VIA POLIZEI A COMIOLS

 DIUMENGE, 13 D'AGOST DE 2023

Ahir per la nit vaig arribar de vacances i després de molts quilometres a l'esquena i una setmana de platja, la veritat que tenia “mono” de roca.

El Pere va dir-me que ells anaven a Benavent per fugir de la calor i caminar poc. Just el que necessito per recuperar sensacions i estirar la musculatura.

Ens trobem a Jorba com tenim per costum i anem a buscar al Benjamí que també s'apunta, total serem quatre i podrem fer dues cordades.

Anem directament a Benavent per tal de guanyar temps al Sol abans no ens escalfi i decidim que farem.

Primer ens decantem per la via Polizei del company Remi , tot i que sabem que ens farà suar.

Repassant el material resulta que algú s'ha deixat la corda i cal improvisar com ho farem, no ens queda més remei que fer una cordada de quatre per solventar el tema dels rapels.

L'aproximació a peu de via no es tant còmoda com anar a la seva veïna la “Joan Cerdà” i ens cal fer alguna grimpada i i el porc senglar per arribar-hi però com el peu de via el tenim mes o menys situat arribem sense problemes.

La primera tirada segons la ressenya és de cinquè superior tot i que jo la he trobat tant o més difícil que la segona i a més amb pitjor roca.

Les assegurances, primer un pont de roca que ni hem tocat, després un pitó i la resta parabolts a una certa distancia per donar-li morro al tema. Per entrar a la reunió encara trobarem un darrer pont de roca.

Una tirada per fer sense preses i amb el culet apretat i algun pas de A0 .

La segona tirada, amb roca molt més bona, però també molt més vertical, esta completament equipada amb parabolts i un pitó. Primer per sortir de la reunió , un tram vertical i obligat fins la primera assegurança, després anar fent amb tranquil·litat i amb algun tram més difícil.

La tercera tirada ja es més suau, comença amb una diagonal ascendent a la dreta fins anar a trobar les assegurances de la via Joan Cerdà per on acaba de sortir i cal seguir-la fins la reunió. Nosaltres la hem trobat al tercer parabolt, però després hem vist que no coincideix fins més amunt perquè a l'esquerra de la línea que seguim hem vist dos parabolts, però estan molt propers i no canvia gens la dificultat de la tirada.

A la reunió , encara queda un darrer tram de escalada fins el cim , que no hem fet, perquè el Pere i el Pep volen fer la via “Joan Cerdà” que encara no han fet.

Fem dos rapels per aquesta via i ja som al terra.

Ara acompanyem als companys a peu de via de la “Joan Cerdà” , el Benjamí i jo marxem al cotxe per esperar-los mentre ells fan les dues tirades primeres de la via, ja amb el Sol escalfant-los el clatell.

Una vegada tots al terra, marxem a Ponts per fer la cervesa de rigor i tornar a casa per descansar.

Ara a recuperar la rutina de cada setmana.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................... Polizei

APERTURISTES........................... Remí Bresco i David Garcia

COMPANYS DE CORDA.............. Pere Giró, Pep Riba, Benjami Audet

MATERIAL..................................... 15 cintes

DIFICULTAT................................... 6a/A0

VIA FILIBERTO

 DIUMENGE, 23 DE JULIOL DE 2023

Avui no es dia per a complicar-se la vida. Es important complir amb el deure de votar si no volem trobar-nos de nou corrent davant del “grisos” com als anys 70.

La colla proposa anar al Pedraforca però em fa por fer salat i complicar-me la vida , per tant prefereixo anar a un objectiu més còmode.

La Isabel s'apunta a aquesta proposta i tenim dues alternatives, una a Montserrat i l'altre a Benavent. Segons la meteo ambdós llocs tindran unes temperatures semblants i les dues propostes son a l'ombra.

Finalment ens decantem per Benavent i fer una via que no hem fet. A més el seu aperturista ens dona la confiança que no ens avorririem, je, je .............. el seu segell és símbol de via “picant”.

El nostre objectiu, una via del mestre Remi que no es gens coneguda i que va per una paret diferent de les típiques de la zona.

Sortim a les set del mati per fer la primera aturada a Artesa per esmorzar i després directes a Benavent.Com que la paret es característica i molt evident no ens costa gaire localitzar-la.

Deixem el cotxe a Benavent just a l'entrada del poble i agafem el camí que voreja les parets amb direcció Comiols, una vegada superada l'Agulla de Benavent ja veiem la paret i tan sols resta trobar algun corriol que pugi en direcció a peu de paret. (no es gaire evident però trobarem alguna fita).

Arribem a peu de via i veiem el primer parabolt i mig amagada en un arbre una baga , que son els indicadors que dona la ressenya per localitzar-la. Ara tan sols resta intentar-la.

La primera tirada comença vertical i amb roca a controlar, (com tota la de la zona) però veiem parabolts que ens senyalen el camí a seguir, cal dir que cal escalar entre assegurances, no és fàcil !!!. Per sobre nostre un desplom que superem en Ae i després d'una sortida un xic expo, (típica de les vies d' en Remi) cal navegar per una placa fins un parabolt que trobarem just sota la reunió.

A la reunió trobem un mallon i un mosquetó, senyal inequívoca que alguna cordada se li ha posat travessada la via i han baixat.

La segona tirada no es gaire bonica però amb un tram contundent al principi. Surt en flanqueig descendent a la dreta per anar a cercar un petit diedre on veiem un parabolt, el diedre més difícil del que sembla ens porta a una travessia a la dreta que es fa en A0 però que nosaltres portant un estrep com portem ho fem en Ae. Per sobre un tram trencat assegurat amb ponts de roca i algun parabolt fins la reunió en una feixa, sota un gran mur.

A tercera tirada, la millor de la via, comença amb un tram expo i difícil fins arribar a la primera assegurança, per sobre un mur molt vertical amb assegurances espaiades on cal apretar fins un punt on la ressenya assenyala un bloc sospitós, que crec que ja no hi és perquè hi ha una clapa vermella que ens diu que allà hi havia quelcom, total que ens trobem amb un passatge molt difícil de superar, personalment crec que bastant més que el cinquè superior que diu la ressenya, superat el tràngol, una tibada mes impressionant que difícil per entrar a la reunió. Definitivament la millor tirada de la via.

La quarta tirada comença amb un tram de A0 per lo dolent de la roca, nosaltres, com tots el A0 de la via els hem fet amb estrep,(no es pot ser vell a cap preu, però tibar de ronyons ja no és tan fàcil com abans).

Per sobre del A0 una tirada tombada amb roca dolenta on cal mirar les pedres que trepitges i directes al cim on farem reunió en un arbre.

Per baixar cal remuntar pel millor terreny que trobem fins la carena on trobarem el camí que baixa de les antenes i anirem a cercar el camí de baixada que ja coneixem.

Hem fet tota la via a l'ombra, paro ara ja comença el Sol a escalfar.

Anem directes al cotxe i baixem a Artesa per fer la cervesa que ens hem guanyat.

A les quatre torno a ser a Esparreguera i encara podré fer una becaina abans d'anar a votar.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................................... Filiberto

APERTURISTA ................................... Remi Bresco

COMPANYS DE CORDA ................... Isabel Notivoli

MATERIAL........................................... 14 cintes, estrep

DIFICULTAT.......................................... V+/Ae

VIA JOAN CERDÀ A COMIOLS

 DIMECRES, 28 DE JUNY DE 2023

Previsió de la meteo per dimecres........ calor i més calor !!!

Tenim que cercar un lloc alt i sense Sol.

La proposta que li faig al Lluis és d'anar a Comiols per fer les vies de l'agulla de Benavent.

El dimarts també s'apunta el Genis, però com que les vies son curtes, no afecta a la cordada, farem el que puguem fins que apreti la calor i després a fer la cervesa.

Com que quasi no hi ha aproximació sortim d' Esparreguera sense preses i no ens aturem fins a Benavent de la Conca on abans d'anar a escalar esmorzem.

Els nostre objectiu el tenim davant.

Una vegada a peu de via dubtem perquè hi ha dues línies de parabolts on teòricament tan sols n'hi ha una, però aviat veiem que la línea de la dreta és tan sols una “reserva d'espai” d' algú que vol obrir una nova via, ( tan sols hi ha dos parabolts).

A la nostre via “Joan Cerdà”, si que hi ha un bon reguitzell d'assegurances.

La primera tirada ja comença amb un tram vertical que amb la dificultat i la poca confiança que dona la roca ens costa un xic superar-ho. Desprès la paret perd verticalitat fins arribar a uns desploms vermells que tenim que superar amb passatges d'artificial. Superat aquest tram trobem la reunió a l'esquerra en un replà.

La segona tirada només veure-la ja impressiona, un seguit de parabolts que van jugant amb la verticalitat de la paret i cercant els seus punt febles, primer es deixa fer bé, però hi ha un tram a mitja tirada on s'imposa fer A0 amb contundència, per entrar a la reunió la dificultat afluixa un xic.

La tercera tirada ja perd verticalitat la paret però també guanya la fragilitat de la roca i cal seguir l'itinerari pels llocs on es veu la roca sanejada fins arribar a la reunió.

La primera intenció era baixar des de aquesta reunió i no fer el cim fins acabar la via del Remi que volem fer darrera, però la xafogó i el Sol comencen a fer acte de presencia i no crec que avui la fem. O sigui que per assegurar acabar l'escalada decidim pujar fins el cim.

Aquesta darrera tirada és un rostoll i tan sols val la pena fer-ho si volem trepitjar el cim, son uns deu metres de pedra trencada i terra que ens deixa a una reunió de dos parabolts.

Ara ja som dalt i el Sol ja ens toca, avall abans no apreti més.

Tres rapels ens deixen al terra i recollim els trastos, anar tres persones és un xic lent i millor deixar les altres vies que tenim ullades a la zona per fer un dia de vies “Remi”. A una distancia de màxim cinquanta metres tenim tres vies del “Remi” que ens faran vibrar de valent.

Recollim material i directes a Artesa per fer un mos i la desitjada cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................................. Joan Cerdà

APERTURISTES ............................... Joan Vidal i Isabel Notivoli

COMPANYS DE CORDA .................. Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL.......................................... 16 cintes, estrep

DIFICULTAT........................................ 6a/Ae

VIA NO ES NORMAL

 DISSABTE, 13 D'AGOST

A les vacances, entre sortida familiar i sortida familiar sempre hi ha algun dia que puc aprofitar que sortir a escalar. El que es dificil es trobar company per aquestes dates de canicula.

Per sort la Isabel sempre esta disposada a donar un cop de ma i sortir a escalar.

Aquest dissabte, tinc possibilitats de sortir i faig la trucada pertinent ara cal cercar el lloc addient per fugir de la calor.

Per la seva curta aproximació i orientació , li proposo anar a Benavent de la Conca on fa temps que no hi escalo.

No tenim cap objectiu concret i porto les ressenyes de totes les vies que tinc, les fetes i les que no.

Com que les vies son curtetes, ens aturem a esmorzar a Artesa i directes a Benavent, ja hem decidit que farem. Ens decantem per una nova via del mestre Remi , tot i que sabem com se les gaste !!!.

La via , tèndra del 2020, no hem trobat quasi informació a les xarxes, tan sols la ressenya del Luichy a la Noche del loro, però una via del Remy és una temptació prou forta que t'assegura emocions fortes i una bona apretada, tot i que digui que esta equipada

Aparquem al cementiri i davant nostre ja veiem la paret, es evident veient les baranes del mirador dalt de la cinglera.

Tot i dir que la via esta equipada nosaltres portem flotants per si fos el cas, (finalment no els hem utilitzat, no hi ha lloc on possar-los ).

L'aproximació cal fer-la amb intuició perque no esta fitada, nosaltres hem anat a l'esquerra, mirant la via, i ens hem endinsat al bosc (força tupit), fins a peu de paret i aleshores la hem reseguit fins a veure les primeres assegurances. (la via esta sobre un petit contrafort a la dreta i sobre d'un aixopluc.

La primera tirada combina l'artificial equipat amb sortides en lliure sobre roca tirant a dolenta, l'artificial amb passos llargs i les sortides d'estreps molt verticals. Hi ha 14 parabolts i algun arbre ens pot ajudar a reduir l'exposició en els trams de lliure.

La segona tirada, et dona un xic de vidilla, no es tan mantinguda com la primera, uns tres passos d'artificial ens deixen en una placa que superarem amb tendencia a l'esquerra, hi ha passos obligats amb roca no del tot bona.

La tercera, és per mi sens dubte la tirada més contundent de la via. Começa amb un tram vertical d'artificial fins arribar a una petita vira que agafarem a l'esquerra, primer facil però hi ha un punt on l'assegurança esta als peus i anar-hi es jugar-te un pendol considerable. Nosaltres hem passat de l'assegurança i hem remuntat fins uns arbres i els hem creuat per darrera, (als arbres hem trobat un cordino), superats els arbres un tram molt dificil i vertical ens deixa a la reunió en una feixa. Personalment crec que el tram entre el flanqueig i la reunió es força més dificil del que esta ressenyat (tot i que el grau és molt relatiu !!!). A la reunió l'Isabel m'ha dit que m'he saltat un pitó..... ufff !!!

La quarta tirada torna a donar-nos vidilla, un pas de A0 ens deixa en una placa de bolos sortits, però bons i molt bonica, superada la placa, una zona de terra i cascall que tenim que creuar en diagonal a l'esquerra per anar a cercar una assegurança que veiem en un rocam a l'esperó, el remuntem i despres de superar un petit mur arribem a la reunió.

La cinquena tirada, la millor en roca, amb diferencia, de tota la via, supera dos murs fins arribar sota el mirador on trobarem la darrera reunió.

La via ha resultat  molt de l' estil Remi, amb l'artificial de passos  llargs i sortides d'estreps contundents. El lliure es dels que millor no possar-te nervios.

Una vegada fora, cal tornar al cotxe. Seguint les indicacions d'en RemI que diu baixada per la dreta. Caminem uns metres en direcció Est fins veure dues pistes de terra, cal seguir la de la dreta que va en direcció a les antenes i continuar per la pista fins un coll que trobarem entre aquestes antenes i les que es veuen més al Sud, seguint la carena. En aquest coll hi ha un poste de camins que ens indica a Benavent en vint-i-cinc minuts pel Serrat Curt, cal seguir-lo fins la carretera i creuant el poble tornar alparquing on tenim el cotxe.

Acabada l'activitat marxem directes a Artesa per fer la cervesa que bé ens hem guanyat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................................. No es normal

APERTURISTES........................... Remi Brescó

COMPANYS DE CORDA.............. Isabel Notivoli

MATERIAL .................................... 16 cintes, estrep

DIFICULTAT................................... 6a/Ae

VIA CHIRICAHUA ROC

Dissabte, 20 de juliol

Un dissabte més fugint de la calor.

S’acosta el cap de setmana i començo a trucar als companys, cal cercar un lloc a l’ombra si no volem quedar torrats.

Els companys em proposen anar a Comiols per fer una via de l’Indi , la via Chiricahua roc, ells ja l’han feta i jo no.

La zona de Benavent presenta unes parets molt llamineres vistes des de fora, una altre cosa és la fama que tenen de roca dolenta.  El meu company d’escalada, Josep Sánchez hi havia escalat  i no recomanava pas anar-hi, però crec que cal tastar per un mateix les sensacions i tot i saber el que ens trobarem, accepto la proposta i marxem  direcció Lleida en Joan Oliva, en  Joan Abril i jo. Tenim previst trobar-nos amb l’Emili i el Ramon, que venen de Manresa, i esmorzar junts a Artesa.

Com que ells ja coneixen la zona, en un moment estem al pàrquing que hi ha  sota les parets, ara tan sols tenim que caminar uns 10 minuts per arribar a peu de via..

Decidim fer dues cordades, davant anirem l’ Abril i jo, i darrera el Joan, el Ramon i l’Emili.

L’Abril vol començar la via i s’apunta a la primera tirada, 35 metres de 6a  que pugen per la fissura esquerra que forma una llastra enganxada a la paret, la roca no és molt bona i sembla que tibant tinguis que arrancar-la, però aguanta , i aviat estem a la primera reunió.

La segona em toca a mi, feta en lliure és molt difícil, una placa molt vertical i compacte, amb un tipus de conglomerat al que costa molt acostumar-se, però aprofitant les moltes assegurances que hi ha  i si fas algun pas de Ao, baixa considerablement el grau. Resultat, una tirada de V+ /6a amb passos de Ao.

La tercera és un xic més senzilla, una sortida potent amb un desplom incorporat i uns 25 metres de recorregut, la dificultat és de cinquè superior al començar i en la resta baixa un xic la dificultat.

La quarta té una dificultat de cinquè però la roca i la terra que hi ha fa que la progressió sigui delicada, la reunió la fa dins una cova a mitja paret.

La cinquena comença molt vertical per l’esquerra de la cova amb una dificultat de cinquè superior però amb roca bona per aviat baixar de dificultat i empitjorar la roca fins entrar a la reunió que cal fer-la agafats a una corda per la terra que hi ha.

La sisena comença amb un tram d’artificial (segons la ressenya) però si puges a un arbre que hi ha a la dreta pots evitar-ho i fer la tirada en lliure, això sí, fent el “tarzan”, (una cosa o l’altre, a escollir), un parell de passatges verticals i desplomats et deixen en un petit replà i a partir d’aquí fàcil fins el cim.

El descens l’hem fet en tres ràpels fins el peu de via.

En resum, una via per a conèixer la zona, però sense més pretensions, la roca aquí no és cap meravella i la veritat!!, tenint Abella de la Conca amb el seu calcari boníssim, tant a prop , és millor fer 10 quilometres més .

J. ESTRUCH