VIES VERD GLAÇ I MIGUEL ANGEL GARCIA

DIUMENGE, 20 DE GENER

No m’agrada sortir a escalar el diumenge, però avui ha estat una sort fer-ho.

Ahir per necessitats de la família tenia el dia ocupat, per tant varem quedar amb el Guillem de sortir el diumenge.

Tota la setmana mirant el Meteoblue i patint perquè la turmenta que hi ha prevista per dissabte no es retardi  i vingui el diumenge.

El dissabte es compleixen les expectatives i durant tot el dia plou amb ganes, tant que la nit del dissabte al diumenge encara plou i ens fa témer per la sortida del diumenge.

A les vuit del matí ja estic mirant el cel que segueix tapat i amenaçador, però el nostre oracle “el Meteoblue” d’ahir la nit deia que ventaria fort des de l’oest i s’emportaria tota la turmenta.

Amb aquesta predicció per bandera decidim arriscar-nos i marxem direcció Lleida, tenim la intenció d’anar a Sant Llorens de Montgai, un lloc baix, ben arrecerat del vent i amb vies molt interessants per fer.

Des de l’autovia veiem a la nostra dreta les muntanyes del Pirineu i pre Pirineu ben blanques, de fet la neu ha baixat molt la seva cota i just enfront nostre però encara molt lluny, una ratlla molt marcada que separa el cel d’Aragó, net de boires i brillant i el de Catalunya, completament tapat . Esperem que en poca estona aquesta ratlla ens atrapi i puguem gaudir del Sol.

A les 9,30 arribem al bar del Jaume, on esmorzarem en companyia d’un escalador assidu a la zona , en Juan Gutiérrez.

A les 11 hores i veient que el temps ha millorat marxem per estirar els músculs. Escollim el sector dret de la Formiguera on hi ha unes vies de nova fornada i ben equipades.

Comencem per la Miguel Angel Garcia que amb tres tirades de cinquè superior, (6a) i quart grau superen un sistema de sostres. 

La darrera tirada no la fem per evitar el vent gelat que bufa per sobre nostre, cal dir que estem escalant amb màniga curta. Un ràpel de 50 metres torna a deixar-nos a peu de via.

Ara volem fer la via Verd Glaç, situada una mica a la dreta nostra. La primera tirada la fa el Guillem, uns 20 metres de cinquè superior amb roca no gaire agraciada.

La segona té una graduació de 6a i em toca a mi, començo sense problemes però a mitja tirada sense més ni més surto disparat de la paret i faig una volada d’uns cinc metres, al superar un petit desplom he traccionat d’una pedra i ella i jo hem sortit disparats de la paret, per sort les assegurances estan molt properes i tan sols ha estat un ensurt.

Una vegada he comprovat que no hem patit cap desperfecte, ni jo, ni el Guillem amb la pluja de pedres, segueixo fins la reunió però, ara si, comprovant totes les pedres abans d’agafar-me.

Una vegada a terra decidim que per avui ja en tenim prou, marxem a fer la cervesa de rigor.

J, ESTRUCH