Dissabte, 20 de juliol
Un dissabte més fugint de la calor.
S’acosta el cap de setmana i començo
a trucar als companys, cal cercar un lloc a l’ombra si no volem quedar torrats.
Els companys em proposen anar a
Comiols per fer una via de l’Indi , la via Chiricahua roc, ells ja l’han feta i
jo no.
La zona de Benavent presenta unes
parets molt llamineres vistes des de fora, una altre cosa és la fama que tenen
de roca dolenta. El meu company d’escalada,
Josep Sánchez hi havia escalat i no
recomanava pas anar-hi, però crec que cal tastar per un mateix les sensacions i
tot i saber el que ens trobarem, accepto la proposta i marxem direcció Lleida en Joan Oliva, en Joan Abril i jo. Tenim previst trobar-nos amb
l’Emili i el Ramon, que venen de Manresa, i esmorzar junts a Artesa.
Com que ells ja coneixen la zona, en
un moment estem al pàrquing que hi ha
sota les parets, ara tan sols tenim que caminar uns 10 minuts per
arribar a peu de via..
Decidim fer dues cordades, davant
anirem l’ Abril i jo, i darrera el Joan, el Ramon i l’Emili.
L’Abril vol començar la via i
s’apunta a la primera tirada, 35
metres de 6a que
pugen per la fissura esquerra que forma una llastra enganxada a la paret, la
roca no és molt bona i sembla que tibant tinguis que arrancar-la, però aguanta
, i aviat estem a la primera reunió.
La segona em toca a mi, feta en
lliure és molt difícil, una placa molt vertical i compacte, amb un tipus de
conglomerat al que costa molt acostumar-se, però aprofitant les moltes assegurances
que hi ha i si fas algun pas de Ao,
baixa considerablement el grau. Resultat, una tirada de V+ /6a amb passos de
Ao.
La tercera és un xic més senzilla,
una sortida potent amb un desplom incorporat i uns 25 metres de recorregut,
la dificultat és de cinquè superior al començar i en la resta baixa un xic la
dificultat.
La quarta té una dificultat de
cinquè però la roca i la terra que hi ha fa que la progressió sigui delicada,
la reunió la fa dins una cova a mitja paret.
La cinquena comença molt vertical
per l’esquerra de la cova amb una dificultat de cinquè superior però amb roca
bona per aviat baixar de dificultat i empitjorar la roca fins entrar a la
reunió que cal fer-la agafats a una corda per la terra que hi ha.
La sisena comença amb un tram
d’artificial (segons la ressenya) però si puges a un arbre que hi ha a la dreta
pots evitar-ho i fer la tirada en lliure, això sí, fent el “tarzan”, (una cosa
o l’altre, a escollir), un parell de passatges verticals i desplomats et deixen
en un petit replà i a partir d’aquí fàcil fins el cim.
El descens l’hem fet en tres ràpels
fins el peu de via.
En resum, una via per a conèixer la
zona, però sense més pretensions, la roca aquí no és cap meravella i la
veritat!!, tenint Abella de la
Conca amb el seu calcari boníssim, tant a prop , és millor fer
10 quilometres més .
J. ESTRUCH
Doncs jo aquesta fa temps que la vull fer, però no consegueixo enganyar ningú!! a veure si passat l'estiu abans no refresqui massa la tasto; Abella sí que té bon calcari sí, però ara hi deu tocar un solano que pa qué!
ResponElimina