Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 15 de febrer de 2013

LES PAPARRES

DIMECRES, 13 DE FEBRER DE 2013

Tot i ser d’Olesa, feia molt i molts anys que no pujava fins aquesta petita escola situada molt a prop del poble.
Als anys 80, en plena efervescència de l’escalada esportiva va néixer de la mà d’escaladors locals com, el David, Josep (Rubio), Nando, Nano, Albert, Richard, el Visa, i molts d’altres que tenien aquesta pràctica esportiva com una religió, (jo, sempre he estat més alpinista i per tant les meves visites a la zona eren més esporàdiques).
 L’escola de les Paparres està oberta en un espadat de roca calcaria, molt tova, on la dificultat de les vies obertes va cridar l’atenció a molts escaladors esportius i que com a conseqüència de les repeticions que aquest tipus d’escalada  comporta,  ara tenim una escola on cal afegir una lletra a totes les graduacions, hi ho dic per l’experiència que varem patir ahir.
La darrera setmana programant què fer el proper dimecres va sorgir la possibilitat de visitar aquesta escola, tan nostre, i decidim que el dimecres 13, jo ja no aniria a casa al sortir de treballar i marxaríem directes a escalar.
A les 15 hores arribo a la zona de trobada i ja tinc esperant al Josep i al Joan (NINU), que també s’apunta a la sortida, preparem el material i marxem a passar una bona tarda d’escalada.
















          via visa 

El Josep vol començar per la via “VISA”, no en va,  és el seu aperturista (allà pels anys 80) i sense pensar-ho gens comença l’escalada, jo aprofitant que el Joan l’assegura aprofito per fer un bon reportatge fotogràfic, però m’escama molt sentir com esbufega a cada pas, cosa no gaire normal en ell.



















A  la vista de tot, decideixo fer-la de segon i deu ni do el gastada que està, sembla un mirall i cal anar en compte a cada pas, puc fer-la bé i ara li toca el torn al Joan que la fa de primer. Contrastem la nostre visió de la graduació i tots coincidim que ara per ara no és el 6a que marca la ressenya, com a mínim és un 6b, hi ha dos factors que ho recolzen, el primer que rellisca molt i el segon que hi ha assegurances que allunyen molt (què valents que eren aquells aperturistes!!) .
















via panoli

La segona via que fem és la “Panolis” i aquesta em toca a mi obrir-la, és un díedre en el seu tram inicial i aquests tipus d’escalada se’m dóna millor a mi . La ressenya marca 6a i sembla que aquesta és més encertada, tan sols hi ha un tram a la part central (on les assegurances tenen més distància) que cal tibar de valent. Tots tres coincidim amb l’apreciació de la dificultat i la graduació.

















via  MÉS GUAI

La tercera que fem és un díedre molt estètic que hi ha a l’esquerra de l’escola, comença per un tram molt polit que ens cal protegir des de terra per evitar mals majors i segueix per unes plaques dignes de Vilanova de Meià, una xalada, inicialment creiem que hem fet la “negro paparroso”  però una vegada a casa i repassant el llibre per veure els noms i graduacions resulta que hem fet la “Mas guai”, un cinquè superior!! . La veritat, si el primer tram realment té aquesta graduació, millor que ens dediquem a jugar al parxís.
De totes maneres hem acabat el dia amb una via que ens ha deixat un molt bon regust, sigui quina sigui la seva graduació.
Per acabar la tarda , el Joan encara li dóna un toc a una via de 6c, que hi ha entre les dues vies primeres que hem fet, però els braços ja estan petats i decidim marxar que el sol ja no hi és i comença a fer fred.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada