Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 18 de febrer de 2013

DIEDRE BONINGTON


DIUMENGE  17 DE FEBRER

Matinal al Diedre Bonington amb en Bonington. Aquest és un rodolí molt recurrent però que aquesta vegada ha esdevingut realitat.
Aquesta setmana no hem coincidit amb el Josep i jo el diumenge ja tenia mono d’escalada. Vaig trucar a companys per saber que feien i tenir una alternativa, però de totes maneres vaig pujar a ca l’Anna del Bruc per esmorzar, sempre hi trobes companys!!. Primer va arribar en Guillem i un company seu i just darrera va arribar en Xavi que baixava d’Andorra i havia quedat amb uns companys estrangers per anar a escalar a Montserrat. Tot fent-la petar va dir-me si volia anar amb ells i fer quelcom d’entretingut per la zona, oferiment que vaig acceptar, ja tenia el matí resolt.
Poca estona més tard van arribar els dos companys que esperava,  un d’ells en Cristofer Bonington i l’altre en Mike Rhodes, ambdós anglesos.
Com a coneixedor de la zona em demanen anar a fer quelcom suau i divertit, i sense dubtar-ho els dic d’anar a fer el Díedre Bonington a la Pastereta, una bonica via que a més te la recurrència del nom.
Pugem direcció la Pastereta amb l’esperança que la boira escampi i ens permeti escalar sense massa fred però tot i així a peu de via encara no tenim el preuat sol.

 ressenya d'escalatroncs
                                                                    

Muntem dues cordades, davant anirem en Mike i jo, darrera aniran en Xavi i el Cris.
Començo la via i en poca estona estem tots dos a la reunió, el Mike fa la segona que és un canvi de reunió caminant, darrera puja el Xavi i per últim el Cris.

Mike a la primera tirada

En Xavi i en Cris a la primera tirada

A la segona reunió tornem a trobar-nos i jo començo el díedre. Per allargar el dia, faig fins la tercera reunió, així donaré la possibilitat que en Mike faci la darrera tirada, en Xavi i en Bonington van seguint-nos sense problemes. 


Mike a la tercera tirada

    Xavi a la tercera tirada

La quarta tirada la fa en MIke, que tot i no estar molt avesat a l’escalada montserratina la treu sense problemes.

En Cris a la quarta tirada

 En Mike a la quarta tirada

Una vegada tots a la quarta reunió preparem les cordes i en dos ràpels ja estem a terra just on hem deixat les motxilles.
Ha estat una escalada entretinguda , amb una dificultat acceptable de cinquè grau,  llàstima que el sol no ens ha escalfat per culpa de les boires que hi ha, però el fred que hem passat ha estat moderat.
Tornem al Bruc, on desprès d’una bona cervesa els deixo fent els honors a un bon dinar.

J.  ESTRUCH

4 comentaris:

  1. Una via ben trobada! aquest Bonnington no serà parent del fasmós Cris Bonninton?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      tens tota la raó, bona via ......, referent a la pregunta no és un parent, és ell mateix. Té amistat amb el Xavi Perez Gil, per temes de feina i per d'altres vegades que ha vingut i aprofitant uns dies de vacances ha decidit venir a escalar a Montserrat juntament amb un company seu, en Mike Rhodes,
      Salutacions

      Elimina
  2. Molt bona via i millor companyia !!!
    Jo també vaig estar apunt de no trobar a ningú per sortir el dissabte... si algun dia et trobes sense company fes-me una trucada.
    Salut i a tibar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      El problema el vaig tenir al no poder sortir el dissabte, i tenir que sortir el diumenge, però de totes formes et dic el mateix , sempre que vulguis sortir i no tinguis companys compta amb nosaltres, si jo (Estruch ) no puc sortir, l'altre Visa en Josep R.(el VISA) normalment si que pot i sempre estem disposats a sortir
      Estem en contacte

      Elimina