Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 6 de juny de 2013

QUO VADIS

DIMECRES, 05 DE JUNY.

Després de la tensió passada diumenge a la Mas Brullet, aquesta vegada volem escalar sense patiments, per tant ens decidim per una via que recentment ha estat reequipada pels companys de Lleida , la via Quo Vadis a la Paret de les Bagasses.


Sortim d’Esparreguera a les 7,30 del matí amb la sana intenció d’aturar-nos a esmorzar al bar Sport de Bellcaire d’Urgell, de fet tot va rodat i a les 10 del matí estem a peu de paret preparats per iniciar l’escalada.


Tot i l’hora que és, ja hi ha moltes cordades a la paret, en comptabilitzem quatre en diferents vies, una cordada està fent la tercera tirada de la via CADE, una altre està començant com nosaltres, una tercera comença la via Supertram i encara mentre ens preparem arriben dos companys més, (en Toni Cespedes i en Bellmunt)   que volen fer la mateixa via que nosaltres.
Com és obvi comença el Visa, aquest apartat no cal ni dubtar-ho, els primers metres són fàcils però aviat la paret t’ensenya les dents i a mitja tirada hi ha un passatge que t’esmola els dits, cal llegir molt bé la tirada per sortir-te’n, la ressenya diu que és 6a+ però?........ Per sort les assegurances estan molt ben posades i no fa por arriscar.


La segona em toca a mi, una tirada bastant més fàcil i franca, el pas més difícil està sortint de la reunió i té una dificultat de cinquè superior .


La tercera té la mateixa dificultat que la segona i és francament molt maca, supera una placa força vertical per un sistema de fissures on cal cercar la millor posició per anar encadenant moviments.


La quarta tirada és molt curta, uns 20 metres però intensos, amb una dificultat de 6a concentrada a la part intermitja on es posa a prova l’adherència dels peus de gat.


La cinquena també curta segueix la mateixa tònica encara que una mica més suau.


La sisena és un os , forçada en lliure, em toca a mi i els passos de 6b+ els faig en Ao, la proximitat de les assegurances ho permeten, però sortir-ne ja és un altre tema, l’assegurança està uns 5 metres per sobre i per un terreny molt vertical, cal respirar a fons per a decidir-se a sortir.


La setena intercala els trams en lliure amb d’altres d’artificial i és la primera en que fem servir l’estrep que portem, a la reunió ens cal esperar una estona perquè hem trobat la cordada que havíem vist a la via CADE i les dues reunions coincideixen.


La vuitena, és tota ella d’artificial, encara que hi ha trams amb possibilitats d’ésser forçats en lliure, no pas per nosaltres!!.


La novena, comença amb un desplom però amb les assegurances molt properes i ens permet superar-la sense fer servir l’estrep, una vegada superat el tram inicial la paret perd verticalitat fins entrar en una petita feixa.


La desena comença amb un tram vertical  on hi ha dues assegurances i una dificultat de cinquè superior, i poc més amunt, ja entrem a la feixa, final de la via.

Ara tan sols ens  resta seguir el camí de la feixa fins la carretera. Una mirada a la paret ens permet veure als companys a l’alçada de la falsa feixa, per tant no ens podrem acomiadar d’ells, tenim el temps just per a tornar a casa seguint l’horari previst. 

J. ESTRUCH

4 comentaris:

  1. Bona escalada.
    Nosaltres se'ns va tirar el temps a sobre i vam deixar-la a l'alçada de la falsa feixa. Hi haurem de tornar per acabar-la .
    Salut i a escalar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      la part de dalt també és molt interessant, i l'artificial està completament equipat .
      Bones escalades.
      J. ESTRUCH

      Elimina
  2. Ei Visas. No se si la vas fer quan es va obrir, pero quina diferencia d'ara. Es un plaer veure que la gent s'ho pasa be fent-la.
    LO SERGI

    ResponElimina
  3. Hola companys,
    moltes felicitats per la via , la veritat ha estat de les vies a la paret de las bagasses on he pujat més tranquil per les assegurances. Portàvem catxarros i tan sols els varem portar a passejar. Varem gaudir al màxim de la roca , sobretot als llocs amb l'itinerari modificat i amb un grau a la nostre mida.
    J. ESTRUCH

    ResponElimina