Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 9 d’abril de 2013

JOAN FREIXENET (Vilanova de Meia)

DISSABTE 6 D'ABRIL


Inicialment avui teníem pensat fer una via llarga, però a mitja setmana ens assabentem que hi ha show a la zona on volem anar. Concretament hi ha un festival d’escalada a les parets de Terradets i la Roca Regina. (A nosaltres ens agrada molt els temes d’escalada , però encara ens agrada més poder escalar, i la via que volíem fer està dins de les que puntuen a la competició). Tot i que la competició no és excloent, hem pensat que no seria agradable posar-nos a una via i que els participants a la carrera  ens condicionessin el nostre tarannà, per tant, canvi de plans i decidim anar a Vilanova de Meià.
De fet, no som els únics que pensem igual i a Cal Cirera ens trobem amb vells companys d’escalada, com alguns integrants de la colla “xapoutot” i d’altres cordades.
Desprès d’estudiar diferents opcions ens decidim per anar a fer la via Joan Freixenet, no és una via llarga (6 tirades) però si que comporta fer una via amb una forta dosi d’aventura.


A les 9, 30 hores, ja estem a peu de via i disposats a embarcar-nos, avui hem decidit dividir-nos les tirades en grups de dos, el Josep farà les dues primeres, jo les següents i el Guillem ens traurà de la paret.


El primer tram el fem sense encordar-nos, uns 15 metres completament podrits però fàcils, que ens deixen al peu del díedre de la primera tirada, aquesta és la tirada clau de la via, està assegurada però cal reforçar-la i el repte és fer-la sense pitonar (nosaltres no portem claus, ni martell, per tant o passem o tornem enrere). El Visa, que és tot un expert en aquests menesters, aconsegueix superar la tirada posant-hi set peces (4 camelots petits i 3 micros), que la feina  tindré jo desprès per treure-les.


A la segona repeteix l’encapçalament de la cordada, comença amb un flanqueig fàcil fins a topar-se amb un mur que cal protegir, hem pogut posar dos micros, i desprès fàcil fins la reunió.
Una vegada aquí em toca a mi, posar-hi fil a l’agulla, la tirada presenta una placa molt bruta de guano que presenta tan sols tres assegurances, dos ponts de roca i un pitó, el tram vertical tot i ésser difícil es fa bé, però just quan arribo sota el sostre em surt de sobte un animalot que em deixa fred, hi ha un niu de voltors just per on passa la via i el seu llogater encara estava dormint i tant ell com jo ens hem emportat un bon ensurt. Ara ve la part complicada de la tirada, un flanqueig a l’esquerra,  just a l’entrada de les dificultats hi ha un pont de roca i a continuació un arbre però a partir d’aquí res de res fins la reunió, en aquest punt aconsegueixo posar un micro per protegir una possible volada lateral que em portaria de tornada a casa del voltor (cosa que no desitjo gens). Un parell de passos a l’esquerra hi ha un forat molt difícil d’agafar, però que una vegada el tens representa una presa immillorable i d’aquí superar un petit desplom i arribar a la reunió sense problemes.


Mentre pugen els companys el temps va canviant, abans bufava vent de Nord i ara comença a girar i es canalitza pel congost de la carretera afectant tota aquesta part de paret i provocant una caiguda sobtada de la temperatura.


La següent (quarta), repeteixo de cap de cordada, comença per un petit díedre fins agafar un parabolt a uns 5 metres de la reunió i a partir d’aquí un flanqueig a l’esquerra combinant lliure amb passos d’artificial equipat (hi ha un espàrrec de parabolt sense femella ni plaqueta que cal posar-hi un cordino, fa por però es supera bé, desprès ve un seguit de passatges amb artificial equipat fins que cal superar el sostre amb un pas d’artificial molt llarg, una vegada fora del sostre hi ha dos pitons invertits que fan molt mala cara i molta recança de tocar-los, aquest tram és difícil i vertical fins arribar a una cubeta on hi ha un burí que marca el final del tram difícil, ara cal fer una diagonal a la dreta per agafar una placa amb un pitó rovellat i a partir d’aquí cal fer uns 10 metres amb roca no gaire bona fins darrera  un arbre on farem la reunió.
Aquí el vent bufa de valent i penso amb els companys i el que patiran per superar el tram d’artificial i la sortida en lliure de sobre el sostre, però ja estem posats i cal aguantar el que vingui.
Una vegada tots a la reunió fem els preparatius perquè el Guillem agafi les rendes de la cordada, no ho té gaire clar, perquè el fred ens té a tots tres entumits però tot i així surt de la reunió decidit.


La primera tirada (cinquena), és fàcil i curta fins arribar a una feixa, uns 15 metres més amunt.


La segona (sisena), senyala dos trams difícils, al principi i al final, i la resta de navegar . El primer tram difícil el supera sense problemes, desprès navega per la placa per cercar un pitó que marca l’itinerari uns 15 metres més amunt i el segon tram difícil se li resisteix una mica, però aconsegueix superar-lo i ja fàcil fins la reunió, per sort la reunió està en una feixa i encara no li toca el vent de forma directa.
Una vegada tots reunits, pugem sense cordes fins el cim, uns 30 metres per terreny trencat,on ens espera un vent gelat.
Aquesta via ens ha costat,  cinc hores d’escalada efectiva, encara que s’han fet curtes.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada