Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 22 de juny de 2013

VIA QUERALT ONA

DIMECRES 19 DE JUNY

Avui he aconseguit alliberar-me dels deures laborals per unes hores i vull aprofitar-les per escalar i atès que no tinc al company Visa, la millor solució és pujar al bar Anna i trobar-me amb els companys que sempre pugen els dimecres.
Donat que el bar obre a les 9, no podrem donar-nos moltes llibertats ni proposar de fer grans vies, tan sols conformar-nos en sortir a escalar amb bona companyia.
Com sempre, el lloc on anar a escalar es decideix una vegada tenim el pap ben ple i aquesta vegada hem decidit pujar al monestir per fer alguna de les vies que hi ha. Concretament ens decidim per la via “Queralt Ona” oberta no fa gaire temps pels companys de la  colla “xapoutot”.

         ressenya piratejada del blog del company J. Baraldes (no tinc cap foto adient)

Som quatre els que optem per aquesta via, l’Emili, en Ramon, el Bellmunt i jo.
Quedem en trobar-nos tots a Santa Cecilia perquè molts una vegada acabada la via cada un agafarà un camí diferent per tornar a casa.
L’aproximació és molt curta encara que la pujada fins el càmping es fa pesada i en pocs minuts estem a peu de via. Hem decidit fer dues cordades, davant anirem el Bellmunt i jo i darrera en Ramon i l’Emili.


La primera tirada comença picant, un parell de moviments difícils fins a posar el peus en un franja vermella , caure aquí pot costar-te una bona costellada. Els següents passos són molt difícils, segons la ressenya 6b+, tot i que miro si puc forçar-los acabo agafant ferro en les dues següents assegurances, la propera ja no es pot, cal flanquejar en diagonal a la dreta fins un punt on la roca es redreça una mica, pas de 6a+, que jo he pogut fer-lo pujant per la dreta de l’assegurança fins agafar un arbre, d’aquí fins la reunió cal anar en compte amb la terra i les pedres. La reunió és en un arbre on hi ha el llibre de registre, personalment en aquesta reunió jo li hagués posat un parell de parabolts a la paret, ja que tot i que es pot reforçar amb material flotant, una reunió és sempre una reunió.


La segona tirada, el company me la cedeix amablement, i es que hi ha companys que valen un imperi !!, aquesta és per mi la tirada més obligada de la via i a més, la més “picantona”- (vaja, per a gaudir-la al màxim) .
El primer tram és dret i força fi, vaja que no hi ha un excés de preses que diguem, per entrar en un tram on la roca no dóna confiança, jo l’he agafat en díedre però per les mans cal agafar-se a una llastra encastada que qualsevol dia caurà per continuar amb un petit flanqueig a l’esquerra per terreny estrany i herbós, la placa que queda sobre d’aquest passatge és per a gaudir-la fins la reunió que torna a presentar una entrada delicada.


La tercera tirada la fa en Bellmunt, el primer mur, molt vertical se li resisteix, sobretot perquè la primera assegurança està a 5 metres de la rapissa i et jugues un bon castanyot, a la segona aconsegueix passar i ja una bona placa fins la reunió, 50 metres més amunt.
El descens el fem amb tres ràpels, sense complicacions.



En definitiva una bona via, amb les assegurances justes , i alegres, com ens agraden, les tirades es poden reforçar però no cal posar-hi res.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Una via interessant, per un mztí amb fresca o una tarda a l'ombra. El primer llarg també vam tocar "ferro" la resta molt divertida. Veig que us ho vau passar prou be.

    ResponElimina
  2. Un parabolt a la sortida de la R.2 estaria molt bé.....
    Bona escalada

    Salut i a escalar

    ResponElimina