Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 20 de maig de 2013

MATINAL D'ESPORTIVA ALS GRAUS


DISSABTE, 18 DE MAIG
Un altre dissabte de mal temps, almenys el que penso estirat a llit i sentint com plou amb ganes, són les set del matí i aviat tocarà el despertador per llevar-me.
Tot i així, m’aixeco sense dubtar-ho, cal trobar-se amb el Josep i el Guillem tal i  com tenim previst, si no escalem, al menys farem un bon esmorzar a Ca l’Anna.
Al bar, tothom està igual, sense cap projecte definit i mirant el cel que no sembla tenir intenció d’aclarir-se. Per fi a les deu decidim arriscar-nos i cercar quelcom proper per si tenim que sortir per cames. La opció de la Codolosa ja la tenim saturada, el darrer dia ja hi varem acabar, per tan cal ser més imaginatius.
Ens decidim per dues vies que no hem fet al Graus, la via Imma i la via Esther. Però quan arribem a Collbató veiem que tot està molt gris i regalima aigua per tot arreu, per tant, cal canviar l’objectiu i ens decidim per fer esportiva pura i dura, (encara que no m’entusiasma la idea).


El primer objectiu que ens fixem és una via del Xavi, la “Innominata” al Beat (crec que aquest és el nom de l’agulla), està completament seca, i ens ofereix una tirada de 35 metres graduada de 6b en algunes ressenyes i de 6a+ en d’altres, per nosaltres, en aquest petit matís està la diferencia  de poder fer-la neta o fer-la arrossegats. Per tant volem testar les nostres forces.


El Josep, com és normal, comença el ball i la treu sense problemes, (és una fera). Darrera  li toca al Guillem que demana  li recuperi la corda per fer-la de primer i també triomfa, ara em toca a mi donar el do de pit i no les tinc totes pensant en el tram final, atès que les dues vegades que l’ he fet m’ha costat horrors arribar a la reunió, però avui ha estat diferent, picat per la sensació de seguretat que han demostrat els companys retiro la corda de les assegurances i començo a escalar de primer i sense quasi ni adonar-me’n estic a la reunió sense haver tingut la temptació de pillar-me en cap moment.- No hi ha com “picar-te” per forçar el coco.


Una vegada tots a terra, contemplem diferents opcions per continuar, ja que el temps ens està donant marge. Ens decidim per anar al totxo animal i comencem a fer vies d’esquerra a dreta. 


Primer fem la via “Ratpenat invertit”  amb una graduació de 6a, la segona és la via “Eriço punxegut” amb una graduació de 6a+ i la tercera la via “Papallona assassina” de 6a. Aquestes graduacions les dic ara perquè he mirat les ressenyes però al fer-les no les portàvem i d’entrada li varem donar 6a, 6b i V+ respectivament.


Pel que veig, no anem molt desviats a l’hora de graduar les dificultats.
A les 13,30 hores decidim que ja hem tingut molta sort amb el temps i optem per tornar a Esparreguera i fer la cervesa de rigor.
Esperem que el proper dissabte el temps sigui més amable amb nosaltres i ens deixi escalar sense tenir que mirar el cel de reüll. 

J. ESTRUCH

3 comentaris:

  1. Aquest dissabte vam "pillar" bé!! nosaltres érema Colbató i estava tot tan xop que decidírem anar a estirar les cames fent una bona volta, almenys cremar l'esmorzar! veig que vosaltres encara la vau encertar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Jaume,
      Ha estat un cap de setmana, dolent, per sort sembla que ja ve el bon temps.
      Nosaltres varem tenir sort de veure aquestes agulles seques, perquè les que volíem fer eren completament mullades.
      Salut i bones escaldes
      J. ESTRUCH

      Elimina
    2. Per cert, molt bona la foto del teu blog, quants records em porta, els peus de gat boreal, la malles a ratlles. Felicitats

      Elimina