Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 15 d’abril de 2013

LIEBE CLAUDIA I KEOSDEN FORTE

DISSABTE, 12 D'ABRIL


El Josep va sortir divendres i tornarà a sortir diumenge, jo com sempre, puc sortir el dissabte, tornem a anar amb el pas canviat una setmana més.
Avui aprofitant que no surt el Josep, aprofitem el Guillem i jo per anar a fer alguna via que difícilment farem amb el Visa, a ell no li entusiasme gens fer patejades llargues, i per anar al Tossal de la Feixa, cal fer-ne una de contundent.
La nostre intenció és fer la via Liebe Claudia, producte de la factoria d’en Joan Asin i companys, ens han dit que és força agraïda i que gaudeixes d’una bona escalada. Per si encarta portem també la ressenya d’una via veïna.


Sortim d’Esparreguera a les 7,30 hores del matí, a les 9 ja estem esmorzant al Coll de Nargó, on encara que sembli estrany, no hi ha quasi ningú i a les 10 ja tenim el cotxe aparcat i comencem l’aproximació a la paret.
A les 11, desprès d’una passejada d’una hora, ja estem a peu de paret a punt per començar.


La primera tirada la fa el Guillem, una fissura molt estètica i ben assegurada  amb una dificultat de cinquè, una vegada acabada aquesta fissura,  placa fàcil fins la reunió.


La segona em toca a mi, segons la ressenya és la tirada més difícil de la via, surt en diagonal a la dreta per unes plaques un xic trencades que t’obliguen a mirar-te les preses, desprès cal superar un petit desplom per agafar una placa llisa i un petit díedre per entrar a la reunió, per mi, la part més difícil de la tirada és aquesta darrera placa amb un passatge força fi, però ben assegurat. A la tirada li donaria una dificultat global de cinquè més.


La tercera tirada segueix pel díedre , una mica brut  i desprès per unes plaques ajagudes fins la reunió,  la dificultat de la tirada és de quart grau.
La quarta tirada és de transició, una llarga diagonal per les planxes que fan de base a la ferrata del Tossal de  la Feixa fins arribar al peu d’un mur, a la reunió hi ha un parabolt i un pont de roca llaçat, l’he reforçada amb un camelot del 0,5, encara que hi entra qualsevol aparell que vulguis posar-hi.


La cinquena tirada comença per un mur vertical de 4/5 metres amb molt bona presa i dos ponts de roca per assegurar-lo, per a continuació fer una diagonal a l’esquerra fins un collet on es veu un parabolt, aquest és més per indicar l’itinerari que no pas per la falta que hi fa, superat el collet cal fer uns metres més en diagonal a l’esquerra per arribar a la reunió.


La sisena i darrera tirada és tan sols per anar a aprofitar una placa final que hi ha, uns 10 metres més amunt, comença amb un tram de tercer grau fins al peu de placa on hi ha un parabolt i desprès, la placa  de 10 metres més per sortir a la cresta cimera amb una dificultat de cinquè grau però amb algun pas força estètic.
Son les 13, 00 hores i ja estem al cim, ara tan sols resta desgrimpar per la vessat Nord fins a trobar una corda fixa que ens porta a la darrera reunió que hem fet a la paret i amb tres ràpels de 50 metres tornem a peu de via.
La via ha estat entretinguda i bonica però ens ha sabut a poc, per tant decidim perllongar la jornada d’escalada i tastar la veïna via “Keosden forte”.
Agafem les motxilles i ens desplacem uns 20 metres a l’esquerra, per la ressenya que portem cal veure un parabolt uns metres enlaire, sota un petit desplom, no ens costa gaire de veure’l i ens posem en feina.


Comença el Guillem, la tirada és vertical i força fina, encara que segons la ressenya tan sol hi ha quatre assegurances, el Guillem en troba fins a sis, i amb passatges força obligats, (creiem que algú ha vist que era una via massa exposada i ha posat més assegurances), la dificultat no té res que veure amb la via que hem fet abans, però que hi farem, endavant. Jo que el segueixo de segon,  corroboro la seva impressió, aquesta via és bastant més obligada que l’ anterior i els 6a et posen les piles.


La segona comença recta amunt per superar un petit desplom on hi ha una sabina amb una vaga, desprès un pitó i més amunt un parabolt, - de sobte, sorpresa!! - S’han acabat les assegurances.


Mirant amunt tan sols veig una placa molt vertical però ni sombra de per on passar i a l’esquerra nostre, uns 10 metres més enllà descobrim un seguit de parabolts que ens diuen que per allà passa una via.


Ens repassem la ressenya i finalment en traiem l’entrellat, ens hem equivocat de via, estem dins d’un projecte inacabat que també el tenim ressenyat al croquis. Ara caldrà fer invents per recuperar l’itinerari bo. Per no baixar a terra m’armo de valor i començo un flanqueig força delicat fins agafar un pitó que hi ha a 10 metres a l’esquerra, no sé la dificultat que he fet, però he acabat suat, la roca no era bona, un xic crosta i no hi ha possibilitats de posar-hi res, a més si caus el pèndol seria dels que fan època, total que he arribat a la via real i amb l’adrenalina a tope he superat el tram que ve ara, de 6a+, quasi sense assabentar-me, i disparat fins la reunió. El Guillem darrera meu m’ha maleït els ossos per les maniobres que ens ha calgut fer.


La tercera tirada la fa el Guillem, primer un petit desplom per continuar per una placa on s’aprofita un parabolt que pertany a la via Nil i desprès un tram més espectacular que difícil, per posar-te sota un desplom protegit per un parabolt, aquí hem fet un pas d’artificial i hem posat un ganxo per poder sortir més còmodament i fins la reunió, la graduació d’aquesta tirada és de cinquè més i A1.


La quarta tirada em toca a mi, començo amb un flanqueig a la dreta per cercar el camí més factible, a continuació hi ha un desplom amb un parabolt a la seva part superior , abans d’entrar a la placa, intento sortir recte amunt però és molt difícil i el pitó d’assegurança més proper el tinc uns 5 metres per sobre, la ressenya parla d’uns merlets a la placa però no veig clar poder llaçar-los però si veig clar aprofitar-ne un que hi ha a la meva dreta. El llaço, poso una baga per fer d’estrep i encara que els primers passos són força difícils  aconsegueixo posar-me dret a la placa i en tres moviments ja estic al pitó.


Surto de la placa amb un flanqueig a la dreta fins una cova que cal superar per la dreta fins una savina immensa, una vegada aquí cal fer de tarzan i agafar una placa un xic descomposta, quan estic a la placa veig a l’esquerra meva un parabolt, però el tinc massa lluny i decideixo pujar la resta de tirada sense assegurar-me. Poc desprès arriba el Guillem, per fi hem acabat, son les 4 de la tarda.


Ara no tenim intenció de rapelar una altre vegada la paret i decidim baixar caminant, així el Guillem coneixerà les dues maneres de baixar de la paret per si vol tornar-hi amb els seus companys.
A les 5 estem al cotxe, cansats, però amb la sensació d’haver fet la feina. Una cervesa al bar Thausa i carretera direcció a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada