proa,  però la zona d’esportiva no la conec.



                                           Foto  extreta de la web “lanochedel loro2”


Deixem el cotxe al Castell on hi fa un vent  gelat, però el David segueix insistint que escalarem sense patir-lo, i la veritat una vegada endinsats al torrent el vent desapareix completament i el sol comença a escalfar de valent. El David està decidit a ensenyar-nos les millors vies de la zona (per al nostre nivell) i ens porta a la primera agulla del sector esquerra “la mosca”, on hi ha vies que van del cinquè superior al 6c.
Decidim començar per la via Astràgal amb una dificultat de (6a).


                                             Ressenya extreta de la web “lanochedelloro2”      


El David puja sense immutar-se, i nosaltres amb la corda per davant també hi pugem, tot i que cal apretar les dents perquè el grau és dur,  algunes ressenyes diuen que 6a i d’altres 6a+ , jo per la continuïtat i el que m’ha costat, li donaria 6a+.





                                          Ressenya extreta de la web “lanochedelloro2”


Una vegada enllestida aquesta via , ens porta a l’agulla SI-PAN on hi ha tres o quatre vies. Atès que la via més fàcil de l’agulla , la Guaitayama, està ocupada decideix pujar per la via Ketama de 6b, on encara aconseguim pujar però amb el braços cada vegada més inflats. Desprès aprofitant que els companys de la via veïna ja no hi són,  fem la Guaitayama de 6a+, aquí els braços  diuen prou i a mitja tirada ja no tinc força per res, acabo la tirada com bonament puc, amb més pena que gloria. El Josep amb la via anterior ja ha dit que en tenia prou, per tant hem quedat tots dos fora de combat i amb el David amb més ganes de gresca. A partir d’ara decidim acompanyar-lo a fer vies del seu grau i dedicar-nos tan sols a assegurar-lo.  



Comença amb una via a l’agulla Brokol, la via Malurus,  graduada de 7a, per anar seguidament a l’agulla Teràpia per fer la via ??, de 6b+.




A les tres decidim marxar, no sense haver visitat la resta  del sector, amb vies de graduació molt per sobre de les nostres possibilitats. Amb referència al temps ha estat un encert visitar la zona, hem pogut escalar sense gens de fred ni vent, tota una troballa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada