Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 29 de gener del 2013

MIGRANYA PROFUNDA

DIUMENGE, 27 DE GENER

Aquesta setmana ens la juguem, el dissabte el temps era molt bo, però per avui el meteoblue anuncia el pas d’un front de boires que enteranyinaran el cel i per la tarda pluja, però les obligacions familiars no ens han permès sortir el dissabte i ara cal córrer el risc.
Aquesta setmana farem una cordada inèdita, ens acompanya l’Albert d’Olesa amb el que poques vegades coincidim.
El Josep i l’Albert passen a recollir-me a les 8 del mati, volem pujar a Vilanova sense preses i amb temps per esmorzar tranquils. De fet, de tranquils hi estem, perquè al bar Cirera no hi ha ningú. Tan sols mentre esmorzem arriba un escalador carregat de motxilles, que d’entrada no reconeixem, però poc a poc establim comunicació i resulta ser un company d’escalada de fa molts i molts anys, de fet jo no el veia feia uns 20 anys, en la època que ell treballava a una de les botigues de material de muntanya d’Andorra. Tots canviem i el temps no passa en va.
Desprès de fer-la petar una estona, el deure ens crida i marxem vers el nostre objectiu d’avui, la via Migranya profunda.



Agafem el cotxe i a les 10, 45 hores ja hem aparcat, ara tan sols resta fer una petita caminada de 20 minuts per arribar a peu de paret. A les 11, 15 ja estem preparats i el Josep comença la primera tirada, un esplèndid mur amb una graduació de cinquè més. Si les cordes no li tiben molt, diu que empalmarà amb el llarg següent, .... no en tenim cap dubte que ho farà !!, per tant si tenia pensat en fer de primer alguna tirada concreta , m’ha trastocat els plans i em tocarà una tirada diferent, si tinc sort serà més fàcil i si no més difícil però segur que no serà la que pensava.



L’Albert i jo ens repartim els llargs següents i ell farà el segon que seguint la ressenya seria al tercer. Aquest llarg comença ensenyant les dents, un pas de força per superar un petit sostre, una vegada superat et trobes de ple dins una placa molt vertical i compacta que t’obliga a concentrar-te al màxim,  la dificultat ressenyada és de 6a l’entrada i cinquè més la resta de mur, amb una entrada a la reunió també de 6a. Personalment crec que és la tirada més exigent de tota la via, - he tingut sort !!.



La tercera em toca a mi, teòricament és la tirada més difícil, però donat que jo no faig 6c, em preparo per fer artificial, per això portem un estrep. Comença la tirada amb un tram de 6a+, on cal tibar de valent, que ens porta al començament del desplom, ara estic agafat de la primera assegurança del desplom i per agafar la segona em cal utilitzar tota l’enginyeria que portem perquè el pas és molt llarg i ni posant-me a últims de l’estrep puc agafar el següent, una vegada superat aquest tram, un seguit de moviments i traccions permeten anar guanyant metres, hi ha un tram entre assegurances que puc forçar en lliure perquè les preses estil Vilanova són espectaculars, però aviat s’acaben i tinc que tornar a tibar d’estrep. Una vegada superat el desplom, les assegurances s’allunyen més i més i de fet els últims deu metres per arribar a la reunió, es fan en lliure, molt agraït,  més fàcil del que sembla. Si vens de forçar el primer tram en lliure, suposo que deus tenir els braços inflats  i serà difícil progressar, però jo no m’he cansat i puc gaudir d’aquest tram que deu tenir una dificultat de cinquè més, això sí, amb un pati espectacular als teus peus.


La quarta tirada, li torna a tocar al Josep, comença amb un mur vertical graduat de 6a+ però molt ben assegurat, per anar perdent verticalitat i dificultat fins a la reunió, uns 30 metres més amunt.



La cinquena la fa l’Albert, aquí la roca ja no és tan bona i cal anar amb cura, de fet aquesta tirada puja fins el cim i normalment totes les darreres tirades de les vies , la roca deixa molt que desitjar.



A les tres de la tarda , estem tots al cim, ara tan sols resta baixar al bar Cirera per fer la cervesa de rigor. Una magnifica escalada, per sort el temps ens ha respectat i tot i tenir una mica de fred a les reunions no hem patit gaire.

2 comentaris:



  1. Guillem ha deixat un comentari nou al vostre missatge "MIGRANYA PROFUNDA":

    Hola Company, els amics de la Seu d'Urgell em van consultar sobre re-equipar aquesta meva via i després em van dir que ja ho havien fet i que el material lo havia pagat el Club de Muntanya de La Seu d'Urgell, hem pots dir com aquedat ...?
    Guillem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola company.
      La via ha quedat molt bé, els parabolts estan al costat de les fundes dels spits i semblen ben posats, hem fet bastants vies d'aquesta zona i aquesta està a l'alçada de les més anomenades, i no està gens gastada...
      Per al nostre nivell faltaria una peça al principi del estraplom.
      Enhorabona per la via, molt xula.

      Elimina