Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 19 de juliol de 2013

VIA SCAVENGER

DISSABTE, 13 DE JULIOL

Segueix la temporada de Festes Majors, si l’altre dia era la d’Olesa aquesta setmana toca fer-la a Esparreguera i com podem suposar la família imposa les seves condicions – podeu sortir al matí sempre que a les 3 estigueu a casa – I nosaltres, obedients, ja ens veus cercant alguna via que reuneixi una sèrie de condicions quasi impossibles:  bonica, ràpida, propera i que no toqui el sol.
De totes les propostes que tenim sembla que guanyi la via Scavenger, no té tots els condicionants, però bé val la pena sacrificar-ne algun per gaudir d’una bona escalada.


Volem esmorzar ràpid per guanyar temps però al pujar al Bruc veiem que el bar de l’Anna no obre fins les 9 del matí, els mesos de juliol i agost, per tant decidim pujar al parador i guanyar temps.
Són les 9, 45 i ja estem fent l’aproximació, a les 10, 30 el Josep ja té els seus dits enganxats a la pedra i tibant de valent. Sabem que la primera tirada és forta, personalment diria que força forta i obligada, tot i descansant en alguna xapa hem trobat passos entre assegurances molt forts, per la nostra percepció té una dificultat de 6a+ i Ao (poso 6a+, perquè crec que no faig 6b i he anat força al límit tot i els punts de repòs).  Nosaltres hem empalmat les dues primeres tirades.


En aquesta primera tirada  molts forats estan plens de terra  i ens estranya una mica, desprès hem caigut en la compta que segurament som els primers en fer-la passades les restriccions d’enguany (fa tretze dies que es pot tornar a escalar a la zona, desprès de 6 mesos).


La segona em toca a mi i també volem empalmar-la amb la tercera, en aquesta tirada he passat força por, sobre meu hi ha un bosc que sembla que s’ha desfet i tota la paret es plena de fanguet i fulles seques, els forats estan plens de fang i no em sento segur progressant, de fet, al passatge difícil (segons la ressenya cinquè superior) intento fer-lo per diferents llocs i se’m resisteix, fins que amb un cop de geni surto recte amunt i el puc superar . La resta de tirada més fàcil tan sols cal anar netejant les preses i aprofitar-les per posar primer  les mans i desprès els peus i anar progressant. La tercera és un rostoll de terra plena de xaragalls fets per l’aigua , per sort és en diagonal a la dreta i s’allunya de la vertical de la reunió on hi ha el company, sinó aquest tindria una pluja de pedres assegurada.


La tercera és molt franca, i amb el grau que més ens agrada, 30 metres força verticals, ben assegurats, bona roca i amb una dificultat de 6a (el company i jo hem coincidit en comentar que té una dificultat molt semblant a l’anterior i si aquella és cinquè superior, aquesta i la propera també) o dit al contrari si aquestes dues tirades darreres són de 6a, la segona també ho és, per tant hem decidit posar-hi a la ressenya la mateixa dificultat a les tres tirades.


La quarta tirada té les mateixes característiques que la tercera, molt bona pedra, ben assegurada i força vertical , en definitiva per gaudir-la al màxim.

Baixem per la via Dersu Uzala amb quatre ràpels i a les 14 hores ja estem al bar davant d’unes bones cerveses. Hem aconseguit complir l’horari previst  i hem fet una molt bona via. Tot i que els nostres càlculs d’escalar a l’ombra han fallat estrepitosament 

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Ei! no pareu, quina enveja jajaja, l'altra dia baixant de la Palleta em vaig mirar el primer llarg d'aqeusta via sense saber qwuina era, les lianes del costat me l'han delatat...es veu magnífica la línia, llàstima que hi hagi tanta terra no? a la tarda si que és a l'ombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit Jaume,
      Ahir volia contestar-te però el servidor va fer de les seves i em va deixar tirat (tecnologia punta) je, je.
      El tema de la terra crec que és puntual, desprès de les pluges i de sis mesos sense passar-hi ningú, si la via és fa, aquesta terra marxarà segur. És una bona via, amb bona roca com totes les de la Palleta i ben assegurada, el primer tram és el més obligat.
      Salutacions i bones escalades
      J. ESTRUCH

      Elimina